TSJ Catalunya confirma la multa a Securitas per hores extra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de Securitas Seguridad España contra una multa de 7.000 € per hores extra. La Inspecció de Treball va comprovar que en un sol servici de vigilància a Barcelona, durant 2022, un vigilant havia fet 378 hores extra, un altre 128, i dos vigilants nocturns, que per llei no poden fer hores extra, n’acumulaven 326 i 334. La resolució és la STSJ CAT 6966/2026, de 21 de juliol (recurs 6740/2025).

Per a una empresa que va facturar 589 milions d’euros en 2021, segons l’acta, 7.000 € són pocs diners. Però la mateixa Securitas sosté que la Inspecció de Barcelona li va alçar per fets anàlegs almenys 33 actes, una per cada lloc on treballaven els seus vigilants, per un total de 102.543 €, i va recórrer al·legant un tracte desigual respecte d’altres províncies. Ni el jutjat ni el TSJ li van donar la raó.

Les hores extra que va trobar la Inspecció

L’actuació va començar amb un requeriment a l’empresa sobre huit vigilants del servici de seguretat que Securitas prestava en la seu d’un col·legi professional de Barcelona. La Inspecció va demanar el conveni, els contractes, el registre de jornada de 2022 i, treballador per treballador, les hores fetes en l’any comparades amb la jornada de conveni, les hores extra i les hores nocturnes.

Amb eixa documentació, aportada per la mateixa empresa, l’acta de 21 de juny de 2023 va donar per acreditats dos incompliments distints:

• Dos vigilants amb consideració de treballadors nocturns havien fet hores extra en 2022 (326 i 334 hores). L’article 36.1 de l’Estatut dels Treballadors els ho prohibix.
• Altres dos havien superat el sostre de 80 hores extra anuals de l’article 35.2 de l’Estatut, un amb 128 i l’altre amb 378, quasi cinc vegades el límit.

En la compareixença, la representant de l’empresa va reconéixer que eixes hores no s’havien fet per a previndre sinistres ni danys urgents i que tampoc s’havien compensat amb descans. Amb eixe reconeixement quedaven fora les dos excepcions de l’article 35, perquè les hores compensades amb descans en els quatre mesos següents i les fetes per força major no compten per al sostre de 80.

Cada incompliment es va qualificar com a infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, que castiga la transgressió dels límits legals de jornada, treball nocturn i hores extraordinàries. La Inspecció va proposar 3.500 € per cada una, en grau mitjà, amb dos agreujants: la xifra de negoci de l’empresa i el nombre de treballadors afectats.

L’argument de Securitas, i per què no va funcionar

Securitas va donar les hores per bones i va recórrer la manera en què se l’havia sancionat. Va al·legar que en altres províncies (Guadalajara, Biscaia, Cadis, Girona, Madrid) la Inspecció li havia imposat pel mateix una sanció de 7.500 €, mentre que a Barcelona s’havia fraccionat l’actuació per llocs de treball fins a sumar 33 actes. Ho considerava contrari a la igualtat de tracte en l’activitat inspectora, a la seguretat jurídica i a la confiança legítima.

El Jutjat Social núm. 29 de Barcelona ja havia rebutjat eixa tesi a l’abril de 2025 amb un raonament que el TSJ reproduïx i avala. Per a una empresa de vigilància, diu, el centre de treball dels vigilants és el client on presten el servici, no la seu social ni la prefectura que els transmet les ordres, i cita dos sentències del Suprem de 2017 en eixa línia. El que se sanciona és cada infracció allà on es comet. Sancionar una sola vegada per la seu, afig el jutjat, “portaria a l’absurd de només sancionar una vegada quan en realitat s’han produït múltiples infraccions” i permetria a l’empresa continuar cometent-les.

El jutjat va anar més enllà i es va preguntar si Securitas no havia eixit afavorida, perquè la Inspecció va agrupar els quatre treballadors en una única acta en lloc d’alçar-ne una per cada un. L’empresa també va al·legar que les hores extra les feien els vigilants voluntàriament per a millorar el seu sou. El jutjat també ho va descartar, perquè els límits dels articles 35 i 36 obliguen l’empresari, que és qui encarrega i paga eixes hores, independentment que el treballador les demane.

