Suprem: sense registre horari, l'accident en teletreball és laboral

Nota legal: Aquest article és informatiu i no constitueix assessorament jurídic. Resumeix la doctrina fixada per la STS (Sala Social, Ple) núm. 444/2026, de 23 d’abril, que es pot consultar al CENDOJ amb ECLI ES:TS:2026:1950.

El cas

Una tècnica administrativa sènior, contractada des de 2010 a Accenture Outsourcing Services, treballava en règim de teletreball els dilluns, dimecres i divendres des del seu domicili a Madrid. La seva jornada estava pactada amb horari flexible (9:00 a 19:00) i una hora per dinar no predeterminada per l’empresa.

El 21 de febrer de 2022 va ser trobada morta al seu domicili pel seu fill a les 20:00. L’autòpsia va situar l’hora de la defunció al voltant de les 15:00 i va confirmar que la causa va ser una afecció cardíaca. La treballadora no presentava lesions cardíaques significatives prèvies. L’empresa no va aportar el registre horari detallat que havia de recollir hora d’inici, fi i descans, malgrat ser una de les obligacions expressament derivades de l’obligació de registre horari de l’art. 34.9 ET i de l’art. 14 de la Llei 10/2021 de treball a distància.

El vidu va reclamar a l’INSS la prestació de mort i supervivència per contingència professional. El recorregut judicial va canviar tres vegades:

Instància	Data	Resolució
Jutjat Social núm. 33 de Madrid	Sentència 53/2023, 27 feb 2023	Declara accident de treball. Condemna la Mútua FREMAP.
TSJ de Madrid (sec. 4a)	Sentència 240/2024, 27 març 2024 (rec. 529/2023)	Revoca. Contingència comuna per dubte sobre el temps de treball.
Tribunal Suprem, Sala Social en Ple	Sentència 444/2026, 23 abr 2026 (rcud 2505/2024)	Cassa i anul·la la del TSJ Madrid. Confirma íntegrament la sentència d’instància: accident de treball.

Què fixa el Suprem

La sentència, dictada en Ple i amb doctrina aplicable a tots els casos similars, resol una qüestió que feia mesos que generava inseguretat als tribunals: com aplicar la presumpció de laboralitat de l’art. 156.3 LGSS quan l’accident té lloc al domicili d’un teletreballador amb horari flexible.

L’obligació europea de la qual parteix tot això és la sentència del TJUE en l’assumpte CCOO/Deutsche Bank (C-55/18, 14 de maig de 2019), que exigeix a Espanya un registre “objectiu, fiable i accessible” del temps de treball. Aquest registre és ara la peça que falta en el cas enjudiciat.

El TSJ de Madrid havia construït un dubte raonable a partir de l’hora de la defunció (15:00), de l’estómac buit reflectit a l’autòpsia i de la flexibilitat horària pactada, concloent que no es podia afirmar que la treballadora estigués en temps de treball quan es va produir l’infart.

El Suprem recorda que la presumpció de l’art. 156.3 LGSS “dispensa de la prueba del hecho presunto a la parte a la que este hecho favorezca” (eximeix de la prova del fet presumpte la part a qui aquest fet afavoreix) (art. 385 LEC), per la qual cosa en teletreball destruir-la exigeix prova en contrari, no una conclusió valorativa de dubte. Sobre aquesta base apareix el registre horari:

“No se aportó el registro horario detallado, que debía incluir hora de inicio, fin de jornada y duración del descanso.” (No es va aportar el registre horari detallat, que havia d’incloure hora d’inici, fi de jornada i durada del descans.)

La Sala raona que l’obligació de l’art. 34.9 ET, expressament reforçada per al teletreball per l’art. 14 LTD, serveix precisament per acreditar l’element “temps de treball” en aquests supòsits. Si l’empresa no compleix aquesta obligació, la foscor probatòria que es genera no pot operar contra la presumpció de laboralitat.

