Una mànager d'Audika no fitxava i perd les hores extra

El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha rebutjat que una mànager regional d’Audika (Audio Selección SL) a Lleó sume hores extra de desplaçament al seu salari per a calcular la indemnització per acomiadament. Demanava que el seu salari regulador passara de 4.289,32 € a 5.927,02 € bruts al mes. L’empresa li havia donat una app per a fitxar des del mòbil, que permetia fer-ho a qualsevol hora del dia o de la nit, i ella no la usava.

Segons la sala, la treballadora “no pot pretendre traslladar a l’empresa les conseqüències probatòries d’una absència de registre que, en este cas concret, no deriva de la inexistència d’un instrument posat a la seua disposició, sinó de la decisió de la mateixa treballadora de no utilitzar-lo”. És la STSJ CL 3834/2026, de 9 d’octubre (Sala Social de Valladolid, recurs de suplicació 1693/2026). No és ferma, perquè s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem.

Un acomiadament improcedent i 1.600 € en joc

La treballadora va entrar a l’empresa el 3 de febrer de 2025 com a Regional Manager, amb contracte indefinit a temps complet. Els seus tiquets la situen en centres auditius de Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Madrid, i segons el seu recurs no tenia un centre de treball fix. El 12 de desembre de 2025 l’empresa la va acomiadar per motius disciplinaris, i l’acusava d’haver donat instruccions per a facturar adaptacions que no corresponien a vendes reals.

El Tribunal d’Instància de Lleó (plaça núm. 3, sentència 190/2026, de 8 de maig) va declarar l’acomiadament improcedent i va donar a triar a Audika entre readmetre-la, amb salaris de tramitació de 141,02 € diaris, o pagar-li 4.265,82 € d’indemnització. La treballadora només va recórrer el salari. Amb els 5.927,02 € que reclamava, la indemnització s’hauria situat al voltant dels 5.900 €, uns 1.600 € més segons el nostre càlcul. Amb deu mesos d’antiguitat la diferència és xicoteta. El que té interés és per què el TSJ no va acceptar eixes hores.

Deu mesos de viatges i una app que no s’usava

L’horari que el jutjat va donar per provat era de 9:30 a 18:30, amb una pausa per a dinar. Ella sostenia que la seua jornada començava abans, quan eixia de casa, en un municipi tocant a Lleó, cap a Burgos, Valladolid, Salamanca, Gijón o Santiago, i acabava en tornar. Segons la seua versió, l’empresa planificava les destinacions amb tres mesos d’antelació, pagava el cotxe o el transport, i ella no decidia ni el lloc ni l’hora d’arribada.

Per a provar-ho va aportar quasi 180 pàgines de tiquets i justificants de despesa: taxis a Madrid, peatges de l’autopista de Lleó, aparcaments de Burgos i Valladolid, cafés de carretera. La jutgessa els va revisar un per un i els va transcriure mes a mes en els fets provats. Moltes pàgines eren il·legibles, de molts dies no constava res, i els aparcaments, que eren el més abundant, solien marcar l’entrada entre les 9:00 i les 9:30 i l’eixida entre les 18:00 i les 19:00, que ve a ser l’horari que ja tenia reconegut. Hi havia tiquets de primera hora prop de casa seua (7:08, 7:30, 7:35), però d’uns pocs dies.

El seu propi registre de jornada no apareix entre eixes proves, i segons el fet provat cinqué el registre horari “depenia única i exclusivament de la treballadora”, que fitxava “a través del seu telèfon mòbil, mitjançant una aplicació”. En el recurs va intentar canviar eixe fet al·legant que el document d’hores de l’empresa només recollia la seua presència a les botigues i no els trajectes. El TSJ ho va rebutjar, perquè allò exigia tornar a valorar tota la prova, i en suplicació només es corregixen errors evidents que resulten d’un document concret.

Hores extra sense fitxar amb un horari fix

En el recurs s’emparava en la STS 372/2026, de 15 d’abril, que fixa com es repartix la càrrega de la prova de les hores extra quan falta el registre. L’expliquem en detall en l’article sobre eixa sentència del Suprem. El TSJ la usa contra ella, per dos motius.

El primer és l’horari. El Suprem distingix entre qui no té horari fix i qui sí que en té. Amb un horari predeterminat, el treballador no ha de provar tota la seua jornada, però sí aportar indicis que treballava fora d’eixe horari. Només amb eixos indicis entra en joc la regla que la falta de registre no el pot perjudicar. La mànager tenia un horari regular de 9:30 a 18:30, així que li tocava a ella demostrar els excessos.

