Un bar guanya un judici d'hores extra amb fitxatges oblidats

Una cambrera d’un bar restaurant de Bizkaia va reclamar 5.476 € per 384 hores extra i va perdre. La jutgessa del Tribunal d’Instància de Bilbao reconeix a la sentència que la prova de la jornada correspon a l’empresa, i tot i això absol el bar, perquè el bar tenia fitxatge al TPV, cada treballador amb el seu número, i van ser els mateixos empleats els que van admetre al judici que sovint no fitxaven en entrar o en sortir. El registre va acabar mostrant jornades de 55 hores i 52 minuts i de 66 hores i 24 minuts seguides.

És la STIS 2179/2026, de 23 de juliol (Secció Social, plaça núm. 12, sentència 231/2026). No és ferma, perquè s’hi pot interposar recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

Què reclamava la cambrera

La treballadora va entrar al bar el març de 2024 amb 1.773,83 € bruts al mes i va ser acomiadada amb efectes del 31 de març de 2025. En conciliació, el 22 d’abril, l’empresa va reconèixer la improcedència i va pactar amb ella una indemnització de 2.113,90 €. Set dies després, la cambrera va presentar la papereta de conciliació per hores extra, i l’empresa ho va esgrimir al judici com a mala fe.

La reclamació sumava tres partides entre setembre de 2024 i març de 2025: 240 hores extra, 112 hores “de mitja jornada setmanal” i 32 hores d’un curs de formació fet en temps lliure. La demanda les repartia per mesos (27 hores al setembre, 42 a l’octubre…), però no deia en quins dies concrets s’havien fet.

Un fitxatge al TPV que gairebé ningú no utilitzava

Els testimonis van descriure el sistema amb detall. Cada treballador tenia assignat un número i l’havia de marcar al TPV del bar en entrar i en sortir. Una ajudant de cambrera va explicar que intentaven utilitzar-lo, però que en arribar es posaven a treballar directament i se n’oblidaven. Els companys van parlar d’oblits i de sobrecàrrega de feina, i la mateixa demandant va reconèixer que de vegades no marcava l’entrada o la sortida, i que per no fitxar la sortida el registre arribava a recollir jornades de fins a 90 hores.

El testimoni més rellevant va ser el gerent del local. El maig de 2025, amb la demanda ja presentada, havia signat una declaració en què afirmava que al bar no es feien hores extra de manera habitual i que les excepcionals es compensaven amb descans. Al judici va dir el contrari: que la plantilla era curta, que les hores extra eren habituals i que l’empresa no les pagava. Sobre la demandant, en canvi, va declarar que no feia dues o tres hores extra cada dia, i que de vegades, quan hi havia gent nova, hi anaven ella o ell a tancar o a fer la caixa.

També va reconèixer que no corregia els fitxatges dels altres i que ell mateix no fitxava mai, perquè era al local tot el temps que estava obert. La jutgessa subratlla que la seva declaració al judici contradeia completament el document que ell mateix havia signat.

Per què la càrrega de la prova no va enfonsar el bar

La sentència no discuteix la doctrina general. Cita la sentència del TJUE de 2019 (assumpte C-55/18), una sentència del TSJ del País Basc de 2022 i una altra del TSJ de Catalunya de 2023, i assumeix que, des de la reforma de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors el març de 2019, la càrrega de provar la jornada correspon a l’empresa. Si l’empresa no acredita que portava el registre, les hores reclamades es poden donar per bones. Ho expliquem amb més detall a l’article sobre la inversió de la càrrega de la prova en hores extra.

En aquest cas, però, l’empresa sí que havia implantat el registre. Per a la jutgessa, que el registre no reflectís la realitat es devia a oblits “no corregits o no notificats pels treballadors a l’empresa perquè els corregís”. Ho resumeix així:

“Era notori, així, que el sistema no s’utilitzava de manera correcta, i la seva utilització era obligació dels treballadors.”

Amb aquest punt de partida, la sentència conclou que la manca d’un registre correcte obligava a acreditar “de manera fefaent” les hores extra realment fetes. El text diu “la part demandada”, però pel context (tot seguit retreu que no s’aportés el justificant del curs de formació) es refereix a la treballadora. La seva demanda no ho aconseguia, perquè en desglossar les hores només per mesos impedia contrastar-les amb el registre aportat per l’empresa. La jutgessa admet que “puguin existir indicis” d’hores extra, però desestima la reclamació sencera.

Què podria canviar en suplicació

El registre no va acreditar la jornada de ningú, i amb fitxatges de 66 hores seguides tampoc no podia fer-ho. A favor del bar van jugar quatre fets: que el sistema existís, que cada treballador tingués la seva clau, que els testimonis admetessin que no fitxaven i que la demanda arribés sense el detall dels dies. Si la cambrera hagués aportat una taula dia per dia amb les seves entrades i sortides, sustentada en missatges o en els tancaments de caixa que ella mateixa feia, el registre de 66 hores no hauria servit al bar per rebatre-la.

