Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?

“Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?” Ho pregunta qui se’n va anar a casa sense marcar l’eixida i qui troba buits en el registre mensual de la seua plantilla. Un oblit puntual quasi mai acaba en sanció; els oblits reiterats, negar-se a fitxar o falsejar el registre, sí. I el risc legal més seriós el corre l’empresa, que és l’obligada a portar el registre.

Resposta ràpida

Situació	Pot sancionar l’empresa?
Oblit puntual i aïllat, de bona fe	Molt improbable. Com a molt, falta lleu i amonestació.
Oblits reiterats malgrat els advertiments	Sí, segons la graduació del conveni.
Negativa deliberada a fitxar	Sí. És desobediència a una instrucció de l’empresa.
Falsejar el fitxatge (marcar per un altre, hores falses)	Sí. Pot justificar l’acomiadament disciplinari.
Descomptar el sou per no fitxar havent treballat	No. L’Estatut prohibix la multa d’havers.

Qui té l’obligació de fitxar

Registrar la jornada i fitxar són deures diferents, i no recauen en la mateixa persona. L’obligació legal de registrar la jornada és de l’empresa, tal com establix l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors:

“L’empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora.”

El mateix article l’obliga a conservar els registres durant quatre anys i a tindre’ls a disposició de la plantilla, dels seus representants i de la Inspecció de Treball. Si la Inspecció comprova que no hi ha registre, o que el que hi ha no reflectix la jornada real, la infracció és de l’empresa: greu segons l’art. 7.5 de la LISOS, amb multa de 751 a 7.500 euros (art. 40.1.b). La LISOS no preveu cap multa per al treballador que va oblidar fitxar.

El treballador ha de fitxar perquè l’empresa li ho ha indicat. Complir les ordres i instruccions de l’empresari és un dels seus deures bàsics (art. 5.c ET), i l’art. 20 ET situa eixes instruccions dins del poder de direcció. Per a exigir eixe deure, la instrucció ha d’existir i ser coneguda: difícilment es pot sancionar algú per no fitxar si ningú li va explicar com ni quan havia de fer-ho.

Quan un oblit passa a ser sancionable

Un dia sense marcar l’eixida, de bona fe i sense perjudici per a ningú, rara vegada passa d’un avís. Les sancions són revisables davant el jutjat social (art. 58.2 ET), i els tribunals apliquen l’anomenada doctrina gradualista, formulada sobretot per a l’acomiadament: la sanció s’ha d’ajustar a la conducta concreta, a la intenció i a les conseqüències.

Després hi ha la prescripció. Segons l’art. 60.2 ET, les faltes lleus prescriuen als deu dies des que l’empresa en va tindre coneixement; les greus, als vint, i les molt greus, als seixanta, amb un límit de sis mesos des que es van cometre. Si el sistema de fitxatge mostra el buit el mateix dia, a l’empresa li serà difícil sostindre que no el coneixia, i un oblit de principi de mes qualificat com a lleu ja no es pot sancionar a final de mes.

El panorama canvia quan hi ha voluntat al darrere:

• Oblits repetits després de recordatoris o d’un avís per escrit.
• Negativa a fitxar o a utilitzar el sistema que l’empresa ha implantat, que encaixa en la indisciplina o desobediència.
• Buits en el registre que coincidixen amb retards o absències i servixen per a tapar-los.

Com es gradua la sanció

L’art. 58.1 ET només permet sancionar “d’acord amb la graduació de faltes i sancions” que establisquen la llei o el conveni col·lectiu aplicable. L’Estatut no diu quin oblit de fitxatge és lleu i quin és greu; ho fixa cada conveni, així que abans de sancionar toca llegir el del sector.

El més habitual és que les omissions aïllades del fitxatge figuren com a falta lleu, que la reiteració o l’incompliment conscient de la instrucció de fitxar puge a greu i que manipular el registre o fitxar per un company es tracte com a greu o molt greu. En hostaleria, per exemple, el VI Acord Laboral per al sector d’Hostaleria (art. 40.2) tipifica com a falta molt greu “el frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades”, i en eixe precepte es va basar el TSJ de Castella i Lleó per a validar l’acomiadament que comentem més avall.

Per a les faltes greus i molt greus, l’Estatut exigix a més una comunicació escrita al treballador amb la data i els fets (art. 58.2 ET). I hi ha sancions prohibides siga quina siga la falta: reduir vacances o descansos i la multa d’havers (art. 58.3 ET).