El segon és que les regles de càrrega de la prova només decidixen quan no hi ha prova suficient. A Lleó la jutgessa tenia davant 180 pàgines de justificants i la prova testifical, ho va valorar tot i va arribar a una conclusió, i el TSJ no pot substituir-la per la valoració que proposa la recurrent.

La sentència desmunta també els seus càlculs. Havia usat “alguna aplicació de Google la naturalesa concreta de la qual ni tan sols s’identifica”, havia pres els temps de viatge que n’eixien i els havia sumat sencers com a temps de treball extra. Així, segons el TSJ, convertia indicis que havia fet certs viatges en prova directa d’hores extra concretes, i no tot desplaçament és temps extraordinari, perquè una part es feia dins de la jornada ordinària.

Què hauria canviat el resultat

La reclamació tenia base jurídica. Des de la sentència Tyco del TJUE (assumpte C-266/14, de 2015), per a qui no té centre fix el trajecte de casa al primer client i de l’últim client a casa és temps de treball. La va citar en el seu recurs i el TSJ no la contradiu, encara que no arriba a aplicar-la perquè les hores no estaven provades. Si haguera fitxat cada matí en eixir de casa i cada vesprada en tornar, el registre de la mateixa empresa hauria sigut la seua millor prova, i la discussió s’hauria centrat en si eixos trajectes eren jornada, que és un terreny molt més favorable per a ella que el de reconstruir deu mesos amb tiquets.

A Madrid, una gestora immobiliària sense sistema de fitxatge va haver de pagar 41.192 € per unes 1.200 hores extra calculades amb l’Excel del mateix treballador. Aquella empresa no tenia cap sistema i el tribunal va donar per bo el full del treballador. Audika sí que tenia app, i eixe fet va pesar més que els tiquets i els temps de Google. Una cosa semblant va passar amb un bar de Bizkaia amb fitxatge al TPV que els cambrers no usaven.

L’article 34.9 de l’Estatut diu que “l’empresa garantirà el registre diari de jornada”, i garantir inclou comprovar que el sistema s’usa. A Audika la van ajudar l’horari fix, la mala qualitat de la prova contrària i que el jutjat donara per provat que el registre depenia només de la treballadora. Amb uns altres fets, una mànager que passa mesos sense fitxar sense que ningú ho detecte es pot llegir com una fallada tolerada per l’empresa, i la mateixa STS 372/2026 equipara un registre amb irregularitats greus a no tindre registre. Què pot fer l’empresa davant d’eixos oblits ho expliquem en Em poden sancionar per oblidar-me de fitxar?.

Hi ha un segon flanc. Segons la treballadora, el document d’hores d’Audika només recollia la presència a la botiga, i els trajectes no constaven enlloc. El TSJ no va entrar a comprovar-ho, però un altre tribunal podria fer-ho. Si la plantilla es mou entre centres, l’empresa ha de fixar per escrit quan comença la jornada (en eixir de casa o en arribar al primer centre) i el fitxatge ho ha de reflectir. El nou Reial Decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu a més que cada correcció del registre quede traçada.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. Amb equips que passen el dia d’un centre a un altre, servix perquè tot l’equip fitxe i un oblit es detecte el mateix dia:

• Fitxatge des del mòbil, amb un toc i des d’on estiga la persona, a la carretera, en una botiga o en una oficina.
• Avisos i recordatoris configurables abans de l’hora de fitxar i, si als 15 minuts de l’hora d’entrada o d’eixida no ha fitxat, un avís per l’app i per correu.
• Alertes al responsable amb els fitxatges que falten, perquè els puga reclamar eixe mateix dia.
• Correcció traçable: si algú es deixa la jornada oberta, l’endemà l’app l’avisa i li proposa la correcció, i queda registrat qui la va demanar, qui la va validar i per què.

Pots veure totes les funcionalitats de Cleverfy, inclosos els avisos i recordatoris de fitxatge, provar Cleverfy gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.

---

Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.

Fonts:

• STSJ CL 3834/2026, de 9 d’octubre (TSJ de Castella i Lleó, Sala Social de Valladolid, recurs 1693/2026), CENDOJ
• Estatut dels Treballadors, arts. 26.1, 34.9 i 56.1
• Sentència del TJUE de 14 de maig de 2019, assumpte C-55/18