CCOO i UGT donen al Govern fins al 31 de juliol per aprovar el registre horari

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial decret de registre horari digital continua en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.

Els sindicats posen data i posen preu

Durant mesos, CCOO i UGT havien demanat que el registre horari sortís “d’una vegada”, sense més. El 30 de juny van apujar l’aposta. Unai Sordo i Pepe Álvarez van fixar una data, el 31 de juliol, i hi van afegir una amenaça concreta: si el Reial decret no està aprovat per aleshores, deixen de signar acords amb el Govern durant la resta de la legislatura.

El registre horari per decret no va sol en aquest envit. Els sindicats el fiquen al mateix paquet que la pujada del salari mínim sense absorció i la llei de riscos laborals, que continua aturada. Sordo i Álvarez ho van plantejar com una qüestió de credibilitat: si el que se signa no acaba convertit en drets, avisen, la confiança que ha sostingut el diàleg social aquests anys s’erosiona i els pròxims acords seran molt més difícils.

Per què el 31 de juliol i no una altra data

L’agost buida el Consell de Ministres. El que no surti en les dues o tres reunions que queden de juliol se’n va, a la pràctica, al setembre com a molt aviat, i per aleshores el calendari polític és un altre. La data marca l’últim tram amb marge real per aprovar la norma abans de l’aturada.

Hi ha un segon rellotge menys visible. Yolanda Díaz sona com a candidata a dirigir l’Organització Internacional del Treball, amb les candidatures tancant-se a finals d’agost. La ministra que empeny el decret té, per tant, un incentiu propi per deixar-lo tancat abans de marxar, i també el risc de perdre embranzida política si el seu horitzó es mou cap a Ginebra. En tots dos escenaris l’empenta apunta a tancar el decret abans de l’estiu, no a aparcar-lo fins a la tardor.

Aquest decret ve del pla B del Govern. El pla A, la reducció de jornada a 37,5 hores per llei, va caure al Congrés per manca de suports. El que li queda a l’Executiu són les mesures que pot treure per via reglamentària, sense dependre de vots que no té, i el control de la jornada és la principal. Els sindicats pressionen aquí perquè és el terreny on el Govern no necessita ningú més per actuar.

L’obstacle no ha desaparegut

El fre té nom des de març. El Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable sobre l’esborrany i va plantejar objeccions de fons: que el text no avalua bé l’impacte econòmic, que imposa obligacions més pròpies d’una llei que d’un reglament, que no distingeix entre sectors amb realitats molt diferents i que la protecció de dades del treballador es queda curta.

Aquest dictamen no és vinculant —el Govern pot aprovar el decret igualment— però fa dues coses incòmodes. Dona arguments jurídics a qui vulgui impugnar la norma després als tribunals, i ha alimentat la fricció dins del mateix Executiu, amb Treball i Economia estirant en direccions diferents sobre quant suavitzar el text per a les pimes. L’ultimàtum sindical arriba, justament, per forçar que aquesta discussió interna es tanqui abans que s’esgoti el mes.

Què canvia això per a una pime

De manera immediata, poc. Que la data d’aprovació balli no canvia el que el decret exigirà, perquè el contingut fa mesos que és sobre la taula a l’esborrany del Reial decret: fitxatges per mitjans digitals, amb hora i minut d’entrada, sortida i pauses; registres no manipulables sense deixar rastre; accés del treballador a les seves pròpies dades; i consulta de la Inspecció de Treball, en la versió que més s’ha discutit, en remot.

Res d’això s’improvisa el dia que surti al BOE. Una empresa que avui fitxa en paper, o en un full d’Excel que qualsevol pot editar després, hauria de refer la seva manera de registrar la jornada gairebé des de zero (aquí expliquem com complir pas a pas). I el termini entre la publicació i l’entrada en vigor d’aquestes normes acostuma a ser curt. Moure’s ara no serveix per avançar-se a una data concreta —que ningú té—, sinó per arribar-hi amb el problema resolt i no amb el compte enrere a sobre.

Un sistema de registre digital resol aquest salt per endavant. Amb Cleverfy els fitxatges queden segellats amb hora i minut, són consultables pel treballador i queden llestos per a una inspecció sense reconstruir res a mà. Pots veure’l funcionant abans que el decret obligui a tenir-lo.

Si el decret surt el 31 de juliol, al setembre o més tard depèn d’una negociació política aliena a l’empresa. El que sí que està a la seva mà és arribar a aquesta data amb el fitxatge ja en regla.

---

Fonts: Noticias Obreras (CCOO), Qué.es.

Imatge: Signatura de l’Estatut del Becari (2023): Unai Sordo, Yolanda Díaz i Pepe Álvarez. © UGT, via Wikimedia Commons (CC BY 2.0).