STS 372/2026: el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra

El Tribunal Suprem (Sala Social) ha dictat el 15 d’abril de 2026 la sentència núm. 372/2026 (recurs de cassació per a la unificació de doctrina 674/2025), que posa ordre en una pregunta que feia anys que dividia les sales socials: quan una empresa no porta el registre de jornada exigit per l’art. 34.9 ET, qui ha de provar les hores extres reclamades?

La resposta del Suprem no és “sempre l’empresari”, com sostenien diverses sales, ni “sempre el treballador”, com d’altres. Depèn de si hi ha horari prefixat o no. I en cadascun dels dos escenaris la regla canvia per complet.

El cas

Un dependent d’una carnisseria de Guadalajara va reclamar 13.319,48 € al seu antic ocupador: 9.703,18 € per hores extres del 2021, 2.012,19 € per hores extres del 2022 fins a l’acomiadament i altres partides. Treballava a l’empresa des del gener del 2020 amb jornada partida de dilluns a divendres (matins i tardes) i els dissabtes.

L’empresa, una pime familiar, només conservava registres de jornada de tres mesos solts: març del 2020, setembre del 2020 i gener del 2022. Va reconèixer en judici que existia un petit excés d’unes 80 hores extres anuals i es va aplanar a 1.000 €.

El Jutjat Social núm. 2 de Guadalajara, el TSJ de Castella-la Manxa i ara el Suprem li van donar només això: els 1.000 € reconeguts per l’empresa. La resta, desestimat.

Per què un treballador amb horari partit i sense registre de jornada acaba perdent gairebé tot el que reclama? L’explicació és en la nova doctrina que fixa la sentència.

Els dos escenaris que distingeix el Suprem

El raonament del ponent, Excm. Sr. López Parada, parteix d’una observació processal: el que cal provar quan es reclamen hores extres canvia segons si hi ha un horari fix conegut o un horari irregular, i la regla sobre qui carrega amb la prova s’ajusta en conseqüència.

Escenari 1: horari prefixat i conegut per ambdues parts

És l’habitual al comerç, les oficines, la indústria amb torns estables, l’hostaleria amb horari fix d’obertura. Hi ha un horari que les dues parts coneixen i que es compleix de forma regular.

En aquest escenari, el treballador no ha de provar la jornada sencera, només els excessos sobre aquell horari. I encara que l’empresa no tingui registre, el Suprem es nega a traslladar automàticament la càrrega a l’ocupador. El seu raonament: obligar l’empresa a acreditar el compliment exacte d’un horari que ja coneixen ambdues parts seria una “prova de fets negatius de gairebé impossible articulació”.

La regla pràctica: el treballador ha d’aportar indicis suficients que aquell horari fix s’incompleix. Tiquets de caixa amb hora i nom del dependent, albarans de proveïdors, missatges de WhatsApp, correus, testimonis no vinculats a l’empresa, geolocalització… qualsevol cosa que dibuixi un panorama. No se li exigeix una prova detallada hora per hora, però sí alguna cosa més que la seva afirmació.

Només quan hi ha aquests indicis la càrrega passa a l’empresa. I llavors sí: si no va aportar registre, el problema és seu.

En el cas del carnisser, el Suprem retreu que ni a la demanda es va esmentar el registre de jornada, ni es va demanar a l’empresa que l’aportés com a prova documental, ni es va aportar cap indici extern. Només l’afirmació del treballador davant l’afirmació contrària de l’ocupador. Sense panorama indiciari i amb horari fix, l’empresa no té per què carregar amb la prova.

Escenari 2: horari irregular o imprevisible

El terreny canvia quan parlem de sistemes de cridaments, torns rotatius sense patró fix, jornades variables, fixos discontinus, hostaleria amb “vens quan cal” o reforços eventuals. Qualsevol patró en què el treballador no sàpiga per endavant les seves hores concretes hi entra.

Com que no hi ha un horari de referència, el que cal provar és la jornada completa realitzada. El Suprem ho assigna a l’empresari, que normalment l’acredita mitjançant el registre de jornada.

Si l’empresari no presenta registre i tampoc aporta cap altra prova suficient de la jornada realment treballada, el tribunal ha de donar per certa la jornada al·legada pel treballador, sense necessitat d’indicis previs. Les úniques condicions: que el treballador hagi quantificat les hores amb prou precisió (quadrants, taules de dies i hores) i que la xifra no sigui il·lògica o absurda.

És l’escenari on una empresa sense registre queda més exposada, perquè ja no hi ha un pas indiciari intermedi que filtri les reclamacions.

