Una empresa acusa una treballadora de no fitxar i perd el judici per no tenir el registre de jornada

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat en part el recurs d’una treballadora a qui la seva empresa acusava de no fitxar. El desenllaç té un gir incòmode per a qualsevol empresari: l’obligació de portar el registre de jornada recau sobre l’empresa, aquesta no el va aportar, i sense aquest document la Sala no va donar per acreditada la seva versió dels fets.

Què discutien les parts

L’empresa defensava que la treballadora no complia el seu horari i que no deixava constància de la seva jornada. El registre diari, que hauria permès contrastar qui treballava i quan, no va arribar a les actuacions. Qui havia d’haver-lo presentat era l’empresa, perquè és la responsable legal de generar-lo i conservar-lo.

El cas arribava a més amb un obstacle previ. En primera instància s’havia rebutjat la demanda en negar que existís una veritable relació laboral, de manera que el jutjat ni tan sols va entrar a valorar l’acomiadament. El Tribunal Superior va revocar aquest criteri, va declarar que l’assumpte corresponia a la jurisdicció social i, ja sobre el fons, va qualificar l’acomiadament d’improcedent. Va condemnar l’empresa a readmetre la treballadora o indemnitzar-la, a elecció de l’empresa, amb salaris de tramitació de 74,07 euros diaris des de l’acomiadament fins a la readmissió efectiva.

Per què l’absència del registre es gira contra l’empresa

L’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors no deixa l’obligació a l’aire. El registre diari és de l’empresari: l’ha de portar, conservar quatre anys i tenir-lo disponible per a la plantilla, els seus representants i la Inspecció. Quan aquest registre no apareix, el buit probatori no el suporta el treballador, que no tenia el deure de crear-lo, sinó l’empresa.

L’empresa sostenia que la treballadora no fitxava. Acreditar aquesta circumstància hauria estat senzill aportant el registre de jornada obligatori, però aquest registre no va arribar a les actuacions. Sense ell, la Sala no va quedar vinculada a la versió de l’empresa i va poder apartar-se dels fets que donava per certs. La càrrega de provar aquest punt requeia sobre l’empresa, i el document amb què ho havia de fer no es va aportar mai.

Aquest criteri connecta amb una línia consolidada en la jurisdicció social. En les reclamacions d’hores extres, els tribunals fa temps que traslladen el cost de la manca de registre a l’empresa, i no al treballador que reclama. La sentència catalana aplica la mateixa lògica en sentit invers: quan és l’empresa la que ataca recolzant-se en la jornada, també necessita el registre per sostenir la seva tesi.

I si el treballador no fitxa, què pot aportar l’empresa?

Si el treballador no fitxava, com demostra l’empresa que no ho feia? L’empresa ha de poder mostrar que va complir amb el registre que la llei li exigeix. Aquest registre abasta més que els fitxatges del treballador. És el document diari que està obligada a portar per a cada empleat, amb la totalització de les hores i el detall de cada dia.

En aquest registre, els dies sense fitxatge s’anoten com una incidència i queden documentats amb la seva data. L’empresa controla el mes, el tanca per empleat, deixa constància dels dies que va faltar el fitxatge i trasllada aquest resum al treballador. Amb això arriba al judici amb un document propi, mantingut en el temps i comunicat, que reflecteix tant el que s’ha treballat com les absències de registre. A això s’hi sumen els requeriments perquè fitxés i qualsevol altra prova de l’activitat.

A l’empresa del cas li va faltar precisament això. En no aportar cap registre, no va poder provar la seva acusació, i aquesta manca de registre va jugar en contra seva.

Com ho resol Cleverfy

Aquest document és justament el que Cleverfy genera sol. Desa el registre diari de cada empleat, amb l’hora exacta d’entrada, sortida i pauses, i totalitza les hores per dia i per mes. El seu tancament mensual produeix un document per empleat, detecta de manera automàtica les incidències (els dies sense fitxatge entre elles) i permet enviar aquest resum a cada treballador. Tot queda conservat durant els quatre anys que exigeix la llei. El dia que la jornada acabi en un jutjat, l’empresa arriba amb un registre complet i mantingut, i no sense res a mostrar com li va passar a la del cas.

Informació jurídica de caràcter general, no constitueix assessorament legal. Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Social, sentència de 6 de juliol de 2026 (recurs de suplicació 6726/2025, ECLI:ES:TSJCAT:2026:5831). Consulta la resolució al resolució al CENDOJ.