Un tècnic acomiadat per GPS guanya perquè no el van avisar
4.200,91 € d'indemnització i 900 € de costes. El TSJ basc anul·la el GPS amb què una empresa va acomiadar un tècnic perquè no el va informar bé.
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha confirmat que l’acomiadament d’un tècnic de control de plagues d’una empresa de Bilbao és improcedent. L’empresa el va acomiadar perquè el GPS de la seva furgoneta no quadrava amb els parts de treball que ell mateix omplia, però el TSJ no ha entrat a decidir si aquells parts eren falsos. Les dades del GPS es van obtenir sense informar el treballador com exigeix la llei, i sense aquestes dades la carta d’acomiadament es va quedar sense la seva prova principal.
És la STSJ PV 3377/2026, de 15 d’octubre (Sala Social, recurs de suplicació 1554/2026). L’empresa ha d’escollir entre readmetre el tècnic, amb salaris de tramitació de 54,56 € diaris, o pagar-li 4.200,91 € d’indemnització, i a més carrega amb 900 € de costes del recurs. No és ferma, perquè s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem.
Parts en una tauleta i una furgoneta amb GPS
El treballador era oficial de primera des del juny de 2023, amb un salari de 1.659,45 €. Anava de client en client fent tractaments contra plagues i legionel·la, i cada servei podia durar entre 30 i 240 minuts. En una tauleta anotava l’inici i el final de cada servei. Amb aquests parts l’empresa comprovava que la feina s’havia fet, facturava al client i calculava la jornada. La furgoneta era de rènting, se la podia endur a casa per no perdre temps anant a la base i portava un sistema de geolocalització.
Des del juliol de 2025 l’empresa creuava cada dia els parts amb les dades del GPS. Segons el plec de càrrecs, diversos dies d’aquell mes la tauleta situava el tècnic a les instal·lacions d’un client mentre la furgoneta estava en marxa, i després d’acabar la jornada la furgoneta feia trajectes d’entre 3 i 20 quilòmetres. Ell va respondre que l’havia de canviar de lloc perquè no la podia deixar aparcada gaire temps a la mateixa zona, i que en sortir anava a dinar a casa de la seva filla abans de tornar a la seva.
El 26 de setembre de 2025 l’empresa el va acomiadar per fer servir la furgoneta per a finalitats personals com a mínim 11 dies de juliol i per falsejar els parts i la jornada. El Tribunal d’Instància de Bilbao va declarar l’acomiadament improcedent el 23 d’abril de 2026, i el TSJ ho ha confirmat.
La geolocalització de treballadors exigeix informar abans
L’article 90 de la LOPDGDD permet a l’empresa utilitzar dades de geolocalització per controlar la plantilla, dins del poder de direcció de l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors. A canvi li imposa una condició prèvia: “els ocupadors hauran d’informar de manera expressa, clara i inequívoca els treballadors […] sobre l’existència i les característiques d’aquests dispositius”, i també “sobre el possible exercici dels drets d’accés, rectificació, limitació del tractament i supressió”.
El TSJ no qüestiona el GPS en si. “No neguem la legitimitat de l’empresa per utilitzar sistemes de geolocalització”, diu la sentència, sempre que es compleixin aquests requisits. Aquí van fallar tots dos. No constava una informació expressa sobre el GPS de la furgoneta ni sobre els drets del treballador respecte a les seves dades.
L’única referència al GPS era a l’apartat 3.6.1 d’un manual d’acollida de 34 pàgines, lliurat el primer dia: “la companyia podrà equipar si així ho considera els vehicles amb sistemes de control per geoposicionament”, amb dades que es podien fer servir “incloses les disciplinàries”. Per a la sala, aquestes expressions “són potestatives a futur” i no equivalen a dir al treballador que la seva furgoneta porta un localitzador.
