TSJ Catalunya confirma la multa a Securitas per hores extra
Securitas acumula almenys 33 actes i 102.543 € de sanció per hores extra a Barcelona. El TSJ de Catalunya confirma la multa i el criteri de multar per centre.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de Securitas Seguridad España contra una multa de 7.000 € per hores extra. La Inspecció de Treball va comprovar que en un sol servei de vigilància a Barcelona, durant el 2022, un vigilant havia fet 378 hores extra, un altre 128, i dos vigilants nocturns, que per llei no poden fer hores extra, n’acumulaven 326 i 334. La resolució és la STSJ CAT 6966/2026, de 21 de juliol (recurs 6740/2025).
Per a una empresa que va facturar 589 milions d’euros el 2021, segons l’acta, 7.000 € són pocs diners. Però la mateixa Securitas sosté que la Inspecció de Barcelona li va aixecar per fets anàlegs com a mínim 33 actes, una per cada lloc on treballaven els seus vigilants, per un total de 102.543 €, i va recórrer al·legant un tracte desigual respecte d’altres províncies. Ni el jutjat ni el TSJ li van donar la raó.
Les hores extra que va trobar la Inspecció
L’actuació va començar amb un requeriment a l’empresa sobre vuit vigilants del servei de seguretat que Securitas prestava a la seu d’un col·legi professional de Barcelona. La Inspecció va demanar el conveni, els contractes, el registre de jornada del 2022 i, treballador per treballador, les hores fetes durant l’any comparades amb la jornada de conveni, les hores extra i les hores nocturnes.
Amb aquesta documentació, aportada per la mateixa empresa, l’acta de 21 de juny de 2023 va donar per acreditats dos incompliments diferents:
- Dos vigilants amb consideració de treballadors nocturns havien fet hores extra el 2022 (326 i 334 hores). L’article 36.1 de l’Estatut dels Treballadors ho prohibeix.
- Uns altres dos havien superat el límit de 80 hores extra anuals de l’article 35.2 de l’Estatut, un amb 128 i l’altre amb 378, gairebé cinc vegades el límit.
A la compareixença, la representant de l’empresa va reconèixer que aquestes hores no s’havien fet per prevenir sinistres ni danys urgents i que tampoc no s’havien compensat amb descans. Amb això quedaven fora les dues excepcions de l’article 35, perquè les hores compensades amb descans dins dels quatre mesos següents i les fetes per força major no compten per al límit de 80.
Cada incompliment es va qualificar com a infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, que castiga la transgressió dels límits legals de jornada, treball nocturn i hores extraordinàries. La Inspecció va proposar 3.500 € per cadascuna, en grau mitjà, amb dues circumstàncies agreujants: la xifra de negoci de l’empresa i el nombre de treballadors afectats.
L’argument de Securitas, i per què no va funcionar
Securitas va donar les hores per bones i va recórrer la manera com se l’havia sancionat. Va al·legar que en altres províncies (Guadalajara, Biscaia, Cadis, Girona, Madrid) la Inspecció li havia imposat pel mateix una sanció de 7.500 €, mentre que a Barcelona s’havia fraccionat l’actuació per llocs de treball fins a sumar 33 actes. Ho considerava contrari a la igualtat de tracte en l’activitat inspectora, a la seguretat jurídica i a la confiança legítima.
El Jutjat Social núm. 29 de Barcelona ja havia rebutjat aquesta tesi l’abril del 2025 amb un raonament que el TSJ reprodueix i avala. Per a una empresa de vigilància, diu, el centre de treball dels vigilants és el client on presten el servei, no la seu social ni el comandament que els dona les ordres, i cita dues sentències del Suprem del 2017 en aquesta línia. El que se sanciona és cada infracció allà on es comet. Sancionar una sola vegada per la seu, afegeix el jutjat, “portaria a l’absurd de sancionar només una vegada quan en realitat s’han produït múltiples infraccions” i permetria a l’empresa continuar cometent-les.
El jutjat va anar més enllà i es va preguntar si Securitas no havia sortit afavorida, perquè la Inspecció va agrupar els quatre treballadors en una única acta en lloc d’aixecar-ne una per cadascun. L’empresa també va al·legar que les hores extra les feien els vigilants voluntàriament per millorar el sou. El jutjat també ho va descartar, perquè els límits dels articles 35 i 36 obliguen l’empresari, que és qui encarrega i paga aquestes hores, amb independència que el treballador les demani.
Un recurs que només podia discutir la forma
El TSJ no va arribar a revisar el fons del cas. Les sancions administratives de menys de 18.000 € no tenen accés ordinari al recurs de suplicació, i el jutjat el va inadmetre. Securitas va aconseguir obrir-lo per la via del recurs de queixa, però només per denunciar defectes essencials de procediment. El TSJ ho adverteix expressament: no podia entrar en el fons de l’assumpte.
