Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?

“Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?” S’ho pregunta qui se n’ha anat a casa sense marcar la sortida i qui troba buits en el registre mensual de la seva plantilla. Un oblit puntual gairebé mai no acaba en sanció; els oblits reiterats, negar-se a fitxar o falsejar el registre, sí. I el risc legal més seriós el corre l’empresa, que és l’obligada a portar el registre.

Resposta ràpida

Situació	Pot sancionar l’empresa?
Oblit puntual i aïllat, de bona fe	Molt improbable. Com a molt, falta lleu i amonestació.
Oblits reiterats malgrat els advertiments	Sí, segons la graduació del conveni.
Negativa deliberada a fitxar	Sí. És desobediència a una instrucció de l’empresa.
Falsejar el fitxatge (marcar per un altre, hores falses)	Sí. Pot justificar l’acomiadament disciplinari.
Descomptar sou per no fitxar havent treballat	No. L’Estatut prohibeix la multa d’havers.

Qui té l’obligació de fitxar

Registrar la jornada i fitxar són deures diferents, i no recauen en la mateixa persona. L’obligació legal de registrar la jornada és de l’empresa, tal com estableix l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors:

“L’empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora.”

El mateix article l’obliga a conservar els registres durant quatre anys i a tenir-los a disposició de la plantilla, dels seus representants i de la Inspecció de Treball. Si la Inspecció comprova que no hi ha registre, o que el que hi ha no reflecteix la jornada real, la infracció és de l’empresa: greu segons l’art. 7.5 de la LISOS, amb multa de 751 a 7.500 euros (art. 40.1.b). La LISOS no preveu cap multa per al treballador que es va oblidar de fitxar.

El treballador ha de fitxar perquè l’empresa li ho ha indicat. Complir les ordres i instruccions de l’empresari és un dels seus deures bàsics (art. 5.c ET), i l’art. 20 ET situa aquestes instruccions dins del poder de direcció. Per exigir aquest deure, la instrucció ha d’existir i ser coneguda: difícilment es pot sancionar algú per no fitxar si ningú no li ha explicat com ni quan fer-ho.

Quan un oblit passa a ser sancionable

Un dia sense marcar la sortida, de bona fe i sense perjudici per a ningú, poques vegades va més enllà d’un avís. Les sancions es poden revisar davant el jutjat social (art. 58.2 ET), i els tribunals apliquen l’anomenada doctrina gradualista, formulada sobretot per a l’acomiadament: la sanció s’ha d’ajustar a la conducta concreta, a la intenció i a les conseqüències.

A això s’hi afegeix la prescripció. Segons l’art. 60.2 ET, les faltes lleus prescriuen als deu dies des que l’empresa en va tenir coneixement; les greus, als vint, i les molt greus, als seixanta, amb un límit de sis mesos des que es van cometre. Si el sistema de fitxatge mostra el buit el mateix dia, a l’empresa li costarà sostenir que no el coneixia, i un oblit de principi de mes qualificat com a lleu ja no es pot sancionar a final de mes.

El panorama canvia quan hi ha voluntat al darrere:

• Oblits repetits després de recordatoris o d’un avís per escrit.
• Negativa a fitxar o a fer servir el sistema que l’empresa ha implantat, que encaixa en la indisciplina o desobediència.
• Buits en el registre que coincideixen amb retards o absències i serveixen per tapar-los.

Com es gradua la sanció

L’art. 58.1 ET només permet sancionar “d’acord amb la graduació de faltes i sancions” que estableixin la llei o el conveni col·lectiu aplicable. L’Estatut no diu quin oblit de fitxatge és lleu i quin és greu; això ho fixa cada conveni, de manera que abans de sancionar cal llegir el del sector.

El més habitual és que les omissions aïllades del fitxatge figurin com a falta lleu, que la reiteració o l’incompliment conscient de la instrucció de fitxar pugi a greu i que manipular el registre o fitxar per un company es tracti com a greu o molt greu. A l’hostaleria, per exemple, el VI Acord laboral per al sector de l’hostaleria (art. 40.2) tipifica com a falta molt greu “el frau, la deslleialtat o l’abús de confiança en les gestions encomanades”, i en aquest precepte es va basar el TSJ de Castella i Lleó per validar l’acomiadament que comentem més avall.

Per a les faltes greus i molt greus, l’Estatut exigeix a més una comunicació escrita al treballador amb la data i els fets (art. 58.2 ET). I hi ha sancions prohibides sigui quina sigui la falta: reduir vacances o descansos i la multa d’havers (art. 58.3 ET).