En el recurs, l’empresa també es va basar en un rebut signat pel tècnic amb una llista de documents, entre els quals hi havia una clàusula d’informació sobre el tractament de les seves dades. No va servir. El tribunal només tenia la llista, no el contingut d’aquells documents, i sense el contingut no podia comprovar si complien l’article 90. Tampoc no va prosperar l’argument que el treballador sabia que hi havia GPS i que el sistema era proporcionat. La sentència no discuteix la proporcionalitat, però el defecte d’informació va bastar per deixar fora la prova.
El jutge pot anul·lar la prova encara que ningú no ho demani
El tècnic no va impugnar el GPS ni en la demanda ni en el judici. Es va limitar a negar els fets. Va ser el Tribunal d’Instància de Bilbao qui, en dictar sentència, va comprovar pel seu compte si el sistema complia la llei. L’empresa va demanar la nul·litat de la sentència per indefensió i per resoldre una qüestió que ningú no havia plantejat.
El TSJ ho rebutja. L’article 11.1 de la Llei orgànica del poder judicial (“no tindran efecte les proves obtingudes […] violentant els drets o les llibertats fonamentals”) i el 90.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social són mandats imperatius, i segons la sala “el jutge pot i ha de rebutjar-la d’ofici o no valorar-la en la sentència, encara que la part contrària hagi guardat silenci”.
En el recurs l’empresa va defensar que tenia més proves, com els mateixos parts del tècnic, els testimonis i un informe d’investigació ratificat en el judici. El TSJ no les analitza una per una. Els fets de la carta d’acomiadament es basaven en les dades del GPS i, sense aquestes dades, la sala confirma la improcedència.
Què hauria salvat la prova del GPS
Al nostre parer, a l’empresa li va faltar molt poc. En rebre la furgoneta, el tècnic va signar un document que l’advertia que era de rènting i d’ús exclusivament professional. Aquell era el moment natural per informar del GPS. Un paràgraf en aquell mateix document, en present i referit a aquella furgoneta, probablement hauria canviat el resultat. Hauria de dir que porta un localitzador, quines dades guarda, per a què es fan servir (també amb finalitats disciplinàries) i davant de qui s’exerceixen els drets d’accés, rectificació, limitació i supressió.
Hi ha tres punts més que qualsevol política de GPS hauria de cobrir:
- Escriure en present i en concret. “Podrà equipar si així ho considera” descriu una possibilitat. La llei demana dir al treballador que el seu vehicle té GPS i com funciona.
- Guardar el text del que es lliura, a més del rebut. Una llista signada de documents no prova què deien. Cal poder ensenyar al jutge el text exacte que va rebre el treballador.
- Aclarir què passa fora de la jornada. Si la furgoneta dorm a casa del tècnic, convé explicar si el sistema també registra aquests trajectes i per a què. El treballador ho va al·legar (“el GPS no pot estar funcionant fora de la meva jornada de treball”) i la sentència no hi entra, però l’empresa s’hauria estalviat la discussió explicant-ho des del principi.
I si hi ha representants dels treballadors, l’article 90 obliga a informar-los també a ells.
La mateixa regla val per fitxar amb ubicació
L’article 90 no distingeix entre un localitzador a la furgoneta i la ubicació que guarda una app en fitxar. Totes dues són geolocalització utilitzada per controlar l’activitat, i en tots dos casos cal informar abans, millor per escrit per poder-ho provar. La diferència és en el que es recull. El GPS del vehicle segueix la posició tot el dia, mentre que el fitxatge amb ubicació només guarda on era la persona en el moment de fitxar, una ingerència molt menor i més fàcil de justificar. Ho expliquem a la guia És legal fitxar amb geolocalització?.
Els tribunals sí que han acceptat la geolocalització quan l’empresa va informar bé. El TSJ d’Astúries va avalar l’acomiadament d’un tècnic que fitxava la sortida des de casa seva perquè l’app només registrava la ubicació en fitxar i el treballador n’havia estat informat. I a Castella-la Manxa una empresa va poder reconstruir la jornada d’un treballador que es negava a fitxar amb les dades de geolocalització.
