El registre horari encara pot aprovar-se abans del 29N

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. A 8 d’octubre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació, sense data d’aprovació i sense publicar en el BOE.

Actualització del 14 d’octubre de 2026: fonts del Govern asseguren que el registre horari eixirà abans del 29N junt amb la pujada de l’SMI, però el Consell de Ministres del 13 d’octubre no el va incloure. Ho contem en Díaz vol el registre horari i l’SMI abans del 29N.

El decret de registre horari continua viu després de la dissolució de les Corts

El BOE del 6 d’octubre va publicar el Reial Decret 806/2026, que dissol el Congrés i el Senat i convoca eleccions generals per al diumenge 29 de novembre. Amb la dissolució decauen els projectes i les proposicions de llei que estaven en tramitació parlamentària. El registre horari digital no està entre ells, perquè mai no ha sigut una llei. El Govern el tramita com a reial decret, un reglament que aprova el Consell de Ministres sense passar pel Congrés.

Europa Press ho va resumir el 5 d’octubre en una crònica que va reproduir Forbes España: com que no és una llei, el decret “no requeriria cap convalidació i podria aprovar-se sense problemes en el Consell de Ministres i entrar en vigor”. L’última referència pública de Treball és anterior a la convocatòria. El 2 d’octubre, el secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey va donar per conclosos els canvis per a respondre al Consell d’Estat i va dir que confiava que “al llarg del mes d’octubre” quedaria desbrossat el camí cap al Consell de Ministres (ho vam contar ací).

UGT el vol aprovat abans que es constituïsca el nou Parlament. “Jo espere que sí (que s’aprove). No tinc cap argument per a pensar que no i legalment no hi ha res que impedisca que el Consell de Ministres l’aprove”, va dir el seu secretari general, Pepe Álvarez, el 6 d’octubre, segons Europa Press. Eixe mateix dia, en el Foro Económico d’El Diario Montañés, el president de la federació d’autònoms ATA, Lorenzo Amor, va avisar que “ningú no dubte que ens puguem trobar en un Consell de Ministres un decret o una orde que desplegue el nou registre horari”. Amor, que també és vicepresident de la CEOE, va qualificar el registre telemàtic de “nou càstig” per als autònoms (Forbes España, amb Europa Press).

El 7 d’octubre, El País va publicar que les centrals esperen que Yolanda Díaz porte al BOE el reforç del registre horari abans dels comicis i que, sense eixos canvis (el registre i el decret que impedix absorbir la pujada del salari mínim amb els plusos), no tancaran més acords amb el Govern. Vozpópuli va afegir el 8 d’octubre que el Ministeri de Treball “encara no ha confirmat” eixa possibilitat.

Pot el Govern aprovar un reial decret amb les Corts dissoltes?

Sí. I no ho fa com a Govern en funcions, encara que algunes cròniques ja l’anomenen així. L’article 101 de la Constitució diu que el Govern “cessa després de la celebració d’eleccions generals”. Fins al 29 de novembre conserva totes les seues facultats, entre elles la potestat reglamentària que li atribuïx l’article 97.

La dissolució sí que afecta una altra figura amb un nom semblant, el reial decret llei. És una norma amb rang de llei que el Congrés ha de convalidar en trenta dies (article 86 de la Constitució) i que, amb les Cambres dissoltes, passa a la Diputació Permanent (article 78). El reial decret de registre horari és un reglament que desplega l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, així que no l’ha de votar ningú fora del Consell de Ministres.

Des del 30 de novembre i fins que prenga possessió el nou Executiu, l’article 21 de la Llei del Govern obliga el Govern en funcions a limitar la seua gestió “al despatx ordinari dels assumptes públics” i a abstindre’s d’altres mesures, “excepte en casos d’urgència degudament acreditats o per raons d’interés general l’acreditació expressa de les quals així ho justifique”. Aprovar en eixe període un reglament que canvia la manera de fitxar de milions de treballadors exigiria justificar eixa excepció, i donaria a qui el recórrega un motiu més que al·legar davant dels tribunals. La CEOE ja va anunciar al maig que portarà el decret als tribunals si s’aprova en els termes actuals.

Què li falta al decret abans del BOE

Abans del BOE queden almenys tres passos:

1. El Consell d’Estat. El seu dictamen és preceptiu per als reglaments que despleguen una llei (article 22.3 de la seua Llei Orgànica), però no vinculant (article 2.2). Ja el va emetre al març, i va ser desfavorable. El Govern pot aprovar el decret apartant-se’n; en eixe cas el text ha de dir “oït el Consell d’Estat” en lloc de “d’acord amb el Consell d’Estat”. El dubte és si la versió retocada es tornarà a consultar. Álvarez va dir el 6 d’octubre que l’última informació que tenia UGT era que el text “s’estava ultimant per a tornar al Consell d’Estat”. Treball no ho ha aclarit. Si se li demana amb urgència, la llei dona a l’òrgan un màxim de quinze dies per a respondre (article 19).
2. El Consell de Ministres. La campanya comença el 13 de novembre i les eleccions són el 29. Des de hui queden poc més de set setmanes.
3. La publicació en el BOE, que és la que dona efectes a la norma.