Què exigeix el Suprem a un registre perquè serveixi

El Suprem aprofita per fixar tres requisits del registre de jornada, recollint la doctrina del TJUE (assumpte Deutsche Bank C-55/18, maig de 2019, i Loredas C-531/23, desembre de 2024): objectiu, fiable i accessible. La sentència no desenvolupa la definició de cada terme i es remet a la doctrina europea, en què l’objectivitat apunta a dades reals de jornada i no a horaris teòrics, la fiabilitat a un sistema les dades del qual no es puguin alterar de manera opaca, i l’accessibilitat a la disponibilitat per al treballador, la representació legal i la Inspecció de Treball.

Sobre la fiabilitat hi ha un matís que convé llegir dues vegades: si el registre existeix però les irregularitats són de gran magnitud, equival a no tenir registre i les conseqüències probatòries són idèntiques. Si les discrepàncies són menors, no hi ha regla automàtica: el jutge d’instància ho valorarà cas per cas.

Quan el registre sí que compleix els tres requisits, les dades que aporta gaudeixen de presumpció processal de veracitat. Qui les vulgui discutir —normalment el treballador— haurà de provar que no s’ajusten a la realitat.

Lectures per a l’empresari

L’empresa que té horari fix i no porta registre no està protegida perquè “l’horari sigui conegut”. Està protegida només mentre el treballador no aporti un indici. I avui els indicis són abundants: WhatsApp del grup de la botiga, geolocalització del mòbil d’empresa, tiquets, albarans de proveïdors, fotos a xarxes amb hora visible. Qualsevol reclamació ben preparada els tindrà.

L’empresa amb horari irregular —i n’hi ha moltes més del que sembla, especialment a l’hostaleria, el comerç amb obertura ampliada, el transport i els serveis— juga amb una xarxa diferent: sense registre perd directament. La pime familiar que creu que “ja ens ho arreglem parlant” és en aquest escenari més sovint del que imagina, perquè n’hi ha prou que les hores reals no coincideixin amb les del contracte perquè l’horari deixi de ser “fix i conegut per ambdues parts”.

I hi ha un tercer punt, menys visible però important: el registre ha de ser fiable, no només existir. Un full d’Excel que l’encarregat omple cada dilluns amb el que creu recordar, o un quadern de paper que passa de mà en mà i es reescriu, no aguanta l’examen del Suprem. La irregularitat greu equival a l’absència.

Lectures per al treballador

Si tens horari fix, no n’hi ha prou amb afirmar excessos a la demanda. Aporta el que tinguis: captures de missatges demanant-te quedar fins més tard, fotos de l’obertura del local amb hora, testimonis clients, registres del teu propi mòbil. I demana a la demanda, expressament, que l’empresa aporti el registre de jornada com a prova documental. Si no ho fa, la sala podrà valorar aquesta negativa.

Si el teu horari és irregular, ja no necessites indicis per invertir la càrrega. Però sí que necessites concretar les teves hores amb precisió: quadrants, taules, dates. Una afirmació genèrica no li serveix a cap jutge.

Per què importa aquesta sentència

Fins a l’abril de 2026 hi havia sales que aplicaven la inversió automàtica de la càrrega de la prova i d’altres que exigien indicis sempre. El mateix TSJ de Castella-la Manxa en aquest cas i el TSJ de Catalunya citat com a contrast resolien exactament el contrari sobre fets gairebé idèntics. El Suprem tanca la qüestió, separant els dos escenaris i donant-los tractament diferent.

Per a la pime, la lectura és pràctica: tenir registre de jornada digital deixa de ser un tràmit. És l’única forma de no dependre de quina sala social et toqui i de quin horari tingui formalment cada empleat al seu contracte.

Com preparar-te

Qualsevol sistema digital que registri l’hora exacta d’inici i fi de jornada per treballador, conservi les dades quatre anys, no permeti manipulació sense traçabilitat i deixi a l’empleat consultar els seus propis fitxatges compleix el que la doctrina demana. La forma concreta —web, app, quiosc, targeta— el Suprem no la prejutja: el que valora són els tres requisits.

Cleverfy cobreix els tres i s’ajusta als diferents escenaris que apareixen a la sentència: torns fixos de comerç, jornades partides com la del cas, hostaleria amb horaris irregulars o equips en mobilitat. Des d’1,50 €/usuari al mes, sense permanència. Veure funcionalitats.

Prova Cleverfy gratis 14 dies — sense targeta.

---

Font: Sentència STS 1772/2026 (ECLI:ES:TS:2026:1772), Sala Social del Tribunal Suprem, 15 d’abril de 2026, ponent Excm. Sr. D. Rafael Antonio López Parada.

Aquesta informació té caràcter divulgatiu i no substitueix l’assessorament jurídic professional.

Imatge: façana del Tribunal Suprem (Madrid). Foto de Javier Pérez Montes, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.