Un bar guanya un judici d'hores extra amb fitxatges oblidats

Una cambrera d’un bar-restaurant de Bizkaia va reclamar 5.476 € per 384 hores extra i va perdre. La jutgessa del Tribunal d’Instància de Bilbao reconeix en la sentència que la prova de la jornada correspon a l’empresa, i així i tot absol el bar, perquè el bar tenia fitxatge al TPV, cada treballador amb el seu número, i van ser els mateixos empleats els qui van admetre en el judici que sovint no fitxaven en entrar o en eixir. El registre va acabar mostrant jornades de 55 hores i 52 minuts i de 66 hores i 24 minuts seguides.

És la STIS 2179/2026, de 23 de juliol (Secció Social, plaça núm. 12, sentència 231/2026). No és ferma, perquè s’hi pot interposar recurs de suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

Què reclamava la cambrera

La treballadora va entrar al bar el març de 2024 amb 1.773,83 € bruts al mes i va ser acomiadada amb efectes de 31 de març de 2025. En conciliació, el 22 d’abril, l’empresa va reconéixer la improcedència i va pactar amb ella una indemnització de 2.113,90 €. Set dies després, la cambrera va presentar la papereta de conciliació per hores extra, i l’empresa ho va esgrimir en el judici com a mala fe.

La reclamació sumava tres partides entre setembre de 2024 i març de 2025: 240 hores extra, 112 hores “de mitja jornada setmanal” i 32 hores d’un curs de formació fet en temps lliure. La demanda les repartia per mesos (27 hores al setembre, 42 a l’octubre…), però no deia en quins dies concrets s’havien fet.

Un fitxatge al TPV que quasi ningú no usava

Els testimonis van descriure el sistema amb detall. Cada treballador tenia assignat un número i l’havia de marcar al TPV del bar en entrar i en eixir. Una ajudant de cambrera va explicar que intentaven usar-lo, però que en arribar es posaven a treballar directament i se n’oblidaven. Els companys van parlar d’oblits i de sobrecàrrega de treball, i la mateixa demandant va reconéixer que a vegades no marcava l’entrada o l’eixida, i que per no fitxar l’eixida el registre arribava a recollir jornades de fins a 90 hores.

El testimoni més rellevant va ser el gerent del local. El maig de 2025, ja presentada la demanda, havia signat una declaració en què afirmava que al bar no es feien hores extra de manera habitual i que les excepcionals es compensaven amb descans. En el judici va dir el contrari: que la plantilla era curta, que les hores extra eren habituals i que l’empresa no les pagava. Sobre la demandant, en canvi, va declarar que no feia dues o tres hores extra cada dia, i que algunes vegades, quan hi havia gent nova, hi anaven ella o ell a tancar o a fer la caixa.

També va reconéixer que no corregia els fitxatges dels altres i que ell mateix no fitxava mai, perquè estava al local tot el temps que romania obert. La jutgessa subratlla que la seua declaració en el judici contradeia completament el document que ell mateix havia signat.

Per què la càrrega de la prova no va enfonsar el bar

La sentència no discutix la doctrina general. Cita la sentència del TJUE de 2019 (assumpte C-55/18), una sentència del TSJ del País Basc de 2022 i una altra del TSJ de Catalunya de 2023, i assumix que, des de la reforma de l’article 34.9 de l’Estatut el març de 2019, la càrrega de provar la jornada correspon a l’empresa. Si l’empresa no acredita que portava el registre, les hores reclamades es poden donar per bones. Ho expliquem amb més detall en l’article sobre la inversió de la càrrega de la prova en hores extra.

En este cas, però, l’empresa sí que havia implantat el registre. Per a la jutgessa, que el registre no reflectira la realitat es devia a oblits “no corregits o no notificats pels treballadors a l’empresa per a la seua correcció”. Ho resumix així:

“Era notori, així, que el sistema no s’utilitzava de forma correcta, i era obligació dels treballadors la seua utilització.”

Amb eixe punt de partida, la sentència conclou que la falta d’un registre correcte obligava a acreditar “de forma fefaent” les hores extra realment fetes. El text diu “la part demandada”, però pel context (a continuació retrau que no s’aportara el justificant del curs de formació) es referix a la treballadora. La seua demanda no ho aconseguia, perquè en desglossar les hores només per mesos impedia contrastar-les amb el registre aportat per l’empresa. La jutgessa admet que “puguen existir indicis” d’hores extra, però desestima la reclamació sencera.

El que podria canviar en suplicació

El registre no va acreditar la jornada de ningú, i amb fitxatges de 66 hores seguides tampoc no podia fer-ho. A favor del bar van jugar quatre fets: que el sistema existira, que cada treballador tinguera la seua clau, que els testimonis admeteren que no fitxaven i que la demanda arribara sense el detall dels dies. Si la cambrera haguera aportat una taula dia per dia amb les seues entrades i eixides, basada en missatges o en els tancaments de caixa que ella mateixa feia, el registre de 66 hores no li hauria servit al bar per a rebatre-la.

