Díaz vol el registre horari i l'SMI abans del 29N

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. A 14 d’octubre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital no ha passat pel Consell de Ministres ni està publicat en el BOE.

El Español ho dona per fet i La Vanguardia ho veu en l’aire

El Español va publicar dilluns 12 que Yolanda Díaz compta aprovar abans de les eleccions del 29 de novembre el salari mínim de 2027 i el nou registre horari. “Des del Govern asseguren que el registre horari digital veurà la llum abans de la data electoral”, escrivia el diari, que donava per resoltes, “pel que sembla, des de fa temps”, les diferències entre Treball i Economia. Segons la seua crònica, els equips de Díaz i del vicepresident primer, Carlos Cuerpo, “han enterrat la destral de guerra i hi haurà registre horari telemàtic (i inalterable) abans de les eleccions”.

Eixe mateix dia, el redactor en cap d’Economia de La Vanguardia, Jaume Masdeu, repassava els anuncis que el Govern vol encadenar abans d’anar a votar (la pujada de l’SMI, la revaloració de les pensions) i deixava el registre horari com el més dubtós dels tres. “S’han incomplit totes les promeses sobre la seua aprovació”, recordava, i “ara ja ningú no s’atrevix a llançar pronòstics”. Atribuïa el bloqueig a “la resistència del vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, a la norma, traslladada al dur dictamen que va emetre el Consell d’Estat”, i tancava amb la idea que el registre “va tan tard que pot perdre el tren de la legislatura”.

Dimarts 13 es va celebrar el primer Consell de Ministres després d’eixes dues cròniques i el decret tampoc no hi era. Els únics assumptes de Treball en la referència oficial van ser un nomenament i la tramitació urgent d’unes subvencions del SEPE a ajuntaments d’Andalusia i Extremadura danyats pels temporals.

Ara el fre és el dictamen del Consell d’Estat

Des de juny, Treball i Economia han anunciat tres acords sobre el text i el decret continua sense arribar al Consell de Ministres. El Español basa el seu “pel que sembla, des de fa temps” en una notícia pròpia del 19 de juny, quan Díaz va acceptar els canvis que demanava Economia. El 24 de juliol els dos ministeris van acordar portar el decret al Consell de Ministres al setembre, el 9 de setembre Díaz va confirmar l’acord amb Economia i el PSOE, i a finals d’eixe mes fonts pròximes a la Moncloa negaven qualsevol enfrontament i descrivien els dos vicepresidents treballant junts en el text, amb l’Advocacia de l’Estat. El decret no es va aprovar ni al juliol ni al setembre.

L’obstacle que queda és el dictamen que el Consell d’Estat va aprovar el 19 de març, que conclou que “no escau aprovar el Reial Decret projectat”. La Vanguardia l’atribuïx a Cuerpo, però el dictamen no és vinculant i el Govern podria aprovar el decret sense l’aval de l’òrgan. Treball ha preferit reescriure el text perquè el Consell l’accepte, ja que la CEOE ja ha anunciat que el recorrerà, i un reglament aprovat contra el criteri del Consell d’Estat arriba al Tribunal Suprem amb un argument més en contra. El 2 d’octubre, Joaquín Pérez Rey va donar per acabats eixos canvis i va apuntar a octubre (ho vam contar ací). Treball no ha aclarit si el text es tornarà a consultar. Si ho fa, el nou dictamen hauria d’arribar abans de l’últim Consell de Ministres anterior a les eleccions, el del 24 de novembre.

L’SMI té data i el registre horari no

El Confidencial va publicar el 8 d’octubre, amb fonts ministerials, que Treball vol tancar abans de les eleccions un paquet laboral amb el salari mínim i el registre de jornada com a banderes. Per a l’SMI dona un calendari. Els experts tenen fins al 31 d’octubre (o els primers dies de novembre) per a proposar la pujada, després arriba la mesa amb patronal i sindicats, i el decret podria anar al Consell de Ministres del 10 de novembre, tres dies abans que comence la campanya. Segons el mateix diari, en campanya el Govern no podria fer publicitat de la pujada.

