Treball apunta al Consell de Ministres de juliol per aprovar el registre horari

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial Decret descrit segueix en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.

El registre horari digital té, per primera vegada en mesos, una finestra de data. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va afirmar el 2 de juliol de 2026 que el Ministeri està “polint tècnicament” la reforma i que espera aprovar-la “en un dels Consells de Ministres previs a les vacances”. Ho va dir a la roda de premsa de les dades d’atur de juny, segons va recollir La Voz de Galicia.

Aquesta frase deixa dues dates possibles. L’agost buida l’agenda del Govern, així que els únics Consells de Ministres que queden abans de l’aturada són el del 21 de juliol i el del 28. El que no surti en un d’aquests dos dimarts se’n va, a la pràctica, al setembre.

Per què aquesta data és més creïble que les anteriors

Convé la cautela: el registre horari fa mesos que acumula terminis que s’incompleixen. Dit això, dues coses fan que aquesta previsió pesi més que les de la primavera.

La primera és la via. La reforma s’aprovarà per Reial Decret propi, sense passar pel Congrés. Quan el registre formava part del paquet de reducció de jornada a 37,5 hores, depenia d’una majoria parlamentària que el Govern no té garantida. En desglossar-lo d’aquesta llei, l’aprovació queda en mans del Consell de Ministres i de ningú més. És un obstacle polític menys.

La segona és la pressió. CCOO i UGT van llançar aquesta mateixa setmana un ultimàtum: registre horari abans del 31 de juliol o deixen de signar acords amb l’Executiu. Les dues dates hàbils de Treball cauen just dins d’aquest marge, cosa que alinea l’interès del Govern amb el dels sindicats.

L’entrebanc que Treball ha hagut de vorejar

El pas previ no va ser senzill. El 23 de març, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable a la reforma. No va entrar tant en el fons —el registre digital— com en la forma: qüestionava la manca d’adequació per sectors, la càrrega extra per a les pimes i, sobretot, que una mesura d’aquest calat s’aprovés per Reial Decret en lloc d’una norma amb rang de llei.

Aquest dictamen no és vinculant, i el Govern ha decidit seguir per la via reglamentària de totes maneres. Però explica el retard: bona part d’aquests mesos ha anat a reescriure el text per, en paraules de Pérez Rey, garantir “la major integritat jurídica possible” abans de portar-lo a Consell. D’aquí que ara parli d’estar “polint” els últims detalls i no de negociar el contingut.

Què exigirà el registre quan s’aprovi

El nucli de la norma es manté des de l’esborrany. Quan entri en vigor, el fitxatge haurà de ser digital i interoperable amb la Inspecció de Treball, que podrà consultar-lo en remot i actuar d’ofici davant possibles incompliments. El registre haurà de desglossar, per a cada jornada:

• Hora d’entrada i de sortida.
• Inici i fi de cada pausa.
• Hores ordinàries, extraordinàries i complementàries.
• Si el treball és presencial o a distància.

La idea que persegueix el Ministeri és que la Inspecció pugui comprovar si es respecten els límits de jornada i si les hores de més es paguen. El treballador i la seva representació legal podran consultar i obtenir còpia dels registres de manera immediata, i les sancions per incomplir es compten per treballador afectat, no per empresa.

El que la data encara no aclareix

Aprovar el decret al juliol no significa que les obligacions caiguin d’un dia per l’altre. Queden dues incògnites que afecten directament les empreses.

Una és el termini d’adaptació. Els decrets d’aquest tipus solen concedir un període —sovint un parell de mesos des de la publicació al BOE— abans de ser exigibles. L’altra és l’ordre ministerial posterior, que fixarà la lletra petita tècnica del registre: el detall que determina què ha de complir exactament un programari per ser vàlid. Aquesta ordre es tramita a part i arriba setmanes o mesos després del decret. Per a una pime, el marge de preparació comença a comptar amb el decret, no amb les sancions.

Què fer si encara fitxes en paper

Si la teva empresa registra la jornada en paper o en un full de càlcul, el text final amb prou feines canvia el diagnòstic: aquests formats no compleixen, i la transició porta el seu temps. Avançar-la evita fer-la amb el termini en contra.

1. Revisa si el teu sistema actual desa hora i minut d’entrada, sortida i pauses, i si aquestes dades queden fora de perill de modificacions sense rastre.
2. Si fitxes en paper o Excel, comença el canvi sense esperar el BOE.
3. Segueix l’ordre ministerial posterior al decret: allà hi haurà els requisits tècnics que haurà de complir qualsevol eina.
4. Si tens torns, pauses o teletreball, tria una solució que gestioni aquesta operativa i no només el mínim legal.

Cleverfy, preparat per al decret que ve

Cleverfy registra la jornada amb hora i minut exactes, deixa traça immutable de cada fitxatge i de cada modificació, separa hores ordinàries, extra i pauses, i conserva les dades els quatre anys que exigeix la normativa. Funciona des de web, mòbil i tauleta, des de 1,50 €/empleat/mes.

Si l’aprovació arriba al juliol, el termini d’adaptació correrà després. Prova-ho gratis i afronta la publicació amb el compliment ja resolt.

---

Fonts: La Voz de Galicia, Onda Cero, Expansión.

Imatge: Joaquín Pérez Rey, secretari d’Estat de Treball. © Ministeri de Treball i Economia Social, via Wikimedia Commons (llicència Attribution).