El registre horari encara es pot aprovar abans del 29N

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. A 8 d’octubre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació, sense data d’aprovació i sense publicar al BOE.

Actualització del 14 d’octubre de 2026: fonts del Govern espanyol asseguren que el registre horari sortirà abans del 29N juntament amb la pujada de l’SMI, però el Consell de Ministres del 13 d’octubre no el va incloure. Ho expliquem a Díaz vol el registre horari i l’SMI abans del 29N.

El decret de registre horari continua viu després de la dissolució de les Corts

El BOE del 6 d’octubre va publicar el Reial Decret 806/2026, que dissol el Congrés i el Senat i convoca eleccions generals per al diumenge 29 de novembre. Amb la dissolució decauen els projectes i les proposicions de llei que estaven en tramitació parlamentària. El registre horari digital no s’hi compta, perquè mai no ha estat una llei. El Govern el tramita com a reial decret, un reglament que aprova el Consell de Ministres sense passar pel Congrés.

Europa Press ho va resumir el 5 d’octubre en una crònica que va reproduir Forbes España: com que no és una llei, el decret “no requeriria cap convalidació i es podria aprovar sense problemes al Consell de Ministres i entrar en vigor”. L’última referència pública de Treball és anterior a la convocatòria. El 2 d’octubre, el secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey va donar per conclosos els canvis per respondre al Consell d’Estat i va dir que confiava desbrossar “al llarg del mes d’octubre” el camí cap al Consell de Ministres (ho vam explicar aquí).

UGT vol que s’aprovi abans que es constitueixi el nou Parlament. “Jo espero que sí (que s’aprovi). No tinc cap argument per pensar que no i legalment no hi ha res que impedeixi que el Consell de Ministres l’aprovi”, va dir el seu secretari general, Pepe Álvarez, el 6 d’octubre, segons Europa Press. Aquell mateix dia, al Fòrum Econòmic d’El Diario Montañés, el president de la federació d’autònoms ATA, Lorenzo Amor, va avisar que “ningú no dubti que ens puguem trobar en un Consell de Ministres un decret o una ordre que desplegui el nou registre horari”. Amor, que també és vicepresident de la CEOE, va qualificar el registre telemàtic de “nou càstig” per als autònoms (Forbes España, amb Europa Press).

El 7 d’octubre, El País va publicar que les centrals sindicals esperen que Yolanda Díaz porti al BOE el reforç del registre horari abans dels comicis i que, sense aquests canvis (el registre i el decret que impedeix absorbir la pujada del salari mínim amb els plusos), no tancaran més acords amb el Govern. Vozpópuli va afegir el 8 d’octubre que el Ministeri de Treball “encara no ha confirmat” aquesta possibilitat.

Pot el Govern aprovar un reial decret amb les Corts dissoltes?

Sí. I no ho fa com a Govern en funcions, encara que algunes cròniques ja l’anomenin així. L’article 101 de la Constitució diu que el Govern “cessa després de la celebració d’eleccions generals”. Fins al 29 de novembre conserva totes les seves facultats, entre les quals la potestat reglamentària que li atribueix l’article 97.

La dissolució sí que afecta una altra figura de nom semblant, el reial decret llei. És una norma amb rang de llei que el Congrés ha de convalidar en trenta dies (article 86 de la Constitució) i que, amb les Cambres dissoltes, passa a la Diputació Permanent (article 78). El reial decret de registre horari és un reglament que desplega l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, de manera que no l’ha de votar ningú fora del Consell de Ministres.

Des del 30 de novembre i fins que prengui possessió el nou Executiu, l’article 21 de la Llei del Govern obliga el Govern en funcions a limitar la seva gestió “al despatx ordinari dels afers públics” i a abstenir-se d’adoptar altres mesures, “llevat de casos d’urgència degudament acreditats o per raons d’interès general l’acreditació expressa de les quals així ho justifiqui”. Aprovar en aquest període un reglament que canvia la manera de fitxar de milions de treballadors obligaria a justificar aquesta excepció, i donaria a qui el recorri un motiu més per al·legar als tribunals. La CEOE ja va anunciar al maig que portarà el decret als tribunals si s’aprova en els termes actuals.

Què li falta al decret abans del BOE

Abans del BOE queden almenys tres passos:

1. El Consell d’Estat. El seu dictamen és preceptiu per als reglaments que despleguen una llei (article 22.3 de la seva Llei orgànica), però no vinculant (article 2.2). Ja el va emetre al març, i va ser desfavorable. El Govern pot aprovar el decret apartant-se’n; en aquest cas el text ha de dir “escoltat el Consell d’Estat” en lloc de “d’acord amb el Consell d’Estat”. El dubte és si la versió retocada es tornarà a consultar. Álvarez va dir el 6 d’octubre que l’última informació que tenia UGT era que el text “s’estava ultimant per tornar al Consell d’Estat”. Treball no ho ha aclarit. Si se li demana amb urgència, la llei dona a l’òrgan un màxim de quinze dies per respondre (article 19).
2. El Consell de Ministres. La campanya comença el 13 de novembre i les eleccions són el 29. A partir d’avui queden una mica més de set setmanes.
3. La publicació al BOE, que és la que dona efectes a la norma.

