El registre horari digital tampoc no ix al setembre i queda a l'espera del Consell d'Estat

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació i no s’ha publicat al BOE.

Segon termini incomplit en tres mesos

El Govern no aprovarà el reforç del registre horari abans que acabe el setembre. Ho van confirmar el 25 de setembre fonts governamentals a El País, i elEconomista.es va precisar que el text ni tan sols es va estudiar en les reunions preparatòries del Consell de Ministres del dimarts 29, l’últim del mes.

És la segona data que cau en tres mesos. A finals de juliol, Treball i Economia van pactar ajornar l’aprovació al setembre per a esquivar l’ultimàtum de CCOO i UGT, que exigien el decret abans del 31 de juliol. El 9 de setembre Yolanda Díaz va parlar d’aprovar-lo “amb caràcter immediat”, i el 21 UGT ja reconeixia que no sabia en quin punt estava el text (UGT amenaça amb congelar els seus acords).

El Consell de Ministres va declarar urgent la tramitació d’este decret el 30 de setembre de 2025. Un any després continua sense data, i ara ocupen l’agenda del Govern les mesures contra la pujada de preus pel conflicte de l’Iran i el decret de vivenda.

El fre ja no és Economia

Durant mesos, l’encallament es va explicar pel xoc entre Díaz i Carlos Cuerpo. Esta vegada, segons fonts pròximes a la Moncloa citades per La Voz de Galicia i El Correo, no hi ha conflicte dins del Govern: els dos vicepresidents treballen junts, amb l’Advocacia de l’Estat, en canvis al text pactat amb els sindicats.

L’objectiu és aconseguir el vistiplau del Consell d’Estat, que al març va emetre un dictamen desfavorable que concloïa: “No escau aprovar el reial decret projectat”. “La clau del registre de jornada la té Carmen Calvo”, resumixen fonts coneixedores de la negociació en referència a la presidenta de l’òrgan.

El dictamen tenia dues objeccions de fons:

• Rang de la norma. Segons el Consell d’Estat, el decret “no es limita a complementar o desplegar el que preceptua la llei”, sinó que “imposa noves obligacions i càrregues als empresaris i treballadors, i sobrepassa així l’àmbit propi de la potestat reglamentària”. És el mateix argument amb què la CEOE ha anunciat que el recorrerà.
• Protecció de dades. L’òrgan consultiu considera que el text no garantix bé les dades de la plantilla, un punt que també ha assenyalat la patronal.

També en va quantificar el cost: 55,4 euros a l’any per treballador i un impacte inicial de 867 milions d’euros anuals per al conjunt de les empreses.

Per què el Govern vol ara un informe favorable

La llei obliga a demanar el dictamen del Consell d’Estat, però no a seguir-lo, i el Consell de Ministres podria aprovar el decret amb l’informe en contra. Així i tot, el Govern busca ara un vistiplau sobre el text retocat, pel que puga passar als tribunals.

Segons les fonts citades per La Voz de Galicia, el Govern tem que un reglament aprovat contra el criteri exprés del màxim òrgan consultiu siga més fàcil d’anul·lar en el Tribunal Suprem. Si la CEOE l’impugna, la pregunta central serà si el Govern podia imposar el registre digital per reglament o si calia una llei, i el mateix Consell d’Estat ja va deixar escrit que calia una llei. Un informe favorable sobre la nova versió deixaria els recurrents sense el seu millor argument, encara que no garantix el resultat del plet. Per a aconseguir-lo, el text s’ha de tornar a sotmetre al Consell d’Estat abans d’arribar al Consell de Ministres, sense data fixada.

I encara que s’aprove, falta l’orde tècnica

A principis de setembre, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va explicar que l’aplicació de les noves obligacions esperarà una orde ministerial amb els requisits tècnics del sistema de registre. “Ací és on assenyalarem l’entrada en vigor”, va dir.

Esta orde va eixir a consulta pública al març i encara no té esborrany. L’últim text del decret que va publicar Treball fixava l’entrada en vigor als 20 dies de la publicació al BOE, mentres que Economia defén un període transitori ampli per a les pimes (la llei de reducció de jornada que va tombar el Congrés donava sis mesos i Economia en demanava un any). Entre la tornada al Consell d’Estat, el Consell de Ministres i una orde que encara no està escrita, sembla difícil que el registre digital siga exigible abans del 2027.

El calendari complet està en la nostra guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

Què significa per a la teua empresa

El retard no toca l’obligació vigent. El registre de jornada és obligatori des del 2019 per l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, la Inspecció ja sanciona per no portar-lo i els tribunals solen donar per bona la versió del treballador quan el registre de l’empresa és manual o fàcil de retocar.

Per a una pime que encara fitxa en paper, el retard suposa uns quants mesos més per a migrar sense presses, formar la plantilla i acumular històric abans que el decret l’oblige. Eixe històric és el que es demana en una inspecció o en un judici per hores extra, i no es pot generar cap arrere.

Convé que el sistema que tries ja complisca el que exigix l’esborrany: fitxatge digital, registres que no es poden modificar sense deixar rastre, accés remot per a la Inspecció i conservació durant quatre anys. En tens el detall en els requisits que ha de complir un programari de registre.

---

Digitalitza el registre sense esperar el BOE. Amb Cleverfy digitalitzes el registre de jornada en deu minuts, des d’1,20 € per empleat i mes (veure preus). Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts: El País, elEconomista.es, La Voz de Galicia, El Correo.

Foto: Palau dels Consells, seu del Consell d’Estat, Madrid. Carlos Delgado, CC BY-SA 3.0. Imatge retallada.