El registre horari digital tampoc no surt al setembre i queda a l'espera del Consell d'Estat

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació i no s’ha publicat al BOE.

Segon termini incomplert en tres mesos

El Govern no aprovarà el reforç del registre horari abans que acabi el setembre. Ho van confirmar el 25 de setembre fonts governamentals a El País, i elEconomista.es va precisar que el text ni tan sols es va estudiar a les reunions preparatòries del Consell de Ministres del dimarts 29, l’últim del mes.

És la segona data que cau en tres mesos. A finals de juliol, Treball i Economia van pactar ajornar l’aprovació al setembre per esquivar l’ultimàtum de CCOO i UGT, que exigien el decret abans del 31 de juliol. El 9 de setembre Yolanda Díaz va parlar d’aprovar-lo “amb caràcter immediat”, i el 21 UGT ja reconeixia que no sabia en quin punt era el text (UGT amenaça amb congelar els seus acords).

El Consell de Ministres va declarar urgent la tramitació d’aquest decret el 30 de setembre de 2025. Un any després continua sense data, i ara ocupen l’agenda del Govern les mesures contra la pujada de preus pel conflicte a l’Iran i el decret d’habitatge.

El fre ja no és Economia

Durant mesos, l’encallament es va explicar pel xoc entre Díaz i Carlos Cuerpo. Aquesta vegada, segons fonts properes a la Moncloa citades per La Voz de Galicia i El Correo, no hi ha conflicte dins del Govern: els dos vicepresidents treballen junts, amb l’Advocacia de l’Estat, en canvis al text pactat amb els sindicats.

L’objectiu és aconseguir el vistiplau del Consell d’Estat, que al març va emetre un dictamen desfavorable que concloïa: “No escau aprovar el reial decret projectat”. “La clau del registre de jornada la té Carmen Calvo”, resumeixen fonts coneixedores de la negociació en referència a la presidenta de l’òrgan.

El dictamen tenia dues objeccions de fons:

• Rang de la norma. Segons el Consell d’Estat, el decret “no es limita a complementar o desenvolupar el que preceptua la llei”, sinó que “imposa noves obligacions i càrregues als empresaris i treballadors, i sobrepassa així l’àmbit propi de la potestat reglamentària”. És el mateix argument amb què la CEOE ha anunciat que el recorrerà.
• Protecció de dades. L’òrgan consultiu considera que el text no garanteix bé les dades de la plantilla, un punt que també ha assenyalat la patronal.

També en va quantificar el cost: 55,4 euros l’any per treballador i un impacte inicial de 867 milions d’euros anuals per al conjunt de les empreses.

Per què el Govern vol ara un informe favorable

La llei obliga a demanar el dictamen del Consell d’Estat, però no a seguir-lo, i el Consell de Ministres podria aprovar el decret amb l’informe en contra. Tot i així, el Govern busca ara un vistiplau sobre el text retocat, pel que pugui passar als tribunals.

Segons les fonts citades per La Voz de Galicia, el Govern tem que un reglament aprovat contra el criteri exprés del màxim òrgan consultiu sigui més fàcil d’anul·lar al Tribunal Suprem. Si la CEOE l’impugna, la pregunta central serà si el Govern podia imposar el registre digital per reglament o si calia una llei, i el mateix Consell d’Estat ja va deixar escrit que calia una llei. Un informe favorable sobre la nova versió deixaria els recurrents sense el seu millor argument, encara que no garanteix el resultat del plet. Per aconseguir-lo, el text s’ha de tornar a sotmetre al Consell d’Estat abans d’arribar al Consell de Ministres, sense data fixada.

I encara que s’aprovi, falta l’ordre tècnica

A principis de setembre, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va explicar que l’aplicació de les noves obligacions esperarà una ordre ministerial amb els requisits tècnics del sistema de registre. “Allà és on fixarem l’entrada en vigor”, va dir.

Aquesta ordre va sortir a consulta pública al març i encara no té esborrany. L’últim text del decret que va publicar Treball fixava l’entrada en vigor als 20 dies de la publicació al BOE, mentre que Economia defensa un període transitori ampli per a les pimes (la llei de reducció de jornada que va tombar el Congrés donava sis mesos i Economia en demanava un any). Entre la tornada al Consell d’Estat, el Consell de Ministres i una ordre que encara no està escrita, sembla difícil que el registre digital sigui exigible abans del 2027.

El calendari complet és a la nostra guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

Què significa per a la teva empresa

El retard no toca l’obligació vigent. El registre de jornada és obligatori des del 2019 per l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, la Inspecció ja sanciona per no portar-lo i els tribunals acostumen a donar per bona la versió del treballador quan el registre de l’empresa és manual o fàcil de retocar.

Per a una pime que encara fitxa en paper, el retard suposa uns quants mesos més per migrar sense presses, formar la plantilla i acumular històric abans que el decret l’obligui. Aquest històric és el que es demana en una inspecció o en un judici per hores extra, i no es pot generar cap enrere.

Convé que el sistema que triïs ja compleixi el que exigeix l’esborrany: fitxatge digital, registres que no es poden modificar sense deixar rastre, accés remot per a la Inspecció i conservació durant quatre anys. En tens el detall als requisits que ha de complir un programari de registre.

---

Digitalitza el registre sense esperar el BOE. Amb Cleverfy digitalitzes el registre de jornada en deu minuts, des d’1,20 € per empleat i mes (veure preus). Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts: El País, elEconomista.es, La Voz de Galicia, El Correo.

Foto: Palau dels Consells, seu del Consell d’Estat, Madrid. Carlos Delgado, CC BY-SA 3.0. Imatge retallada.