Díaz vol el registre horari i l'SMI abans del 29N

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. A 14 d’octubre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital no ha passat pel Consell de Ministres ni s’ha publicat al BOE.

El Español ho dona per fet i La Vanguardia ho veu en l’aire

El Español va publicar dilluns 12 que Yolanda Díaz compta aprovar abans de les eleccions del 29 de novembre el salari mínim del 2027 i el nou registre horari. “Des del Govern asseguren que el registre horari digital veurà la llum abans de la data electoral”, escrivia el diari, que veia resoltes, “pel que sembla, des de fa temps”, les diferències entre Treball i Economia. Segons la seva crònica, els equips de Díaz i del vicepresident primer, Carlos Cuerpo, “han enterrat la destral de guerra i hi haurà registre horari telemàtic (i inalterable) abans de les eleccions”.

Aquell mateix dia, el redactor en cap d’Economia de La Vanguardia, Jaume Masdeu, repassava els anuncis que el Govern vol encadenar abans d’anar a votar (la pujada de l’SMI, la revaloració de les pensions) i situava el registre horari com el més dubtós dels tres. “S’han incomplert totes les promeses sobre la seva aprovació”, recordava, i “ara ja ningú no s’atreveix a fer pronòstics”. Atribuïa el bloqueig a “la resistència del vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, a la norma, traslladada al dur dictamen que va emetre el Consell d’Estat”, i tancava amb l’advertència que el registre “va tan tard que pot perdre el tren de la legislatura”.

Dimarts 13 es va reunir el primer Consell de Ministres posterior a aquestes dues cròniques i el decret tampoc no hi era. Els únics assumptes de Treball de la referència oficial van ser un nomenament i la tramitació urgent d’unes subvencions del SEPE per a ajuntaments d’Andalusia i Extremadura afectats pels temporals.

Ara el fre és el dictamen del Consell d’Estat

Des del juny, Treball i Economia han anunciat tres acords sobre el text i el decret encara no ha arribat al Consell de Ministres. El Español basa el seu “pel que sembla, des de fa temps” en una notícia pròpia del 19 de juny, quan Díaz va acceptar els canvis que demanava Economia. El 24 de juliol els dos ministeris van acordar portar el decret al Consell de Ministres al setembre, el 9 de setembre Díaz va confirmar l’acord amb Economia i el PSOE, i a final d’aquell mes fonts properes a la Moncloa negaven qualsevol enfrontament i descrivien els dos vicepresidents treballant junts en el text, amb l’Advocacia de l’Estat. El decret no es va aprovar ni al juliol ni al setembre.

L’obstacle que queda és el dictamen que el Consell d’Estat va aprovar el 19 de març, que conclou que “no escau aprovar el Reial Decret projectat”. La Vanguardia l’atribueix a Cuerpo, però el dictamen no és vinculant i el Govern podria aprovar el decret sense l’aval de l’òrgan. Treball ha preferit reescriure el text perquè el Consell d’Estat l’accepti, atès que la CEOE ja ha anunciat que el recorrerà, i un reglament aprovat contra el criteri del Consell d’Estat arriba al Tribunal Suprem amb un argument més en contra. El 2 d’octubre, Joaquín Pérez Rey va donar per acabats aquests canvis i va apuntar a l’octubre (ho vam explicar aquí). Treball no ha aclarit si el text es tornarà a consultar. Si ho fa, el nou dictamen hauria d’arribar abans de l’últim Consell de Ministres previ a les eleccions, el del 24 de novembre.

L’SMI té data i el registre horari no

El Confidencial va publicar el 8 d’octubre, amb fonts ministerials, que Treball vol tancar abans de les eleccions un paquet laboral amb el salari mínim i el registre de jornada com a banderes. Per a l’SMI hi posa calendari. Els experts tenen fins al 31 d’octubre (o els primers dies de novembre) per proposar la pujada, després ve la mesa amb la patronal i els sindicats, i el decret podria anar al Consell de Ministres del 10 de novembre, tres dies abans que comenci la campanya. Segons el mateix diari, durant la campanya el Govern no podria fer publicitat de la pujada.

