Una empresa acusa una treballadora de no fitxar i perd el juí per no tindre el registre de jornada

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat en part el recurs d’una treballadora a qui la seua empresa acusava de no fitxar. El desenllaç té un gir incòmode per a qualsevol empresari: l’obligació de portar el registre de jornada recau sobre l’empresa, esta no el va aportar, i sense eixe document la Sala no va donar per acreditada la seua versió dels fets.

Què discutien les parts

L’empresa defenia que la treballadora no complia el seu horari i que no deixava constància de la seua jornada. El registre diari, que hauria permés contrastar qui treballava i quan, no va arribar a les actuacions. Qui havia d’haver-lo presentat era l’empresa, perquè és la responsable legal de generar-lo i conservar-lo.

El cas arribava a més amb un obstacle previ. En primera instància s’havia rebutjat la demanda en negar que existira una veritable relació laboral, de manera que el jutjat ni tan sols va entrar a valorar l’acomiadament. El Tribunal Superior va revocar este criteri, va declarar que l’assumpte corresponia a la jurisdicció social i, ja sobre el fons, va qualificar l’acomiadament d’improcedent. Va condemnar l’empresa a readmetre la treballadora o indemnitzar-la, a elecció de l’empresa, amb salaris de tramitació de 74,07 euros diaris des de l’acomiadament fins a la readmissió efectiva.

Per què l’absència del registre es gira contra l’empresa

L’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors no deixa l’obligació en l’aire. El registre diari és de l’empresari: l’ha de portar, conservar quatre anys i tindre’l disponible per a la plantilla, els seus representants i la Inspecció. Quan eixe registre no apareix, el buit probatori no el suporta el treballador, que no tenia el deure de crear-lo, sinó l’empresa.

L’empresa sostenia que la treballadora no fitxava. Acreditar eixa circumstància hauria sigut senzill aportant el registre de jornada obligatori, però eixe registre no va arribar a les actuacions. Sense ell, la Sala no va quedar vinculada a la versió de l’empresa i va poder apartar-se dels fets que donava per certs. La càrrega de provar eixe punt requeia sobre l’empresa, i el document amb què ho havia de fer no es va aportar mai.

Este criteri connecta amb una línia consolidada en la jurisdicció social. En les reclamacions d’hores extres, els tribunals fa temps que traslladen el cost de la falta de registre a l’empresa, i no al treballador que reclama. La sentència catalana aplica la mateixa lògica en sentit invers: quan és l’empresa la que ataca basant-se en la jornada, també necessita el registre per a sostindre la seua tesi.

I si el treballador no fitxa, què pot aportar l’empresa?

Si el treballador no fitxava, com demostra l’empresa que no ho feia? L’empresa ha de poder mostrar que va complir amb el registre que la llei li exigix. Este registre abasta més que els fitxatges del treballador. És el document diari que està obligada a portar per a cada empleat, amb la totalització de les hores i el detall de cada dia.

En este registre, els dies sense fitxatge s’anoten com una incidència i queden documentats amb la seua data. L’empresa controla el mes, el tanca per empleat, deixa constància dels dies que va faltar el fitxatge i trasllada eixe resum al treballador. Amb això arriba al juí amb un document propi, mantingut en el temps i comunicat, que reflectix tant el que s’ha treballat com les absències de registre. A això s’hi sumen els requeriments perquè fitxara i qualsevol altra prova de l’activitat.

A l’empresa del cas li va faltar precisament això. En no aportar cap registre, no va poder provar la seua acusació, i esta falta de registre va jugar en contra seua.

Com ho resol Cleverfy

Este document és justament el que Cleverfy genera sol. Guarda el registre diari de cada empleat, amb l’hora exacta d’entrada, eixida i pauses, i totalitza les hores per dia i per mes. El seu tancament mensual produïx un document per empleat, detecta de manera automàtica les incidències (els dies sense fitxatge entre elles) i permet enviar eixe resum a cada treballador. Tot queda conservat durant els quatre anys que exigix la llei. El dia que la jornada acabe en un jutjat, l’empresa arriba amb un registre complet i mantingut, i no sense res a mostrar com li va passar a la del cas.

Informació jurídica de caràcter general, no constituïx assessorament legal. Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Social, sentència de 6 de juliol de 2026 (recurs de suplicació 6726/2025, ECLI:ES:TSJCAT:2026:5831). Consulta la resolució en el resolució al CENDOJ.