La jutgessa atribueix els errors del registre a la plantilla, però l’article 34.9 diu que “l’empresa garantirà el registre diari de jornada”, i el gerent, que dirigia el local en nom de l’empresa, sabia que els fitxatges estaven malament i no feia res per corregir-los. La sentència destaca que no consta que ningú avisés l’empresa, però l’encarregat del bar era l’empresa a efectes pràctics. A més, la STS 372/2026, d’abril, estableix que un registre amb irregularitats de gran magnitud equival a no tenir registre, i jornades de 55 o 66 hores seguides encaixen en aquesta descripció. En suplicació, el TSJ del País Basc podria raonar que un registre així no compleix el que exigeix l’Estatut i retornar la càrrega a l’empresa. El que continua jugant a favor del bar és la manca de concreció de la demanda, perquè el mateix Suprem demana al treballador que quantifiqui les seves hores amb precisió encara que la càrrega recaigui en l’empresa. Expliquem aquesta sentència en detall a quan ha de provar el treballador les hores extra segons el Suprem.

Sense fitxatge, o amb el fitxatge donat per bo

Sense cap sistema de fitxatge, al bar li hauria pesat la declaració del seu gerent, que va reconèixer hores extra habituals per falta de personal. Segons el Suprem, un indici així trasllada la càrrega a l’empresa fins i tot amb horari fix. Sense un registre per oposar-hi, el bar hauria hagut de demostrar amb testimonis que la cambrera no va fer aquestes hores, i qui havia estat el seu gerent declarava en contra seu.

L’article 35.5 de l’Estatut obliga a lliurar al treballador, amb la nòmina, un resum de les hores registrades. Si el bar ho hagués fet amb les jornades impossibles a dins, o hagués pagat nòmines a partir d’aquestes dades sense revisar-les, el registre seria un document de la mateixa empresa i l’argument que els errors eren cosa dels treballadors perdria gairebé tota la seva força. Al marge del judici, un registre que no reflecteix la jornada real pot acabar en una infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, que inclou expressament el registre de jornada.

El cas s’assembla al d’una pastisseria que va evitar pagar 624 hores extra, també al País Basc, tot i que allà el registre era complet i va ser la prova que va demostrar que el treballador descansava.

Com evitar fitxatges oblidats en hostaleria

En aquest bar fallaven els dos extrems del torn. L’ajudant va explicar que en arribar es posaven a treballar sense fitxar, i les jornades de 90 hores sortien de sortides sense marcar. Un fitxatge obert es corregeix en un minut l’endemà al matí. Mesos després, amb la demanda presentada, només es pot reconstruir amb testimonis. El que hauríem canviat en aquest local:

• Que també fitxi l’encarregat. La jutgessa no li ho va retreure a l’empresa, però en suplicació és la dada més fàcil per sostenir que l’empresa coneixia els errors i els tolerava.
• Revisar cada matí els fitxatges oberts del dia anterior i tancar-los amb l’hora real, deixant constància de qui corregeix, quan i per què.
• Tenir per escrit que la plantilla ha de fitxar i avisar dels errors. La jutgessa va donar importància al fet que no hi constessin avisos. Què pot fer l’empresa davant d’un oblit ho expliquem a Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?.
• Lliurar amb la nòmina el resum mensual d’hores de l’article 35.5. Obliga a mirar el registre cada mes, i així s’haurien detectat les jornades de 55, 66 i 90 hores molt abans del judici.

El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu a més que cada modificació del registre quedi traçada. Si surt així, una correcció feta a posteriori sense deixar rastre tindrà encara menys valor.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En un local com aquest, es tracta que l’oblit es detecti el mateix dia i no al judici:

• Si un empleat no ha fitxat l’entrada, la sortida o la pausa, li salta un avís al mòbil.
• Es poden configurar recordatoris per a cadascun d’aquests moments.
• El responsable rep alertes dels fitxatges que falten.
• Si algú es deixa la jornada oberta, l’endemà l’app l’avisa i li proposa la correcció directament. Queda registrat qui la va demanar, qui la va validar i per què.

L’equip pot fitxar des del mòbil o des d’una tauleta a l’entrada del local. Si portes un bar o un restaurant, mira com funciona el nostre programari de control horari per a hostaleria, prova’l gratis 14 dies, demana una demo o consulta els plans.

---

Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.

Fonts:

• STIS 2179/2026, de 23 de juliol (Tribunal d’Instància de Bilbao, Secció Social), CENDOJ
• Estatut dels Treballadors, arts. 34.9 i 35.5
• Sentència del TJUE de 14 de maig de 2019, assumpte C-55/18
• LISOS (RD legislatiu 5/2000), art. 7.5