Ni Treball ni la Moncloa no han posat data al registre horari més enllà de l’octubre que va apuntar Pérez Rey. Si el Govern manté les reunions dels dimarts, abans del 29 de novembre queden les del 20 i el 27 d’octubre i les del 3, 10, 17 i 24 de novembre, sis en total, i les dues últimes cauen en plena campanya. A partir del 30 de novembre l’Executiu estarà en funcions i la Llei del Govern limita el que pot aprovar, com expliquem a l’article el registre horari encara es pot aprovar abans del 29N.

Si s’aprova, la multa continua sent la mateixa

El Confidencial afegia que el més previsible és “una versió més descafeïnada” i recordava que, com que no té rang de llei, el decret no podrà augmentar ni individualitzar les sancions, tal com pretenia el Govern a l’inici de la legislatura.

Les multes pel registre de jornada són a la LISOS, que té rang de llei. L’article 25 de la Constitució i l’article 27 de la Llei 40/2015 impedeixen que un reglament creï infraccions o sancions noves. El càlcul d’una infracció per cada treballador afectat, amb multes de fins a 10.000 euros, figurava a la reforma de la jornada de 37,5 hores, que el Congrés va tombar el 10 de setembre de 2025, i va quedar fora quan Treball va recuperar el registre digital per la via del reglament. Amb decret o sense, no portar el registre o portar-lo malament continuarà sent una infracció greu sancionada amb entre 751 i 7.500 euros per infracció, no per treballador. El nombre d’afectats només serveix per graduar la multa dins d’aquesta forquilla.

El decret canviaria els requisits del registre. Avui l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors no exigeix cap format concret, i l’esborrany obliga que sigui digital, amb rastre de qualsevol modificació i consultable en remot per la Inspecció. Un full de paper amb ratllades ja perd valor als judicis per hores extres (a Catalunya una empresa va ser condemnada a pagar 928 hores per un registre així), i amb el decret deixaria de ser un sistema admès.

Tampoc no obligaria l’endemà de sortir al BOE. Segons la Llei del Govern, les normes que imposen obligacions noves a les empreses comencen a aplicar-se el 2 de gener o l’1 de juliol, tret que la memòria justifiqui una altra data, i Pérez Rey ha lligat l’exigència a una ordre ministerial amb els requisits tècnics que encara no té esborrany públic. Els terminis incomplerts des del gener estan recollits, un per un, a la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms amb persones empleades. Compleix el que demana l’esborrany del decret (fitxatge digital, correccions amb rastre i accés per a la Inspecció) i serveix com a registre de jornada amb la norma vigent.

• Fitxatge des del mòbil, el web o una tauleta compartida amb PIN, amb l’hora exacta d’entrada, sortida i pauses.
• Presencial o teletreball, indicat a cada fitxatge.
• Historial de correccions amb el valor original, la data i qui ha fet el canvi; el treballador accepta o rebutja cada correcció.
• Accés per a la Inspecció de Treball, que pot consultar i exportar els registres.
• Conservació de quatre anys i informe de compliment.

Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• El Español, 12 d’octubre de 2026
• La Vanguardia, 12 d’octubre de 2026
• El Confidencial, 8 d’octubre de 2026
• Referència del Consell de Ministres, 13 d’octubre de 2026 (La Moncloa)
• Europa Press, 24 de juliol de 2026
• Constitució espanyola, art. 25 (BOE)
• Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, art. 27 (BOE)
• Llei 50/1997 del Govern, arts. 21 i 23 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5, 39 i 40 (BOE)

Foto: Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, amb la cartera ministerial a l’escalinata de l’edifici del Consell de Ministres (novembre del 2023). Pool Moncloa / José Manuel Álvarez. La Moncloa, via Wikimedia Commons, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.