Per això la sala examina si la sentència d’instància va respondre als arguments de l’empresa (incongruència omissiva) i conclou que sí, tant pel que fa a la confiança legítima com a la proporcionalitat de la multa. Sobre aquest últim punt es recolza en la STJUE de 3 de juliol de 2025 (assumpte C-733/2023), que exigeix sancions dissuasives sense anar més enllà del necessari, i en la STS 167/2026, de 17 de febrer, sobre la graduació a la LISOS. La quantia li sembla ajustada a la xifra de negoci de l’empresa i al nombre de treballadors afectats.
Per a una empresa, això vol dir que una multa petita es guanya o es perd gairebé sencera al jutjat d’instància, perquè el recurs posterior està molt limitat. El criteri d’actuar per centre de treball en surt reforçat, encara que el TSJ només valida la motivació del jutjat i no es pronuncia sobre el fons. La resolució no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Suprem. De moment, als 7.000 € s’hi sumen 800 € de costes i la pèrdua del dipòsit per recórrer.
El registre de jornada va servir de prova contra l’empresa
En aquest cas ningú no va discutir la fiabilitat del registre. Securitas tenia la dada de cada treballador i la va lliurar quan se li va demanar, i va ser aquesta mateixa dada la que va permetre a la Inspecció comptar les hores extra una per una. Tenir un registre complet no va evitar la multa, perquè el que mostrava era l’excés. Consultat a temps, hauria mostrat aquest mateix excés mesos abans del requeriment.
Per arribar a 378 hores extra en un any, el vigilant va haver de passar de les 80 molt abans de tancar l’any, i l’acumulat ho hauria reflectit. Amb els nocturns el marge és nul, perquè la prohibició és absoluta i la primera hora extra ja és infracció. Revisar l’acumulat cada mes deixa temps per reorganitzar torns, contractar reforços o compensar amb descans dins dels quatre mesos que permet l’article 35.2.
El criteri de sancionar per centre explica que a Barcelona el compte passés de 100.000 € quan, segons l’empresa, en altres províncies es va quedar en 7.500 €, i afecta qualsevol empresa que presti servei a les instal·lacions dels seus clients. Tenim més detall sobre el límit i les seves excepcions a la guia sobre quantes hores extra es poden fer a l’any i sobre l’escala de multes a sancions pel registre de jornada.
El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense data de publicació al BOE, preveu que la Inspecció pugui accedir en remot al registre i exigeix totalitzacions diàries i mensuals. Amb aquest accés, la Inspecció podria fer un recompte com el d’aquest cas sense demanar documentació a l’empresa.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En una empresa que treballa a les instal·lacions dels seus clients, com una de vigilància, permet tenir a la vista el que en aquest cas va sortir a la llum amb un requeriment:
- Detecta quan algú supera la seva jornada i calcula i totalitza les hores extra de cada treballador, de manera que l’acumulat de l’any està disponible en qualsevol moment.
- Identifica les hores nocturnes (de 22:00 a 6:00), que són la base del plus i de la prohibició d’hores extra als treballadors nocturns.
- La plantilla s’organitza per centres i departaments, de manera que les dades es revisen per cada client on es presta el servei.
- El vigilant fitxa des del mòbil al mateix client, amb prova d’ubicació.
- A l’assistent d’IA se li pot demanar “dona’m les hores extra del mes passat” i retorna el resum sense haver de muntar informes a mà.
Pots veure totes les funcionalitats, provar-lo gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.
Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar amb un advocat laboralista.
Fonts:
Preguntes freqüents
Quantes hores extra pot fer un treballador a l'any?
Vuitanta, segons l'article 35.2 de l'Estatut dels Treballadors. No computen les hores extra compensades amb descans dins dels quatre mesos següents ni les fetes per prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents. En el cas de Securitas, la mateixa empresa va reconèixer davant la Inspecció que les hores no s'havien compensat amb descans ni responien a sinistres, de manera que comptaven totes.
Pot un treballador nocturn fer hores extra?
Com a regla general, no. L'article 36.1 de l'Estatut prohibeix les hores extraordinàries als treballadors nocturns, amb les excepcions taxades del Reial decret 1561/1995 sobre jornades especials. En aquesta sentència dos vigilants nocturns havien fet 326 i 334 hores extra el 2022, i això va ser suficient per a una de les dues infraccions greus.
Pot la Inspecció de Treball posar una multa per cada centre de treball?
Segons el Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, la sentència del qual ara confirma el TSJ de Catalunya, sí. El que se sanciona és cada infracció allà on es comet, i en una empresa de vigilància cada client on presten servei els vigilants és un centre de treball diferent. Securitas va al·legar que això li havia suposat com a mínim 33 actes i 102.543 € a Barcelona, davant d'una única sanció en altres províncies, però l'argument no va prosperar.
També et pot interessar
STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.
Díaz vol el registre horari i l'SMI abans del 29N
Queden sis Consells de Ministres abans del 29N. Treball assegura que el registre horari digital sortirà amb l'SMI i La Vanguardia ho veu en l'aire.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.