Treball apunta al Consell de Ministres de juliol per a aprovar el registre horari

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial Decret descrit continua en tramitació i encara no s’ha publicat en el BOE.

El registre horari digital té, per primera vegada en mesos, una finestra de data. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va afirmar el 2 de juliol de 2026 que el Ministeri està “polint tècnicament” la reforma i que espera aprovar-la “en un dels Consells de Ministres previs a les vacances”. Ho va dir en la roda de premsa de les dades d’atur de juny, segons va recollir La Voz de Galicia.

Esta frase deixa dues dates possibles. L’agost buida l’agenda del Govern, així que els únics Consells de Ministres que queden abans de l’aturada són el del 21 de juliol i el del 28. El que no isca en un d’estos dos dimarts se’n va, en la pràctica, al setembre.

Per què esta data és més creïble que les anteriors

Convé la cautela: el registre horari fa mesos que acumula terminis que s’incomplixen. Dit això, dues coses fan que esta previsió pese més que les de la primavera.

La primera és la via. La reforma s’aprovarà per Reial Decret propi, sense passar pel Congrés. Quan el registre formava part del paquet de reducció de jornada a 37,5 hores, depenia d’una majoria parlamentària que el Govern no té garantida. En desglossar-lo d’esta llei, l’aprovació queda en mans del Consell de Ministres i de ningú més. És un obstacle polític menys.

La segona és la pressió. CCOO i UGT van llançar esta mateixa setmana un ultimàtum: registre horari abans del 31 de juliol o deixen de signar acords amb l’Executiu. Les dues dates hàbils de Treball cauen just dins d’este marge, cosa que alinea l’interés del Govern amb el dels sindicats.

L’entrebanc que Treball ha hagut de vorejar

El pas previ no va ser senzill. El 23 de març, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable a la reforma. No va entrar tant en el fons —el registre digital— com en la forma: qüestionava la falta d’adequació per sectors, la càrrega extra per a les pimes i, sobretot, que una mesura d’este calat s’aprovara per Reial Decret en lloc d’una norma amb rang de llei.

Este dictamen no és vinculant, i el Govern ha decidit continuar per la via reglamentària de totes maneres. Però explica el retard: bona part d’estos mesos ha anat a reescriure el text per a, en paraules de Pérez Rey, garantir “la major integritat jurídica possible” abans de portar-lo a Consell. D’ací que ara parle d’estar “polint” els últims detalls i no de negociar el contingut.

Què exigirà el registre quan s’aprove

El nucli de la norma es manté des de l’esborrany. Quan entre en vigor, el fitxatge haurà de ser digital i interoperable amb la Inspecció de Treball, que podrà consultar-lo en remot i actuar d’ofici davant possibles incompliments. El registre haurà de desglossar, per a cada jornada:

• Hora d’entrada i d’eixida.
• Inici i fi de cada pausa.
• Hores ordinàries, extraordinàries i complementàries.
• Si el treball és presencial o a distància.

La idea que perseguix el Ministeri és que la Inspecció puga comprovar si es respecten els límits de jornada i si les hores de més es paguen. El treballador i la seua representació legal podran consultar i obtindre còpia dels registres de manera immediata, i les sancions per incomplir es compten per treballador afectat, no per empresa.

El que la data encara no aclarix

Aprovar el decret al juliol no significa que les obligacions caiguen d’un dia per a l’altre. Queden dues incògnites que afecten directament les empreses.

Una és el termini d’adaptació. Els decrets d’este tipus solen concedir un període —sovint un parell de mesos des de la publicació en el BOE— abans de ser exigibles. L’altra és l’orde ministerial posterior, que fixarà la lletra menuda tècnica del registre: el detall que determina què ha de complir exactament un programari per a ser vàlid. Esta orde es tramita a banda i arriba setmanes o mesos després del decret. Per a una pime, el marge de preparació comença a comptar amb el decret, no amb les sancions.

Què fer si encara fitxes en paper

Si la teua empresa registra la jornada en paper o en un full de càlcul, el text final a penes canvia el diagnòstic: estos formats no complixen, i la transició porta el seu temps. Avançar-la evita fer-la amb el termini en contra.

1. Revisa si el teu sistema actual guarda hora i minut d’entrada, eixida i pauses, i si estes dades queden fora de perill de modificacions sense rastre.
2. Si fitxes en paper o Excel, comença el canvi sense esperar el BOE.
3. Seguix l’orde ministerial posterior al decret: allí estaran els requisits tècnics que haurà de complir qualsevol ferramenta.
4. Si tens torns, pauses o teletreball, tria una solució que gestione esta operativa i no només el mínim legal.

Cleverfy, preparat per al decret que ve

Cleverfy registra la jornada amb hora i minut exactes, deixa traça immutable de cada fitxatge i de cada modificació, separa hores ordinàries, extra i pauses, i conserva les dades els quatre anys que exigix la normativa. Funciona des de web, mòbil i tauleta, des de 1,50 €/empleat/mes.

Si l’aprovació arriba al juliol, el termini d’adaptació correrà després. Prova-ho gratis i afronta la publicació amb el compliment ja resolt.

Preguntes freqüents

Quin dia s’aprova el registre horari digital?

Treball el situa en un Consell de Ministres previ a les vacances. Queden dues dates hàbils: el 21 i el 28 de juliol de 2026. No hi ha confirmació oficial de quina de les dues, i el calendari ja s’ha mogut altres vegades.

El registre horari ha de passar pel Congrés?

No. En haver-se separat de la reducció de jornada a 37,5 hores, s’aprova com a Reial Decret propi en Consell de Ministres, sense tramitació parlamentària. Esta via és més ràpida i depén només del Govern.

Quan entrarà en vigor per a les empreses?

Previsiblement dins de 2026. Després de la publicació en el BOE, el Govern fixarà un termini d’adaptació, i quedarà pendent una orde ministerial amb els detalls tècnics del registre.

---

Fonts: La Voz de Galicia, Onda Cero, Expansión.

Imatge: Joaquín Pérez Rey, secretari d’Estat de Treball. © Ministeri de Treball i Economia Social, via Wikimedia Commons (llicència Attribution).