Treball apunta a octubre per al registre horari digital

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació, sense data d’aprovació i sense publicar en el BOE.

El que va dir Pérez Rey en la roda de premsa de l’atur

El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va situar a l’octubre el pas del registre horari digital pel Consell de Ministres. Ho va dir el divendres 2 d’octubre, en la roda de premsa de les dades d’atur i afiliació de setembre, la mateixa en què va anunciar que Treball convocarà este mes la comissió assessora del salari mínim. Segons Noticias Trabajo, el mitjà que li va preguntar pel decret, el Ministeri confia en “desbrossar definitivament el camí cap al Consell de Ministres” al llarg del mes.

Sense posar data d’aprovació, va donar per acabada la revisió del text que Treball va començar després del dictamen desfavorable del Consell d’Estat:

“Hem estat treballant per a depurar eixe reglament, hem treballat perquè les objeccions que assenyala el Consell d’Estat queden, en la mesura del possible, superades i, per tant, per a garantir la integritat i la seguretat jurídica del text.”

Eixe treball, va afegir, es pot “donar per conclòs” després d’un esforç “molt considerable”. I va defendre el model de sempre: “Jo crec que estem ja en disposició d’avançar en la tramitació d’este nou registre horari que ha de ser digital, que ha de ser accessible per a la inspecció i que ha de desterrar definitivament les pràctiques d’apuntar en un full en blanc quan s’entra i quan s’ix, que són sempre sinònim de frau”.

Els tres canvis del registre horari que anuncia Treball

Pérez Rey va citar tres retocs. Cap no s’ha publicat encara com a text articulat.

1. Prevenció i salut laboral com a base jurídica. Segons Noticias Trabajo, el Ministeri ha fet un esforç “per a buscar títols competencials vinculats a la prevenció i a la salut laboral per a justificar la legalitat del decret”.
2. Protecció de dades reforçada en la línia que demanaven l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el mateix Consell d’Estat.
3. Més paper per a la negociació col·lectiva en la manera de configurar el registre. Les cròniques no detallen quins aspectes quedaran en mans dels convenis.

El primer apunta a l’objecció de rang, una de les tres essencials del dictamen (les altres dues, protecció de dades i l’espai reservat a la negociació col·lectiva, es corresponen amb els altres dos canvis). Segons el Consell d’Estat, el projecte “no es limita a complementar o desplegar el que preceptua la llei”, sinó que “imposa noves obligacions i càrregues als empresaris i treballadors, i sobrepassa així l’àmbit propi de la potestat reglamentària” (dictamen desfavorable del Consell d’Estat). Eixe retret es va formular sobre un decret que desplegava l’Estatut dels Treballadors, l’article 34.9 del qual obliga a registrar la jornada però no exigix que el registre siga digital.

La Llei de prevenció de riscos laborals dona un altre suport. El seu article 6 encarrega al Govern regular per reglament els “requisits mínims que han de reunir les condicions de treball per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors”. Pérez Rey ja va emmarcar el registre en eixe terreny: segons Noticias Trabajo, va atribuir als excessos de jornada “un impacte molt fort en l’absentisme” perquè perjudiquen la salut de la plantilla. Si la CEOE complix el seu anunci de recórrer el decret, el Tribunal Suprem haurà de decidir si el registre digital és una mesura de salut laboral que cap en un reglament o una càrrega nova que necessitava una llei.

El que va quedar sense aclarir

• Si el text torna al Consell d’Estat. Fa una setmana, La Voz de Galicia i El Correo van informar que el Govern buscava el vistiplau de l’òrgan sobre la versió retocada (el registre horari tampoc no ix al setembre). Les cròniques de la roda de premsa del 2 d’octubre no arrepleguen si eixa consulta s’ha fet o si Treball ja no la considera necessària.
• Pérez Rey va parlar de “al llarg del mes d’octubre”, sense assenyalar cap reunió concreta del Consell de Ministres.
• Quan serà exigible. Al setembre, el mateix Pérez Rey va explicar que l’aplicació esperarà una orde ministerial amb els requisits tècnics del sistema: “Ací és on assenyalarem l’entrada en vigor”. Eixa orde continua sense esborrany públic.

Octubre arriba després de juny, juliol i setembre

El 2 de juny, també en la roda de premsa de l’atur, Pérez Rey va situar l’aprovació abans de l’estiu. Després van vindre el Consell de Ministres de juliol, l’ajornament al setembre pactat amb Economia i el “caràcter immediat” que va anunciar Yolanda Díaz el 9 de setembre. Cap d’eixos terminis no es va complir, i el Consell de Ministres va declarar urgent la tramitació el 30 de setembre de 2025, fa més d’un any.

Els sindicats continuen esperant. El Mundo va publicar el 30 de setembre que, segons fonts de CCOO i UGT, l’ultimàtum continua vigent i no tancaran cap acord amb el Govern fins que la norma s’aprove, inclosa la nova pujada del salari mínim. La comissió d’experts de l’SMI que Treball vol reunir este mes és el pas previ a eixa negociació.

La cronologia completa està en la nostra guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

El 5 d’octubre entra en vigor una altra norma

El dilluns 5 d’octubre entra en vigor el Reial Decret 723/2026, publicat en el BOE el 15 de setembre. Regula la informació que l’empresa ha de donar per escrit a cada treballador sobre salari, jornada, torns, hores extra o ús d’algoritmes, i no toca el registre de jornada. En tens el detall en quina informació nova cal donar per escrit als treballadors.

Què significa per a la teua empresa

Mentres no hi haja decret, regix l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, vigent des de 2019: registre diari amb hora d’entrada i d’eixida, conservat quatre anys i a disposició de la plantilla, dels seus representants i de la Inspecció. No portar-lo és infracció greu, amb multes de 751 a 7.500 euros.

El paper continua sent legal si és fiable, però Pérez Rey qualifica de “sinònim de frau” apuntar en un full en blanc l’hora d’entrada i d’eixida, i en un judici per hores extra els tribunals han anat donant per bona la versió del treballador quan el registre de l’empresa és manual o fàcil de retocar. Si penses canviar de sistema, tria’n un que ja complisca el que preveu l’esborrany (requisits que ha de complir un programari de registre) per a no migrar dues vegades.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy ja registra la jornada com preveu l’esborrany del decret, sense esperar el BOE.

• La plantilla fitxa des de l’app mòbil, des del web o en un quiosc en tauleta amb PIN, amb hora exacta d’entrada, eixida i pauses.
• Cap fitxatge no es canvia en silenci. Si l’empresa corregix un fitxatge, el treballador pot acceptar o rebutjar el canvi; si el rebutja, queda constància de la seua discrepància, i per a mantindre la correcció l’empresa ha de justificar-la i indicar quins representants legals ha avisat. Es guarden el valor original, la data i l’autor.
• La Inspecció pot tindre un accés propi per a consultar i exportar els registres; el sistema anota cada consulta.
• Els registres es conserven quatre anys, i l’informe de compliment revisa que estiguen complets i que les hores extra no passen del límit legal.

El tens funcionant en deu minuts, des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• Europa Press, 2 d’octubre de 2026
• Demócrata, 2 d’octubre de 2026
• Noticias Trabajo, 2 d’octubre de 2026
• El Mundo, 30 de setembre de 2026
• Consell d’Estat, dictamen 188/2026 (PDF)
• Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, art. 6 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)

Foto: Joaquín Pérez Rey presenta les dades d’atur en el Ministeri de Treball (imatge d’arxiu, juny de 2020). Ministerio de Trabajo y Economía Social, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.