Immobiliària sense fitxatge pagarà 41.192 € en hores extra

Una gestora immobiliària de Madrid haurà de pagar 41.192,29 € en hores extra a un empleat, més l’interés de demora del 10 %, perquè no tenia cap sistema de fitxatge. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha confirmat la condemna calculada amb un Excel de 610 files que el mateix treballador va anar omplint amb la seua hora d’entrada, la seua hora d’eixida i la pausa per a dinar. Són unes 1.200 hores extra en 16 mesos, entre setembre de 2022 i gener de 2024.

És la STSJ M 11245/2026, de 18 de setembre (Sala Social, secció 1a, recurs 54/2026). El treballador, titulat superior, treballava en l’oficina que l’empresa té en el centre de Madrid, amb un salari de 60.000 € bruts a l’any. La sentència no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina.

El que hi havia en el judici, i el que hi faltava

L’empleat va entrar en l’empresa l’abril de 2022 amb contracte indefinit, davall el conveni d’oficines i despatxos de Madrid. El desembre de 2023 va ser acomiadat i després va reclamar 45.311,51 € en hores extra i 30.000 € més pel tracte que, segons ell, va rebre del seu superior. El Jutjat Social núm. 47 de Madrid no va entrar en esta segona petició perquè no figurava en la papereta de conciliació, i va estimar quasi sencera la primera.

El treballador va aportar tres coses:

• L’Excel de 610 files, una per jornada, amb entrada, eixida i dinar.
• Els missatges de WhatsApp amb l’empresa. Un perit informàtic independent va declarar en el judici que no hi havia indicis de manipulació, i s’hi veia que treballava dissabtes, diumenges, festius i en vacacions.
• El seu propi interrogatori.

L’empresa no va aportar registre de jornada perquè, com recull la sentència, no disposava de registre horari. Amb els preus del conveni (33,99 € l’hora extra abans de les 22:00 i uns 36 € a partir d’eixa hora, més el plus de nocturnitat del 20 % que el conveni aplica a les nocturnes), el jutjat va reconéixer 1.099 hores extra diürnes i 106 de nocturnes.

Per què el recurs de l’empresa no va prosperar

L’empresa va recórrer amb set motius i el TSJ els rebutja tots. Estos són els tres principals.

Que l’Excel era una simple manifestació de part. La Sala respon que la condemna no es recolza només en eixe document, sinó també en els WhatsApp autenticats pel perit i en l’interrogatori. I afig que la falta de registre és imputable exclusivament a l’empresa, perquè l’article 34.9 de l’Estatut l’obliga a ella, i eixe incompliment “no pot revertir en perjuí del treballador ni beneficiar l’empresa, que perfectament podia refutar les hores extraordinàries reclamades sobre la base d’eixe registre de jornada que no ha dut a terme”.

Que el treballador tenia horari flexible. L’empresa volia afegir als fets provats que l’empleat fixava la seua entrada i la seua eixida i podia eixir a fer gestions personals. El TSJ ho considera intranscendent: el que importa és l’excés sobre la jornada ordinària, i el mateix article 34.9 exigix registrar l’inici i el final de cada jornada “sense perjuí de la flexibilitat horària”. Sense registre, l’empresa tampoc no podia demostrar que eixa flexibilitat compensava les hores de més.

Que calia restar un dia de baixa mèdica. L’empresa va detectar en l’Excel 4 hores i 34 minuts apuntades el dia que el treballador va iniciar una baixa, uns 155 €. El TSJ no hi entra perquè és una qüestió nova que l’empresa no va plantejar en el judici.

La STS 372/2026 aplicada a un treball d’oficina

La Sala cita la STS 372/2026, de 15 d’abril, la sentència del Suprem que distingix entre horaris irregulars i horaris fixos. Amb un horari fix, el treballador ha d’aportar indicis que el superava, i tan prompte com els aporta, la càrrega passa a l’empresa, que hauria d’acreditar amb el seu registre que no hi va haver excés.

Ací els indicis eren sòlids: un Excel amb hores concretes dia a dia i uns missatges de treball en caps de setmana i vacacions amb l’autenticitat acreditada per un perit, i l’empresa no tenia cap registre amb què contrastar-los. La mateixa secció del TSJ de Madrid, amb el mateix ponent i la mateixa doctrina, va resoldre una setmana abans en sentit contrari el cas d’un estanc on el treballador no va demanar el registre, no va aportar indicis i una sentència anterior ja fixava la seua jornada. Ho expliquem en l’article de la STS 372, en l’apartat sobre com l’estan aplicant els TSJ.

En la nostra opinió, sense registre l’empresa només podia oposar matisos sobre un document alié (una visita a un taller una vesprada, un dia de baixa), mai una xifra pròpia d’hores treballades. Amb un registre, encara que fora imperfecte, hauria tingut el seu propi full d’hores per a comparar-lo amb el del treballador.

Què pot revisar una empresa amb personal d’oficina

El registre de jornada obliga igual un despatx que un restaurant o una fàbrica. D’esta sentència n’ixen tres punts concrets per a qualsevol empresa amb personal d’oficina:

• Donar horari flexible no eximix de registrar l’entrada i l’eixida de cada dia (article 34.9 de l’Estatut).
• Els missatges de treball fora d’horari servixen com a prova. Si un empleat respon WhatsApp o correus un dissabte, açò pot acabar en un judici com a indici d’hores extra, i sense registre no hi ha amb què contrastar-ho.
• Si l’empresa vol discutir les hores que reclama el treballador, ho ha de fer en el judici d’instància, perquè en el recurs ja no s’admeten qüestions noves.

També hi ha un risc administratiu que este plet no toca. Unes 1.200 hores extra en 16 mesos superen amb escreix el límit legal de 80 hores extra a l’any, i no portar registre és una infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, sancionable per la Inspecció de Treball amb independència del que passe en els tribunals. Si tens dubtes sobre com es paguen o es compensen estes hores, ho expliquem en les hores extra es paguen o es compensen amb descans?.

El nou Reial decret de registre horari digital continua en tramitació i sense data de publicació en el BOE. L’obligació de registrar la jornada diària és vigent des de 2019 per a qualsevol empresa amb treballadors, també per a una oficina amb un sol empleat.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En una empresa amb personal d’oficina, permet que l’empresa tinga la seua pròpia xifra d’hores treballades, la que va faltar en este cas:

• Fitxatge des de l’ordinador o el mòbil, en el navegador, amb l’extensió de Chrome o amb l’app, sense instal·lar res en el lloc de treball. Distingix presencial i teletreball.
• Horari flexible compatible amb el registre: cada persona fitxa la seua entrada i la seua eixida reals, i el sistema calcula la jornada efectiva amb les pauses.
• Càlcul automàtic d’hores extra i avisos del límit legal de 80 hores a l’any, abans que l’excés s’acumule.
• Avisos de fitxatge oblidat a l’empleat i alertes al responsable, perquè no queden dies en blanc.
• Historial de cada correcció, amb qui la va demanar, qui la va validar i per què, que és el que dona valor de prova al registre si algú reclama.

Si vols vore com funciona en un equip d’oficina, mira el nostre programari de control horari per a oficines, prova’l gratis 14 dies o demana una demo. Els plans són en la pàgina de preus.

---

Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta, que encara no és ferma, i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.

Fonts:

• STSJ M 11245/2026, de 18 de setembre (TSJ de Madrid, Sala Social, recurs 54/2026), CENDOJ
• Estatut dels Treballadors, arts. 34.9 i 35
• LISOS (Reial decret legislatiu 5/2000), art. 7.5