Encara que s’aprovara abans del 29N, no obligaria de manera immediata. L’esborrany que va examinar el Consell d’Estat fixa l’entrada en vigor als vint dies de la publicació, i el mateix dictamen va demanar que es reconsiderara: l’article 23 de la Llei del Govern establix que les normes que imposen obligacions noves a empreses i professionals comencen a regir el 2 de gener o l’1 de juliol següents a la seua aprovació, llevat que la memòria justifique una altra data. A més, eixe mateix esborrany ajorna les obligacions que depenen dels requisits tècnics del sistema fins a sis mesos després que entre en vigor l’orde ministerial que els regule (disposició final sexta). Segons Autónomos y Emprendedor, Pérez Rey ja ha vinculat l’aplicació de les noves obligacions a eixa orde, que continua sense esborrany públic.

Què passa si no ix abans del 29 de novembre

La dissolució fa caducar els assumptes pendents en el Congrés (article 207 del seu Reglament). Este expedient, en canvi, està en mans del Govern i continua obert. Si no s’aprova abans de les eleccions, l’Executiu en funcions ho tindria difícil pels límits de l’article 21. Les noves Corts es constituïxen el 23 de desembre i, una vegada investit un president, serà el nou Govern qui decidisca si l’aprova tal com està, el canvia o l’arxiva.

Mentrestant continua en vigor l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, que obliga a registrar la jornada des de maig de 2019 i que la Inspecció continua sancionant: no portar el registre és infracció greu, amb multes de 751 a 7.500 euros.

El que preocupa els autònoms

Amor parla dels autònoms, però el registre de jornada és una obligació de l’ocupador respecte dels seus assalariats: un autònom sense treballadors no té jornada aliena que registrar, ni amb la norma actual ni amb els esborranys coneguts del decret. El que té una o dues persones contractades ja hi està obligat hui, igual que una empresa gran, i si el decret ix haurà de passar al registre digital. Ho expliquem en la guia de control horari per a autònoms amb empleats.

Si en el teu negoci encara s’apunta l’entrada i l’eixida en un full, tin en compte que Pérez Rey qualifica eixa pràctica de “sinònim de frau”. Si penses canviar de sistema, tria’n un que ja complisca el que preveu l’esborrany (requisits que ha de complir el programari) per a no haver de canviar una altra vegada.

La cronologia completa de la tramitació, amb tots els terminis incomplits des de juny, està en la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari. L’últim retard, el de setembre, el vam explicar en el registre horari tampoc no ix al setembre.

Com ho resol Cleverfy

Amb Cleverfy la teua empresa registra hui la jornada com preveu l’esborrany, tant si el decret s’aprova abans del 29 de novembre com si s’aprova després.

• Fitxatge des del mòbil, el web o un quiosc en tauleta amb PIN, amb hora exacta d’entrada, eixida i pauses.
• Presencial o teletreball queda indicat en cada fitxatge.
• Si algú corregix un fitxatge, queden guardats el valor original, la data i l’autor, i el treballador accepta o rebutja el canvi.
• Accés propi per a la Inspecció, que pot consultar i exportar els registres; cada consulta queda anotada.
• Conservació de quatre anys i un informe de compliment que revisa que els registres estiguen complets.

Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual, també si tens un sol empleat (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• Reial Decret 806/2026, de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions (BOE, 6 d’octubre de 2026)
• Constitució Espanyola, arts. 78, 86, 97 i 101 (BOE)
• Llei 50/1997 del Govern, arts. 21, 23 i 26 (BOE)
• Llei Orgànica 3/1980 del Consell d’Estat, arts. 2, 19 i 22 (BOE)
• Reglament del Congrés dels Diputats, art. 207 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)
• Forbes España / Europa Press, 5 d’octubre de 2026
• Europa Press, 6 d’octubre de 2026 (UGT)
• Forbes España / Europa Press, 6 d’octubre de 2026 (ATA)
• Autónomos y Emprendedor, 6 d’octubre de 2026
• El País, 7 d’octubre de 2026
• Vozpópuli, 8 d’octubre de 2026
• Noticias Trabajo, 2 d’octubre de 2026

Foto: sala de reunions del Consell de Ministres, Complex de la Moncloa (juny de 2022). Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa. Ministerio de la Presidencia, Gobierno de España, via Wikimedia Commons, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.