Treball apunta a l'octubre per al registre horari digital

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació, sense data d’aprovació i sense publicar al BOE.

El que va dir Pérez Rey a la roda de premsa de l’atur

El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va situar a l’octubre el pas del registre horari digital pel Consell de Ministres. Ho va dir el divendres 2 d’octubre, a la roda de premsa de les dades d’atur i afiliació de setembre, la mateixa en què va anunciar que Treball convocarà aquest mes la comissió assessora del salari mínim. Segons Noticias Trabajo, el mitjà que li va preguntar pel decret, el Ministeri confia que podrà “desbrossar definitivament el camí cap al Consell de Ministres” al llarg del mes.

Sense concretar cap data d’aprovació, va donar per acabada la revisió del text que Treball va començar després del dictamen desfavorable del Consell d’Estat:

“Hem estat treballant per depurar aquest reglament, hem treballat perquè les objeccions que assenyala el Consell d’Estat quedin, en la mesura del possible, superades i, per tant, per garantir la integritat i la seguretat jurídica del text.”

Aquest treball, va afegir, es pot “donar per conclòs” després d’un esforç “molt considerable”. I va defensar el model de sempre: “Jo crec que ja estem en disposició d’avançar en la tramitació d’aquest nou registre horari, que ha de ser digital, que ha de ser accessible per a la inspecció i que ha de bandejar definitivament les pràctiques d’apuntar en un full en blanc quan s’entra i quan se surt, que són sempre sinònim de frau”.

Els tres canvis del registre horari que anuncia Treball

Pérez Rey va citar tres retocs. Cap d’ells no s’ha publicat encara com a text articulat.

1. Prevenció i salut laboral com a base jurídica. Segons Noticias Trabajo, el Ministeri ha fet un esforç “per buscar títols competencials vinculats a la prevenció i a la salut laboral per justificar la legalitat del decret”.
2. Protecció de dades reforçada en la línia que demanaven l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el mateix Consell d’Estat.
3. Més paper per a la negociació col·lectiva en la configuració del registre. Les cròniques no detallen quins aspectes quedaran en mans dels convenis.

El primer apunta a l’objecció de rang, una de les tres essencials del dictamen (les altres dues, la protecció de dades i l’espai reservat a la negociació col·lectiva, es corresponen amb els altres dos canvis). Segons el Consell d’Estat, el projecte “no es limita a complementar o desenvolupar el que preceptua la llei”, sinó que “imposa noves obligacions i càrregues als empresaris i treballadors, i sobrepassa així l’àmbit propi de la potestat reglamentària” (dictamen desfavorable del Consell d’Estat). Aquest retret es va formular sobre un decret que desplegava l’Estatut dels Treballadors, l’article 34.9 del qual obliga a registrar la jornada però no exigeix que el registre sigui digital.

La Llei de prevenció de riscos laborals ofereix un altre punt de suport. El seu article 6 encarrega al Govern que reguli per reglament els “requisits mínims que han de reunir les condicions de treball per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors”. Pérez Rey ja va emmarcar el registre en aquest terreny: segons Noticias Trabajo, va atribuir als excessos de jornada “un impacte molt fort en l’absentisme” perquè perjudiquen la salut de la plantilla. Si la CEOE compleix l’anunci de recórrer el decret, el Tribunal Suprem haurà de decidir si el registre digital és una mesura de salut laboral que cap en un reglament o una càrrega nova que necessitava una llei.

El que no va quedar aclarit

• Si el text torna al Consell d’Estat. Fa una setmana, La Voz de Galicia i El Correo van informar que el Govern buscava el vistiplau de l’òrgan sobre la versió retocada (el registre horari tampoc no surt al setembre). Les cròniques de la roda de premsa del 2 d’octubre no recullen si aquesta consulta s’ha fet o si Treball ja no la considera necessària.
• Pérez Rey va parlar d‘“al llarg del mes d’octubre”, sense assenyalar cap reunió concreta del Consell de Ministres.
• Quan serà exigible. Al setembre, el mateix Pérez Rey va explicar que l’aplicació esperarà una ordre ministerial amb els requisits tècnics del sistema: “Allà és on fixarem l’entrada en vigor”. Aquesta ordre continua sense esborrany públic.

Octubre arriba després de juny, juliol i setembre

El 2 de juny, també a la roda de premsa de l’atur, Pérez Rey va situar l’aprovació abans de l’estiu. Després van venir el Consell de Ministres de juliol, l’ajornament al setembre pactat amb Economia i el “caràcter immediat” que va anunciar Yolanda Díaz el 9 de setembre. Cap d’aquests terminis no es va complir, i el Consell de Ministres va declarar urgent la tramitació el 30 de setembre de 2025, fa més d’un any.

Els sindicats continuen esperant. El Mundo va publicar el 30 de setembre que, segons fonts de CCOO i UGT, l’ultimàtum continua vigent i no tancaran cap acord amb el Govern fins que s’aprovi la norma, inclosa la nova pujada del salari mínim. La comissió d’experts de l’SMI que Treball vol reunir aquest mes és el pas previ a aquesta negociació.

La cronologia completa és a la nostra guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

El 5 d’octubre entra en vigor una altra norma

El dilluns 5 d’octubre entra en vigor el Reial Decret 723/2026, publicat al BOE el 15 de setembre. Regula la informació que l’empresa ha de donar per escrit a cada treballador sobre salari, jornada, torns, hores extra o ús d’algoritmes, i no toca el registre de jornada. En tens el detall a quina informació nova cal donar per escrit als treballadors.

Què significa per a la teva empresa

Mentre no hi hagi decret, regeix l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, vigent des del 2019: registre diari amb l’hora d’entrada i de sortida, conservat quatre anys i a disposició de la plantilla, dels seus representants i de la Inspecció. No portar-lo és una infracció greu, amb multes de 751 a 7.500 euros.

El paper continua sent legal si és fiable, però Pérez Rey qualifica de “sinònim de frau” apuntar en un full en blanc l’hora d’entrada i de sortida, i en un judici per hores extra els tribunals acostumen a donar per bona la versió del treballador quan el registre de l’empresa és manual o fàcil de retocar. Si has de canviar de sistema, tria’n un que ja compleixi el que preveu l’esborrany (requisits que ha de complir un programari de registre) per no haver de migrar dues vegades.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy ja registra la jornada tal com preveu l’esborrany del decret, sense esperar el BOE.

• La plantilla fitxa des de l’app mòbil, des del web o en un quiosc amb tauleta i PIN, amb l’hora exacta d’entrada, sortida i pauses.
• Cap fitxatge no es canvia en silenci. Si l’empresa corregeix un fitxatge, el treballador pot acceptar o rebutjar el canvi; si el rebutja, queda constància de la seva discrepància, i per mantenir la correcció l’empresa l’ha de justificar i indicar quins representants legals ha avisat. Es desen el valor original, la data i l’autor.
• La Inspecció pot tenir un accés propi per consultar i exportar els registres; el sistema anota cada consulta.
• Els registres es conserven quatre anys, i l’informe de compliment revisa que siguin complets i que les hores extra no superin el límit legal.

En deu minuts el tens funcionant, des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• Europa Press, 2 d’octubre de 2026
• Demócrata, 2 d’octubre de 2026
• Noticias Trabajo, 2 d’octubre de 2026
• El Mundo, 30 de setembre de 2026
• Consell d’Estat, dictamen 188/2026 (PDF)
• Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, art. 6 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)

Foto: Joaquín Pérez Rey presenta les dades d’atur al Ministeri de Treball (imatge d’arxiu, juny del 2020). Ministeri de Treball i Economia Social, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.