Oblidar fitxar enfront de falsejar el fitxatge

Qui oblida fitxar deixa un buit que es pot completar. Qui fitxa per un company, anota hores que no va treballar o posa una hora d’eixida que no és la real falta a la veritat en un document de l’empresa, i eixa conducta entra en la transgressió de la bona fe contractual de l’art. 54.2.d ET, una de les causes d’acomiadament disciplinari.

El TSJ de Castella i Lleó ho explica bé en la seua sentència de 2 de març de 2026 (ROJ STSJ CL 731/2026). Una cambrera anotava com a eixida l’hora oficial de tancament, no la real. La seua defensa va sostindre que, com a molt, eren eixides anticipades de menys de mitja hora, faltes lleus i ja prescrites. La Sala ho va descartar perquè la falta “no es troba en l’incompliment de la jornada per la treballadora, sinó en faltar a la veritat en els documents que acrediten el registre de jornada”, i va declarar l’acomiadament procedent per falsejar el registre horari.

La treballadora també va al·legar que l’empresa consentia eixe desfasament. El tribunal no ho va tindre en compte perquè no figurava en els fets provats. Si haguera quedat acreditat que l’empresa coneixia i tolerava eixa pràctica, el debat sobre la bona fe hauria sigut diferent.

Et poden descomptar el sou per no fitxar?

Com a càstig, no. L’art. 58.3 ET prohibix les sancions que consistisquen en multa d’havers, i llevar de la nòmina hores treballades només perquè no consten en el registre equival a una multa d’eixe tipus. El registre prova la jornada; el que dona dret a cobrar-la és haver-la treballada. Si el treballador va fer el seu torn i va oblidar fitxar, l’empresa li paga eixe temps i li demana que complete el fitxatge.

Una altra cosa és que no haguera treballat. El temps d’absència no es paga, s’haja fitxat o no, i en eixe cas el registre juga a favor de l’empresa si el porta bé. Si no el porta, el problema de prova és seu: el TSJ de Catalunya, en una sentència de 6 de juliol de 2026, no va donar per bona la versió d’una empresa que acusava una treballadora de no fitxar perquè no va aportar el registre que la mateixa empresa estava obligada a portar. Ho contem en una empresa acusa de no fitxar i perd per no tindre el registre.

Com gestionar-ho des de l’empresa

Amb oblits solts, el més pràctic és que es corregisquen ràpid i que en quede constància:

1. Un protocol de registre per escrit. Com i quan fitxar, i què fer després d’un oblit: una sol·licitud de correcció que valida el responsable. Si el sistema de registre el decidix l’empresa sense conveni ni acord, l’art. 34.9 ET exigix consultar abans la representació legal dels treballadors.
2. Primer un recordatori; si l’oblit es repetix, un avís per escrit. L’expedient disciplinari queda per a la reiteració documentada o la mala fe, i sempre dins dels terminis de l’art. 60.2.

Com més fàcil siga fitxar, menys buits hi haurà. Un programari de registre de jornada com Cleverfy permet fitxar des del mòbil o l’ordinador en uns segons, amb marca temporal fiable. Si a algú se li oblida fitxar l’eixida, rep un avís i pot demanar la correcció eixe mateix dia; l’aprova el seu responsable i queda constància de qui va demanar cada canvi i qui el va autoritzar. A final de mes, l’informe de jornada ix a punt per a entregar-lo a la Inspecció de Treball.

Els imports i els supòsits de les multes a l’empresa els trobaràs en la nostra guia de sancions per no registrar la jornada.

El conveni aplicable pot tractar l’oblit de fitxatge amb més duresa que este esquema general, i un jutjat mirarà el cas concret: si hi va haver avisos previs, si l’oblit va causar algun perjudici i si l’empresa ho venia tolerant sense dir res.

Prova Cleverfy gratis 14 dies → · Vore plans des d’1,20 €/usuari →

---

Nota legal: article informatiu, no constituïx assessorament jurídic. Basat en els articles 5, 20, 34.9, 54, 58 i 60 de l’Estatut dels Treballadors, els articles 7.5 i 40 de la LISOS i el conveni col·lectiu aplicable en cada cas, que fixa la graduació concreta de faltes i sancions.

Fonts:

• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (registre de jornada)
• Estatut dels Treballadors, arts. 58 i 60 (faltes, sancions i prescripció)
• LISOS (RDLeg 5/2000), arts. 7.5 i 40 (infracció i multes per registre de jornada)
• Reial decret llei 8/2019 (obligació de registre de jornada)
• STSJ Castella i Lleó de 2 de març de 2026, ROJ STSJ CL 731/2026 (CENDOJ)
• STSJ Catalunya de 6 de juliol de 2026, ROJ STSJ CAT 5831/2026 (CENDOJ)