La doctrina nuclear

El Ple fixa una regla matisada en funció del tipus de teletreball:

1. Teletreball online (amb connexió directa al sistema central de l’empresa). La càrrega de la prova del temps i del lloc de treball correspon a l’empresari, perquè disposa de mitjans electrònics o informàtics per precisar el control horari.
2. Teletreball offline (sense connexió, o fora d’Internet) amb horari indeterminat. La possibilitat de control empresarial està inhabilitada i, en principi, recau sobre el treballador la càrrega de provar que l’accident es va produir en temps de treball.
3. Zona intermèdia: quan l’horari està determinat però amb flexibilitat, com aquí, no s’aplica una regla rígida. El Ple pondera elements objectius (hora de la defunció, condicions del treball, absència del document de control que l’empresa havia promès facilitar, dades mèdiques) i, si afavoreixen el treballador, opera la presumpció de l’art. 156.3 LGSS i l’empresa l’ha de destruir mitjançant prova en contrari.

Sobre aquesta estructura apareix el registre horari: quan l’empresa no aporta el registre de l’art. 34.9 ET, aquest buit no es converteix en dubte neutral, sinó en foscor probatòria que no pot operar contra la presumpció de laboralitat.

Que sigui Ple té dos efectes pràctics rellevants. Primer, tanca la divergència que hi havia entre TSJ sobre com aplicar la presumpció del 156.3 en domicilis sense horari rígid. Segon, obre la porta que sentències de suplicació posteriors s’alineïn sense necessitat de seguir litigant fins a unificació de doctrina.

Implicacions per a empreses amb teletreball

Aquesta doctrina afecta un univers de situacions que va molt més enllà de la defunció per causes cardiovasculars:

• Incapacitats temporals sobrevingudes durant la jornada en teletreball.
• Recàrrecs de prestacions per manca de mesures de seguretat quan es discuteix si el sinistre va ocórrer en temps de treball.
• Prestacions de viduïtat i orfandat derivades d’accident, com en aquest cas.
• Indemnitzacions de danys i perjudicis lligades a la qualificació com a contingència professional.

En tots aquests fronts, el registre horari passa a ser el principal mitjà probatori de què disposa l’empresa per defensar una posició diferent de la presumpció. Sense registre, l’empresa pot intentar reconstruir el temps de treball amb altres mitjans — logs de VPN, accessos a sistemes interns, prova testifical de companys, registres de trucades i reunions —, però assumeix la càrrega i el cost probatori d’un exercici que el legislador ja havia estandarditzat.

La connexió és directa amb la doctrina ja fixada pel mateix Suprem en la seva STS 372/2026, de 15 d’abril, sobre la càrrega de la prova en hores extra: l’incompliment de l’art. 34.9 ET té conseqüències probatòries concretes en cada terreny on el temps de treball apareix com a fet controvertit. Per a empreses amb models de teletreball o treball híbrid, i a l’espera del Reial decret que blinda el registre horari digital, la lectura combinada d’ambdues sentències dibuixa la nova línia d’exigència.

Què exigeix un registre horari fiable en teletreball

L’art. 14 LTD exigeix expressament, per al treball a distància:

• Reflex fidel del temps dedicat a l’activitat, sens perjudici de la flexibilitat horària.
• Inclusió, entre altres dades, del moment d’inici i finalització de la jornada.
• Submissió al mateix règim general del registre establert per l’empresa conforme a l’art. 34.9 ET.

A això s’afegeix, per la via de l’art. 34.9 ET i de la negociació col·lectiva aplicable, el detall del descans, que en el cas enjudiciat l’empresa havia compromès formalment a través del “document de control de l’activitat” sense haver-lo facilitat mai a la treballadora.

La sentència dona per fet que aquest registre no pot ser un Excel autoeditable, una declaració mensual a posteriori, ni un sistema sense traçabilitat. Si ho és, els tribunals ja estan descartant el seu valor probatori en casos com el del registre horari amb ratllades que no serveix com a prova, i la lògica és traslladable a qualsevol situació de dubte en teletreball. La pregunta operativa per a qualsevol empresa amb teletreball no és si té “algun” registre, sinó si el que té resistiria una pericial i un acarament amb logs externs.

---

Tens plantilla en teletreball? Cleverfy registra de manera digital, immutable i traçable la jornada dels teus empleats (presencial, remot o híbrid), amb conservació de 4 anys i accés per a la Inspecció. Prova’l 14 dies gratis →

---

Font: STS (Sala Social, Ple) núm. 444/2026, de 23 d’abril (rcud 2505/2024), ECLI ES:TS:2026:1950, consultable a CENDOJ.