Un recurs que només podia discutir la forma

El TSJ no va arribar a revisar el fons del cas. Les sancions administratives de menys de 18.000 € no tenen accés ordinari al recurs de suplicació, i el jutjat el va inadmetre. Securitas va aconseguir obrir-lo per la via del recurs de queixa, però només per a denunciar defectes essencials de procediment. El TSJ ho advertix expressament: no podia entrar en el fons de l’assumpte.

Per eixe motiu la sala examina si la sentència d’instància va respondre als arguments de l’empresa (incongruència omissiva) i conclou que sí, tant pel que fa a la confiança legítima com a la proporcionalitat de la multa. Sobre este últim punt es recolza en la STJUE de 3 de juliol de 2025 (assumpte C-733/2023), que exigix sancions dissuasives sense anar més enllà del que és necessari, i en la STS 167/2026, de 17 de febrer, sobre la graduació en la LISOS. La quantia li pareix ajustada a la xifra de negoci de l’empresa i al nombre de treballadors afectats.

Per a una empresa, açò significa que una multa xicoteta es guanya o es perd quasi sencera en el jutjat d’instància, perquè el recurs posterior està molt limitat. El criteri d’actuar per centre de treball ix reforçat, encara que el TSJ només valida la motivació del jutjat i no es pronuncia sobre el fons. La resolució no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del Suprem. De moment, als 7.000 € se sumen 800 € de costes i la pèrdua del depòsit per a recórrer.

El registre de jornada va servir de prova contra l’empresa

En este cas ningú va discutir la fiabilitat del registre. Securitas tenia la dada de cada treballador i la va entregar quan se li va demanar, i va ser eixa mateixa dada la que va permetre a la Inspecció comptar les hores extra una a una. Tindre un registre complet no va evitar la multa, perquè el que mostrava era l’excés. Consultat a temps, hauria mostrat eixe mateix excés mesos abans del requeriment.

Per a arribar a 378 hores extra en un any, el vigilant va haver de passar de les 80 molt abans de tancar l’any, i l’acumulat ho hauria reflectit. Amb els nocturns el marge és nul, perquè la prohibició és absoluta i la primera hora extra ja és infracció. Revisar l’acumulat cada mes deixa temps per a reorganitzar torns, contractar reforços o compensar amb descans dins dels quatre mesos que permet l’article 35.2.

El criteri de sancionar per centre explica que a Barcelona el compte passara de 100.000 € quan, segons l’empresa, en altres províncies es va quedar en 7.500 €, i afecta qualsevol empresa que preste servici en instal·lacions dels seus clients. Tenim més detall sobre el límit i les seues excepcions en la guia sobre quantes hores extra es poden fer a l’any i sobre l’escala de multes en sancions pel registre de jornada.

El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense data de publicació en el BOE, preveu que la Inspecció puga accedir en remot al registre i exigix totalitzacions diàries i mensuals. Amb eixe accés, la Inspecció podria fer un recompte com el d’este cas sense demanar documentació a l’empresa.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. En una empresa que treballa en instal·lacions dels seus clients, com una de vigilància, permet tindre a la vista el que en este cas va eixir a la llum amb un requeriment:

• Detecta quan algú supera la seua jornada i calcula i totalitza les hores extra de cada treballador, així que l’acumulat de l’any està disponible en qualsevol moment.
• Identifica les hores nocturnes (de 22.00 a 6.00), que són la base del plus i de la prohibició d’hores extra als treballadors nocturns.
• La plantilla s’organitza per centres i departaments, de manera que les dades es revisen per cada client on es presta el servici.
• El vigilant fitxa des del mòbil en el mateix client, amb prova d’ubicació.
• A l’assistent d’IA se li pot demanar “dona’m les hores extra del mes passat” i torna el resum sense haver de muntar informes a mà.

Pots vore totes les funcionalitats, provar-lo gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.

---

Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar amb un advocat laboralista.

Fonts:

• STSJ CAT 6966/2026, de 21 de juliol (Sala Social, recurs 6740/2025), CENDOJ
• Estatut dels Treballadors, arts. 35 i 36
• LISOS (RD legislatiu 5/2000), arts. 7.5, 39 i 40