Encara que s’aprovés abans del 29N, no obligaria immediatament. L’esborrany que va examinar el Consell d’Estat fixa l’entrada en vigor als vint dies de la publicació, i el mateix dictamen va demanar que es reconsiderés: l’article 23 de la Llei del Govern estableix que les normes que imposen obligacions noves a empreses i professionals comencin a regir el 2 de gener o l’1 de juliol següents a la seva aprovació, tret que la memòria justifiqui una altra data. A més, aquest mateix esborrany ajorna les obligacions que depenen dels requisits tècnics del sistema fins a sis mesos després que entri en vigor l’ordre ministerial que els reguli (disposició final sisena). Segons Autónomos y Emprendedor, Pérez Rey ja ha vinculat l’aplicació de les noves obligacions a aquesta ordre, que continua sense esborrany públic.

Què passa si no surt abans del 29 de novembre

La dissolució fa caducar els assumptes pendents al Congrés (article 207 del seu Reglament). Aquest expedient és a mans del Govern i continua obert. Si no s’aprova abans de les eleccions, l’Executiu en funcions ho tindria difícil pels límits de l’article 21. Les noves Corts es constitueixen el 23 de desembre i, un cop investit un president, serà el nou Govern qui decideixi si l’aprova tal com està, el modifica o l’arxiva.

Mentrestant continua en vigor l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, que obliga a registrar la jornada des del maig del 2019 i que la Inspecció continua sancionant: no portar el registre és una infracció greu, amb multes de 751 a 7.500 euros.

El que preocupa els autònoms

Amor parla dels autònoms, però el registre de jornada és una obligació de l’ocupador respecte dels seus assalariats: un autònom sense treballadors no té jornada aliena per registrar, ni amb la norma actual ni amb els esborranys coneguts del decret. Qui té una o dues persones contractades ja hi està obligat avui, igual que una gran empresa, i si el decret surt haurà de passar al registre digital. Ho expliquem a la guia de control horari per a autònoms amb persones empleades.

Si al teu negoci encara s’apunten l’entrada i la sortida en un full, tingues en compte que Pérez Rey qualifica aquesta pràctica de “sinònim de frau”. Si has de canviar de sistema, tria’n un que ja compleixi el que preveu l’esborrany (requisits que ha de complir el programari) per no haver de tornar a canviar.

La cronologia completa de la tramitació, amb tots els terminis incomplerts des del juny, és a la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari. L’últim endarreriment, el de setembre, el vam explicar a l’article el registre horari tampoc no surt al setembre.

Com ho resol Cleverfy

Amb Cleverfy la teva empresa registra avui la jornada tal com preveu l’esborrany, tant si el decret s’aprova abans del 29 de novembre com si s’aprova després.

• Fitxatge des del mòbil, el web o un quiosc amb tauleta i PIN, amb l’hora exacta d’entrada, sortida i pauses.
• Presencial o teletreball queda indicat a cada fitxatge.
• Si algú corregeix un fitxatge, es desen el valor original, la data i l’autor, i el treballador accepta o rebutja el canvi.
• Accés propi per a la Inspecció, que pot consultar i exportar els registres; cada consulta queda anotada.
• Conservació de quatre anys i un informe de compliment que revisa que els registres siguin complets.

Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual, també si només tens una persona empleada (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts:

• Reial Decret 806/2026, de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions (BOE, 6 d’octubre de 2026)
• Constitució espanyola, arts. 78, 86, 97 i 101 (BOE)
• Llei 50/1997 del Govern, arts. 21, 23 i 26 (BOE)
• Llei orgànica 3/1980 del Consell d’Estat, arts. 2, 19 i 22 (BOE)
• Reglament del Congrés dels Diputats, art. 207 (BOE)
• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
• LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)
• Forbes España / Europa Press, 5 d’octubre de 2026
• Europa Press, 6 d’octubre de 2026 (UGT)
• Forbes España / Europa Press, 6 d’octubre de 2026 (ATA)
• Autónomos y Emprendedor, 6 d’octubre de 2026
• El País, 7 d’octubre de 2026
• Vozpópuli, 8 d’octubre de 2026
• Noticias Trabajo, 2 d’octubre de 2026

Foto: sala de reunions del Consell de Ministres, Complex de la Moncloa (juny del 2022). Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa. Ministeri de la Presidència, Govern d’Espanya, via Wikimedia Commons, reproducció autoritzada citant-ne l’origen. Imatge retallada.