La jutgessa carrega els errors del registre a la plantilla, però l’article 34.9 diu que “l’empresa garantirà el registre diari de jornada”, i el gerent, que dirigia el local en nom de l’empresa, sabia que els fitxatges estaven malament i no feia res per a corregir-los. La sentència destaca que no consta que ningú avisara l’empresa, però l’encarregat del bar era l’empresa a efectes pràctics. A més, la STS 372/2026, d’abril, establix que un registre amb irregularitats de gran magnitud equival a no tindre registre, i jornades de 55 o 66 hores seguides encaixen en eixa descripció. En suplicació, el TSJ del País Basc podria raonar que un registre així no complix el que exigix l’Estatut i retornar la càrrega a l’empresa. El que continua jugant a favor del bar és la falta de concreció de la demanda, perquè el mateix Suprem demana al treballador que quantifique les seues hores amb precisió encara que la càrrega recaiga en l’empresa. Expliquem eixa sentència en detall en quan ha de provar el treballador les hores extra segons el Suprem.

Sense fitxatge, o amb el fitxatge donat per bo

Sense cap sistema de fitxatge, al bar li hauria pesat la declaració del seu gerent, que va reconéixer hores extra habituals per falta de personal. Segons el Suprem, un indici així trasllada la càrrega a l’empresa fins i tot amb horari fix. Sense registre que oposar, el bar hauria hagut de demostrar amb testimonis que la cambrera no va fer eixes hores, i el que havia sigut el seu gerent declarava en contra seua.

L’article 35.5 de l’Estatut obliga a lliurar al treballador, amb la nòmina, un resum de les hores registrades. Si el bar ho haguera fet amb les jornades impossibles a dins, o haguera pagat nòmines a partir d’eixes dades sense revisar-les, el registre seria un document de la mateixa empresa i l’argument que els errors eren cosa dels treballadors perdria quasi tota la seua força. Al marge del judici, un registre que no reflectix la jornada real pot acabar en una infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, que inclou expressament el registre de jornada.

El cas s’assembla al d’una pastisseria que va evitar pagar 624 hores extra, també al País Basc, encara que allí el registre estava complet i va ser la prova que va demostrar que el treballador descansava.

Com evitar fitxatges oblidats en hostaleria

En este bar fallaven els dos extrems del torn. L’ajudant va contar que en arribar es posaven a treballar sense fitxar, i les jornades de 90 hores venien d’eixides sense marcar. Un fitxatge obert es corregix en un minut l’endemà de matí. Mesos després, amb la demanda presentada, només es pot reconstruir amb testimonis. El que hauríem canviat en este local:

• Que també fitxe l’encarregat. La jutgessa no li ho va retraure a l’empresa, però en suplicació és la dada més fàcil per a sostindre que l’empresa coneixia les fallades i les tolerava.
• Revisar cada matí els fitxatges oberts del dia anterior i tancar-los amb l’hora real, deixant constància de qui corregix, quan i per què.
• Tindre per escrit que la plantilla ha de fitxar i avisar dels errors. La jutgessa va donar importància al fet que no constaren avisos. Què pot fer l’empresa davant d’un oblit ho expliquem en Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?.
• Lliurar amb la nòmina el resum mensual d’hores de l’article 35.5. Obliga a mirar el registre cada mes, i en eixa revisió haurien saltat a la vista les jornades de 55, 66 i 90 hores molt abans del judici.

El nou Reial Decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu a més que cada modificació del registre quede traçada. Si ix així, una correcció feta a posteriori sense deixar rastre tindrà encara menys valor.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En un local com este, es tracta que l’oblit es detecte el mateix dia i no en el judici:

• Si un empleat no ha fitxat l’entrada, l’eixida o la pausa, li salta un avís en el mòbil.
• Es poden configurar recordatoris per a cadascun d’estos moments.
• El responsable rep alertes dels fitxatges que falten.
• Si algú es deixa la jornada oberta, l’endemà l’app l’avisa i li proposa la correcció directament. Queda registrat qui la va demanar, qui la va validar i per què.

L’equip pot fitxar des del mòbil o des d’una tauleta a l’entrada del local. Si portes un bar o un restaurant, mira com funciona el nostre programari de control horari per a hostaleria, prova’l gratis 14 dies, demana una demo o consulta els plans.

---

Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.

Fonts:

• STIS 2179/2026, de 23 de juliol (Tribunal d’Instància de Bilbao, Secció Social), CENDOJ
• Estatut dels Treballadors, arts. 34.9 i 35.5
• Sentència del TJUE de 14 de maig de 2019, assumpte C-55/18
• LISOS (RD Legislatiu 5/2000), art. 7.5