Oblidar-se de fitxar o falsejar el fitxatge

Qui s’oblida de fitxar deixa un buit que es pot completar. Qui fitxa per un company, anota hores que no va treballar o posa una hora de sortida que no és la real falta a la veritat en un document de l’empresa, i això entra en la transgressió de la bona fe contractual de l’art. 54.2.d ET, una de les causes d’acomiadament disciplinari.

El TSJ de Castella i Lleó ho explica bé en la sentència de 2 de març de 2026 (ROJ STSJ CL 731/2026). Una cambrera anotava com a sortida l’hora oficial de tancament, no la real. La seva defensa va sostenir que, com a molt, eren sortides anticipades de menys de mitja hora, faltes lleus i ja prescrites. La Sala ho va descartar perquè la falta “no es troba en l’incompliment de la jornada per part de la treballadora, sinó en faltar a la veritat en els documents que acrediten el registre de jornada”, i va declarar l’acomiadament procedent per falsejar el registre horari.

La treballadora també va al·legar que l’empresa consentia aquest desfasament. El tribunal no ho va tenir en compte perquè no figurava en els fets provats. Si hagués quedat acreditat que l’empresa coneixia i tolerava aquesta pràctica, el debat sobre la bona fe hauria estat diferent.

Et poden descomptar el sou per no fitxar?

No com a càstig. L’art. 58.3 ET prohibeix les sancions que consisteixin en multa d’havers, i treure de la nòmina hores treballades només perquè no consten en el registre hi equival. El registre prova la jornada; el que dona dret a cobrar-la és haver-la treballat. Si el treballador va fer el seu torn i es va oblidar de fitxar, l’empresa li paga aquest temps i li demana que completi el fitxatge.

Una altra cosa és que no treballés. El temps d’absència no es paga, tant si s’ha fitxat com si no, i en aquest cas el registre juga a favor de l’empresa si el porta bé. Si no el porta, el problema de prova és seu: el TSJ de Catalunya, en una sentència de 6 de juliol de 2026, no va donar per bona la versió d’una empresa que acusava una treballadora de no fitxar perquè no va aportar el registre que la mateixa empresa estava obligada a portar. Ho expliquem a una empresa acusa de no fitxar i perd per no tenir el registre.

Com gestionar-ho des de l’empresa

Amb oblits esporàdics, el més pràctic és que es corregeixin ràpidament i que en quedi constància:

1. Un protocol de registre per escrit. Com i quan fitxar, i què cal fer després d’un oblit: una sol·licitud de correcció que valida el responsable. Si el sistema de registre el decideix l’empresa sense conveni ni acord, l’art. 34.9 ET exigeix consultar abans la representació legal dels treballadors.
2. Primer un recordatori; si l’oblit es repeteix, un avís per escrit. L’expedient disciplinari queda per a la reiteració documentada o la mala fe, i sempre dins dels terminis de l’art. 60.2.

Com més fàcil sigui fitxar, menys buits hi haurà. Un programari de registre de jornada com Cleverfy permet fitxar des del mòbil o l’ordinador en pocs segons, amb marca temporal fiable. Si algú s’oblida de fitxar la sortida, rep un avís i pot demanar la correcció el mateix dia; l’aprova el seu responsable i queda constància de qui ha demanat cada canvi i qui l’ha autoritzat. A final de mes, l’informe de jornada surt a punt per lliurar-lo a la Inspecció de Treball.

Els imports i els supòsits de les multes a l’empresa són a la nostra guia de sancions per no registrar la jornada.

El conveni aplicable pot tractar l’oblit de fitxatge amb més duresa que aquest esquema general, i un jutjat mirarà el cas concret: si hi va haver avisos previs, si l’oblit va causar algun perjudici i si l’empresa ho venia tolerant sense dir res.

Prova Cleverfy gratis 14 dies → · Veure plans des d’1,20 €/usuari →

---

Nota legal: article informatiu, no constitueix assessorament jurídic. Basat en els articles 5, 20, 34.9, 54, 58 i 60 de l’Estatut dels Treballadors, els articles 7.5 i 40 de la LISOS i el conveni col·lectiu aplicable en cada cas, que fixa la graduació concreta de faltes i sancions.

Fonts:

• Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (registre de jornada)
• Estatut dels Treballadors, arts. 58 i 60 (faltes, sancions i prescripció)
• LISOS (RDLeg 5/2000), arts. 7.5 i 40 (infracció i multes per registre de jornada)
• Reial decret llei 8/2019 (obligació de registre de jornada)
• STSJ de Castella i Lleó de 2 de març de 2026, ROJ STSJ CL 731/2026 (CENDOJ)
• STSJ de Catalunya de 6 de juliol de 2026, ROJ STSJ CAT 5831/2026 (CENDOJ)