Ni Treball ni la Moncloa han posat data al registre horari més enllà de l‘“octubre” de Pérez Rey. Si el Govern manté les reunions dels dimarts, abans del 29 de novembre queden les del 20 i el 27 d’octubre i les del 3, 10, 17 i 24 de novembre, sis en total, i les dues últimes cauen en plena campanya. A partir del 30 de novembre l’Executiu estarà en funcions i la Llei del Govern limita el que pot aprovar, com expliquem en el registre horari encara pot aprovar-se abans del 29N.

Si s’aprova, la multa continua sent la mateixa

El Confidencial afegia que el que cal esperar és “una versió més descafeïnada” i recordava que, com que no té rang de llei, el decret no podrà incrementar ni individualitzar les sancions, com pretenia el Govern a l’inici de la legislatura.

Les multes pel registre de jornada estan en la LISOS, que té rang de llei. L’article 25 de la Constitució i l’article 27 de la Llei 40/2015 impedixen que un reglament cree infraccions o sancions noves. El càlcul d’una infracció per cada treballador afectat, amb multes de fins a 10.000 euros, anava en la reforma de la jornada de 37,5 hores, que el Congrés va tombar el 10 de setembre de 2025, i es va quedar fora quan Treball va recuperar el registre digital per la via del reglament. Amb decret o sense, no portar el registre o portar-lo malament continuarà sent una infracció greu sancionada amb una multa d’entre 751 i 7.500 euros per infracció, no per treballador. El nombre d’afectats només servix per a graduar la multa dins d’eixa forquilla.

El decret canviaria els requisits del registre. L’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors no exigix hui un format concret, i l’esborrany obliga que siga digital, que deixe rastre de qualsevol modificació i que la Inspecció el puga consultar en remot. Un full de paper amb ratllades ja perd valor en els judicis per hores extra (a Catalunya una empresa va ser condemnada a pagar 928 hores per un registre així), i amb el decret deixaria de ser un sistema admés.

Tampoc no obligaria l’endemà d’eixir en el BOE. Segons la Llei del Govern, les normes que imposen obligacions noves a les empreses comencen a aplicar-se el 2 de gener o l’1 de juliol, llevat que la memòria justifique una altra data, i Pérez Rey ha vinculat l’exigència a una orde ministerial amb els requisits tècnics, que encara no té esborrany públic. Els terminis incomplits des de gener estan arreplegats, un per un, en la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms amb empleats. Complix el que demana l’esborrany del decret (fitxatge digital, correccions amb rastre i accés per a la Inspecció) i val com a registre de jornada amb la norma vigent.

• Fitxatge des del mòbil, el web o una tauleta compartida amb PIN, amb l’hora exacta d’entrada, eixida i pauses.
• Presencial o teletreball, indicat en cada fitxatge.
• Historial de correccions amb el valor original, la data i qui va fer el canvi; el treballador accepta o rebutja cada correcció.
• Accés per a la Inspecció de Treball, que pot consultar i exportar els registres.
• Conservació de quatre anys i informe de compliment.

Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• El Español, 12 d’octubre de 2026
• La Vanguardia, 12 d’octubre de 2026
• El Confidencial, 8 d’octubre de 2026
• Referència del Consell de Ministres, 13 d’octubre de 2026 (La Moncloa)
• Europa Press, 24 de juliol de 2026
• Constitució Espanyola, art. 25 (BOE)
• Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, art. 27 (BOE)
• Llei 50/1997 del Govern, arts. 21 i 23 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5, 39 i 40 (BOE)

Foto: Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, amb la cartera ministerial en l’escalinata de l’edifici del Consell de Ministres (novembre de 2023). Pool Moncloa / José Manuel Álvarez. La Moncloa, via Wikimedia Commons, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.