UGT amenaça amb congelar els seus acords amb el Govern pel registre horari
UGT avisa que no signarà més acords amb el Govern si no aprova el registre horari, i admet que ni el sindicat sap on és el decret.

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.
UGT posa preu al seu silenci
El 21 de setembre, Pepe Álvarez va apujar el llistó. El secretari general d’UGT va avisar que el sindicat es plantejarà “seriosament” no signar cap acord nou amb el Govern mentre no s’aprovi la reforma del registre horari. És un salt respecte a les compareixences i ultimàtums verbals dels últims mesos, perquè aquesta vegada la pressió arriba a la resta de l’agenda social, SMI inclòs, i la lliga al fet que un decret parat des de fa mesos surti per fi del calaix.
“Això ja no dona per a més”, va resumir Álvarez abans d’intervenir en unes jornades sobre salut laboral a Madrid.
Ni el mateix sindicat sap on és el text
Més enllà de l’amenaça, la compareixença va deixar una confessió. “No tenim ni idea en quin punt es troba la reforma”, va reconèixer el líder d’UGT. El sindicat que més ha empès aquesta norma, el que la considera “central”, admet que ha perdut la pista del decret dins de la maquinària de Treball.
Álvarez va explicar que Yolanda Díaz li ha traslladat que el projecte està en “un procés d’ajust legal”. Aquest ajust vol dir que el text es continua reescrivint per esquivar el revés que ja li va donar el Consell d’Estat. El mateix Álvarez reconeix que cal corregir aquests aspectes, amb una línia vermella, que la norma no perdi la capacitat de fiscalitzar de debò la jornada.
Per què el decret continua encallat
El fre ve del Consell d’Estat, que va emetre al seu dia un dictamen desfavorable sobre l’esborrany. Va assenyalar que el text no mesurava bé l’impacte econòmic, que algunes obligacions haurien d’anar per llei i no per reglament, que no s’ajustava a les particularitats de cada sector i que la protecció de dades del treballador es quedava curta.
Aquest dictamen no obliga a res. El Govern pot aprovar el decret igualment. Però ha servit d’excusa per allargar els terminis, i obliga Treball a refer parts del text abans de tornar-lo a enviar al Consell d’Estat i, després, al Consell de Ministres. Cada volta a aquest circuit són setmanes, i el decret fa prou temps que hi està atrapat perquè ni UGT en sàpiga la data.
Hi ha un motiu de fons perquè UGT pressioni just aquí. El registre horari per decret era el pla B del Govern després que la reducció de jornada a 37,5 hores caigués al Congrés. És de les poques mesures laborals que l’Executiu pot tirar endavant sol, sense buscar majories a la Cambra, així que també és la més fàcil de reclamar.
Què canvia això per a una pime
Per a una empresa petita, el soroll polític és fàcil de despatxar com una cosa aliena. Però d’aquest episodi en surten dues lectures pràctiques per a qualsevol pime.
La primera és que el decret sortirà. Quan el sindicat majoritari està disposat a bloquejar la resta de l’agenda social per forçar-lo, el marge perquè la norma s’arxivi és molt estret. L’única incògnita és el mes de publicació.
La segona és que l’obligació de fons ja existeix sense necessitat de decret. El registre de jornada és obligatori des del 2019, i el Tribunal Suprem fa temps que tomba els registres manuals cas rere cas. La Inspecció ja sanciona per no portar registre, sense esperar que el BOE publiqui la lletra petita.
Esperar a aquesta publicació per moure’s té un cost que es paga en tres fronts:
- L’històric no es fabrica cap enrere. La Inspecció pot reclamar dades de mesos anteriors. Com més aviat comencis a registrar, més suport tindràs quan truquin a la porta.
- Migrar alhora que tothom surt car. El dia que la norma es publiqui, les empreses que encara fitxen en paper buscaran proveïdor en bloc. Terminis i suport se saturen.
- Fitxar bé és un hàbit. Acostumar la plantilla porta setmanes, i això no depèn de cap data oficial.
Què haurà de complir el teu sistema
El llistó es coneix perquè fa un any que és a l’esborrany. Quan el decret es publiqui, un sistema de control horari haurà d’oferir, com a mínim:
- Fitxatge digital per web, app o quiosc, res de paper ni fulls de càlcul.
- Registre immodificable amb traçabilitat de qualsevol canvi.
- Hora i minut exactes d’entrades, sortides i pauses.
- Accés remot i immediat per a la Inspecció de Treball.
- Conservació segura de les dades durant quatre anys.
- Resum mensual per a cada treballador juntament amb la nòmina.
Pots veure els requisits complets que ha d’exigir un programari per no quedar-te curt.
Prefereixes arribar amb els deures fets? Amb Cleverfy digitalitzes el registre de jornada en deu minuts i comences a generar històric abans que el BOE t’hi obligui, des d’1,50 € per empleat i mes (veure preus). Prova-ho gratis 14 dies →
Fonts: Europa Press, Noticias Trabajo.
Foto: Josep Maria Álvarez (Pepe Álvarez), secretari general d’UGT. Montserrat Boix, CC BY-SA 4.0. Imatge retallada.
També et pot interessar

STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.

Díaz vol el registre horari i l'SMI abans del 29N
Queden sis Consells de Ministres abans del 29N. Treball assegura que el registre horari digital sortirà amb l'SMI i La Vanguardia ho veu en l'aire.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.