Una mànager d'Audika no fitxava i perd les hores extra
Demanava 5.927 € al mes de salari d'acomiadament amb hores extra de viatge. El TSJ de Castella i Lleó ho rebutja perquè tenia app de fitxatge i no l'usava.
El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha rebutjat que una mànager regional d’Audika (Audio Selección SL) a Lleó sumi hores extra de desplaçament al seu salari per calcular la indemnització per acomiadament. Demanava que el seu salari regulador passés de 4.289,32 € a 5.927,02 € bruts al mes. L’empresa li havia donat una app per fitxar des del mòbil, que permetia fer-ho a qualsevol hora del dia o de la nit, i ella no la feia servir.
Segons la sala, la treballadora “no pot pretendre traslladar a l’empresa les conseqüències probatòries d’una absència de registre que, en aquest cas concret, no deriva de la inexistència d’un instrument posat a la seva disposició, sinó de la decisió de la mateixa treballadora de no utilitzar-lo”. És la STSJ CL 3834/2026, de 9 d’octubre (Sala Social de Valladolid, recurs de suplicació 1693/2026). No és ferma, perquè s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem.
Un acomiadament improcedent i 1.600 € en joc
La treballadora va entrar a l’empresa el 3 de febrer de 2025 com a Regional Manager, amb contracte indefinit a temps complet. Els seus tiquets la situen en centres auditius de Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Madrid, i segons el seu recurs no tenia un centre de treball fix. El 12 de desembre de 2025 l’empresa la va acomiadar per motius disciplinaris i l’acusava d’haver donat instruccions per facturar adaptacions que no corresponien a vendes reals.
El Tribunal d’Instància de Lleó (plaça núm. 3, sentència 190/2026, de 8 de maig) va declarar l’acomiadament improcedent i va donar a Audika a escollir entre readmetre-la, amb salaris de tramitació de 141,02 € diaris, o pagar-li 4.265,82 € d’indemnització. En el recurs, la treballadora només va discutir el salari. Amb els 5.927,02 € que reclamava, la indemnització hauria rondat els 5.900 €, uns 1.600 € més segons el nostre càlcul. Amb deu mesos d’antiguitat la diferència és petita. El que té interès és per què el TSJ no va acceptar aquestes hores.
Deu mesos de viatges i una app que ningú no feia servir
L’horari que el jutjat va donar per provat era de 9.30 a 18.30, amb una pausa per dinar. Ella sostenia que la seva jornada començava abans, quan sortia de casa, en un municipi tocant a Lleó, cap a Burgos, Valladolid, Salamanca, Gijón o Santiago, i acabava quan hi tornava. Segons la seva versió, l’empresa planificava les destinacions amb tres mesos d’antelació, pagava el cotxe o el transport, i ella no decidia ni el lloc ni l’hora d’arribada.
Per provar-ho va aportar gairebé 180 pàgines de tiquets i justificants de despesa: taxis a Madrid, peatges de l’autopista de Lleó, aparcaments de Burgos i Valladolid, cafès de carretera. La jutgessa els va revisar un per un i els va transcriure mes a mes als fets provats. Moltes pàgines eren il·legibles, de molts dies no hi constava res, i els aparcaments, que eren el que més abundava, solien marcar l’entrada entre les 9.00 i les 9.30 i la sortida entre les 18.00 i les 19.00, que ve a ser l’horari que ja tenia reconegut. Hi havia tiquets de primera hora a prop de casa seva (7.08, 7.30, 7.35), però només d’uns quants dies.
El seu propi registre de jornada no apareix entre aquestes proves, i segons el fet provat cinquè el registre horari “depenia única i exclusivament de la treballadora”, que fitxava “a través del seu telèfon mòbil, mitjançant una aplicació”. En el recurs va intentar canviar aquest fet al·legant que el document d’hores de l’empresa només recollia la seva presència a les botigues i no els trajectes. El TSJ ho va rebutjar, perquè això exigia tornar a valorar tota la prova, i en suplicació només es corregeixen errors evidents que resultin d’un document concret.
Hores extra sense fitxar amb un horari fix
En el recurs invocava la STS 372/2026, de 15 d’abril, que fixa com es reparteix la càrrega de la prova de les hores extra quan falta el registre. L’expliquem en detall a l’article sobre aquesta sentència del Suprem. El TSJ la fa servir en contra seu, per dos motius.
El primer és l’horari. El Suprem distingeix entre qui no té horari fix i qui sí que en té. Amb un horari predeterminat, el treballador no ha de provar tota la seva jornada, però sí aportar indicis que treballava fora d’aquest horari. Només amb aquests indicis entra en joc la regla que la manca de registre no el pot perjudicar. La mànager tenia un horari regular de 9.30 a 18.30, així que li tocava a ella demostrar els excessos.
El segon és que les regles de càrrega de la prova només decideixen quan no hi ha prova suficient. A Lleó la jutgessa tenia al davant 180 pàgines de justificants i la prova testifical, ho va valorar tot i va arribar a una conclusió, i el TSJ no pot substituir-la per la valoració que proposa la recurrent.