En aquest cas, la jornada i la durada de cada servei només constaven en els parts que el mateix tècnic omplia, i l’única manera de contrastar-los era un seguiment continu que va acabar fora del judici. Un registre amb hora i ubicació en el moment del fitxatge, amb una informació prèvia ben feta, dona a l’empresa una dada amb hora i lloc que no depèn del que anoti el treballador, sense haver-lo de seguir tot el dia. Quan aquest registre és fiable, falsejar-lo sí que acaba en acomiadament procedent. I tenir un sistema a disposició del treballador també pesa a favor de l’empresa, com va passar amb una mànager que no fitxava.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En aquesta sentència el problema no va ser fer servir el GPS, sinó no poder demostrar que s’havia informat abans. Cleverfy cobreix aquest pas per dues bandes:
- T’avisa quan actives la ubicació. Quan actives la geolocalització, Cleverfy et recorda que abans has d’haver informat cada treballador (quines dades es recullen, per a què, quant de temps es guarden i quins drets té) i t’enllaça a la guia legal. No s’activa fins que confirmes que ho has fet, i així ningú no descobreix el requisit quan ja és tard. Aquesta confirmació queda registrada, amb qui la va donar, quan i sobre quina versió de l’avís.
- Envies la informació des de Cleverfy i en queda la traça (mòdul Documents, pla Pro). Comparteixes la política de fitxatge i ubicació amb la plantilla, cada persona confirma que l’ha llegida i queda un PDF amb la versió exacta, la data i l’hora de cada confirmació. És just el que li va faltar a l’empresa d’aquesta sentència, que només va poder ensenyar un rebut amb una llista de documents.
I en el dia a dia, també en equips que treballen a casa del client o a la carretera:
- Només en fitxar, sense seguiment continu. Entre un fitxatge i un altre no es registra res.
- Opcional, perquè és un extra que activa l’empresa. Si el teu equip treballa sempre al mateix lloc, no et cal.
- Una zona per centre o per projecte: marques el radi de cada centre de treball o, amb el mòdul de projectes, de cada obra, comunitat o client, i els fitxatges fets fora queden assenyalats, sense bloquejar ningú.
- Correccions traçables, amb constància de qui va demanar cada canvi en un fitxatge, qui el va aprovar i per què.
El text de la informació a la plantilla el decideixes tu, o el teu assessor laboral. Cleverfy t’ajuda a fer que arribi a cada persona i a poder demostrar quina versió va rebre. Pots veure la ubicació en fitxar i el gestor documental, provar Cleverfy gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.
Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.
Fonts:
Preguntes freqüents
L'empresa pot fer servir el GPS del vehicle per acomiadar un treballador?
Sí. L'article 90 de la LOPDGDD permet utilitzar la geolocalització per al control laboral de l'article 20.3 de l'Estatut, però només si abans l'empresa ha informat el treballador de manera expressa, clara i inequívoca que el sistema existeix i de com funciona, i dels seus drets d'accés, rectificació, limitació i supressió. En la STSJ PV 3377/2026 va faltar aquesta informació i les dades del GPS no van servir com a prova de l'acomiadament.
N'hi ha prou d'esmentar el GPS al manual d'acollida?
En aquest cas no n'hi va haver prou. El manual, de 34 pàgines, deia que la companyia "podrà equipar si així ho considera" els vehicles amb geolocalització. Per al TSJ del País Basc són expressions potestatives i de futur, que no informen que el vehicle concret porta GPS, i el manual tampoc no explicava els drets del treballador sobre aquestes dades.
El jutge pot rebutjar una prova de GPS si el treballador no la impugna?
Sí. El TSJ del País Basc confirma que el jutge pot, i ha de, deixar de valorar d'ofici una prova obtinguda amb vulneració de drets fonamentals, encara que l'altra part no ho hagi plantejat en el judici. Es fonamenta en l'article 11.1 de la Llei orgànica del poder judicial i en el 90.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social.
També et pot interessar
STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.
Una mànager d'Audika no fitxava i perd les hores extra
Demanava 5.927 € al mes de salari d'acomiadament amb hores extra de viatge. El TSJ de Castella i Lleó ho rebutja perquè tenia app de fitxatge i no l'usava.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.