La sentència també desmunta els seus càlculs. Havia fet servir “alguna aplicació de Google la naturalesa concreta de la qual ni tan sols s’identifica”, n’havia tret els temps de viatge i els havia sumat sencers com a temps de treball extra. Així, segons el TSJ, convertia indicis que havia fet certs viatges en prova directa d’hores extra concretes, i no tot desplaçament és temps extraordinari, perquè una part es feia dins de la jornada ordinària.
Què hauria canviat el resultat
La reclamació tenia base jurídica. Des de la sentència Tyco del TJUE (assumpte C-266/14, de 2015), per a qui no té centre fix el trajecte de casa al primer client i de l’últim client a casa és temps de treball. La va citar en el seu recurs i el TSJ no la contradiu, tot i que no arriba a aplicar-la perquè les hores no estaven provades. Si hagués fitxat cada matí en sortir de casa i cada tarda en tornar, el registre de la mateixa empresa hauria estat la seva millor prova, i la discussió s’hauria centrat en si aquests trajectes eren jornada, un terreny molt més favorable per a ella que haver de reconstruir deu mesos amb tiquets.
A Madrid, una gestora immobiliària sense sistema de fitxatge va haver de pagar 41.192 € per unes 1.200 hores extra calculades amb l’Excel del mateix treballador. Aquella empresa no tenia cap sistema i el tribunal va donar per bo el full del treballador. Audika sí que tenia app, i això va pesar més que els tiquets i els temps de Google. Una cosa semblant va passar amb un bar de Bizkaia amb fitxatge al TPV que els cambrers no utilitzaven.
L’article 34.9 de l’Estatut diu que “l’empresa garantirà el registre diari de jornada”, i garantir inclou comprovar que el sistema es fa servir. A Audika la van ajudar l’horari fix, la mala qualitat de la prova contrària i que el jutjat donés per provat que el registre depenia només de la treballadora. Amb uns altres fets, una mànager que passa mesos sense fitxar sense que ningú se n’adoni es pot llegir com una fallada tolerada per l’empresa, i la mateixa STS 372/2026 equipara un registre amb irregularitats greus a no tenir registre. Què pot fer l’empresa davant d’aquests oblits ho expliquem a Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?.
Hi ha un segon flanc. Segons la treballadora, el document d’hores d’Audika només recollia la presència a la botiga, i els trajectes no constaven enlloc. El TSJ no va entrar a comprovar-ho, però un altre tribunal podria fer-ho. Si la plantilla es mou entre centres, l’empresa ha de fixar per escrit quan comença la jornada (en sortir de casa o en arribar al primer centre) i el fitxatge ho ha de reflectir. El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu a més que cada correcció del registre quedi traçada.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. Amb equips que passen el dia d’un centre a un altre, serveix perquè tothom fitxi i un oblit es detecti el mateix dia:
- Fitxatge des del mòbil, amb un toc i des d’on sigui la persona, a la carretera, en una botiga o en una oficina.
- Avisos i recordatoris configurables abans de l’hora de fitxar i, si 15 minuts després de l’hora d’entrada o de sortida encara no ha fitxat, un avís per l’app i per correu.
- Alertes al responsable amb els fitxatges que falten, perquè els pugui reclamar aquell mateix dia.
- Correcció traçable: si algú es deixa la jornada oberta, l’endemà l’app l’avisa i li proposa la correcció, i queda registrat qui la va demanar, qui la va validar i per què.
Pots veure els avisos i recordatoris de fitxatge entre les funcionalitats de Cleverfy, provar Cleverfy gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.
Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.
Fonts:
Preguntes freqüents
L'empresa es pot negar a pagar hores extra si el treballador no fitxava?
Depèn de qui va causar la manca de registre. En la STSJ CL 3834/2026 l'empresa havia donat a la treballadora una app per fitxar des del mòbil a qualsevol hora, ella no la feia servir i tenia un horari fix de 9.30 a 18.30, així que el TSJ de Castella i Lleó no li va permetre carregar a l'empresa la manca de prova. Tot i això, l'article 34.9 de l'Estatut obliga l'empresa a garantir el registre, i un sistema que ningú no fa servir durant mesos es pot girar en contra seu en un altre jutjat.
El temps de desplaçament compta com a hores extra?
Per a qui no té centre de treball fix, el TJUE (assumpte C-266/14, Tyco, 2015) considera temps de treball el trajecte de casa al primer client i de l'últim client a casa. Que aquest temps generi hores extra depèn de si se supera la jornada, i cal provar-ho. En el cas d'Audika la treballadora va sumar temps de viatge trets d'una aplicació de Google, i el tribunal no els va donar per bons perquè part d'aquests trajectes queien dins del seu horari.
Les hores extra compten per a la indemnització per acomiadament?
Sí, quan són habituals i estan acreditades formen part del salari regulador amb què es calcula la indemnització. El TSJ de Castella i Lleó no discuteix aquest principi. Va rebutjar apujar el salari de 4.289,32 € a 5.927,02 € al mes perquè les hores extra no van quedar provades.
També et pot interessar
STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.
Un tècnic acomiadat per GPS guanya perquè no el van avisar
4.200,91 € d'indemnització i 900 € de costes. El TSJ basc anul·la el GPS amb què una empresa va acomiadar un tècnic perquè no el va informar bé.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.