RIU Hotels condemnada per descansos de menys de 12 hores entre jornades

El Tribunal Superior de Justícia de Canàries ha desestimat el recurs de suplicació de Hotel RIU, S.A. i ha confirmat la condemna al pagament de 1.463,82 € a un pisciner del Hotel Riu Palace Oasis per 139 hores concretes en les quals l’empresa no va respectar el descans mínim de 12 hores entre jornades. La resolució és la STSJ ICAN 556/2026, de 12 de març de 2026 (ponent Mas Carrillo), i declara nul el pacte verbal que existia en l’hotel des de 1995 segons el qual els dies amb descans reduït es compensaven amb uns 2,42 € diaris —aproximadament 72,60 € al mes treballat en eixes condicions—.

L’interés de la resolució està sobretot en el raonament jurídic. La sala recorda que l’article 2.2 del Reial Decret 1561/1995 prohibix substituir el descans compensatori per una compensació econòmica, i això convertix en nul qualsevol pacte, verbal o escrit, que reduïsca el descans entre jornades i el canvie per diners.

Què ocorria en el Hotel Riu Palace Oasis

El demandant prestava servicis com a pisciner en el Hotel Riu Palace Oasis amb antiguitat des del 7 de novembre de 2022 i salari prorratejat de 1.876,19 €. El valor de la seua hora ordinària, segons els fets provats, era d’11,98 € en 2022, 12,28 € en 2023 i 12,59 € en 2024. Reclamava, per la via de l’excés de jornada, les 139 hores de descans entre jornades que no havia gaudit per davall del mínim de 12 hores que fixa l’article 24.3 del Conveni Col·lectiu d’Hostaleria de la província de Las Palmas.

Davant d’eixa reclamació, l’empresa va oposar un pacte verbal vigent, almenys, des de 1995 en eixe hotel: quan un treballador encadenava dos jornades amb menys de 12 hores de descans entre elles, se li abonaven 72,60 € al mes —2,42 € per cada un d’eixos dies si els treballava tots—. RIU defenia que eixe era el canal de compensació històricament aplicat al centre i s’emparava en l’existència de pactes escrits anàlegs amb els comités d’altres hotels del grup —Riu Adeje, Riu Calypso, Riu Ventura i Riu Palace Jandía—.

El Jutjat Social núm. 7 de Las Palmas va estimar parcialment la demanda el 28 de juny de 2024 i va condemnar RIU al pagament íntegre de les 139 hores com a hora ordinària, calculant una indemnització total de 1.463,82 € més interessos de mora de l’article 29.3 de l’Estatut. El jutge va qualificar el pacte verbal de contrari a l’article 3.5 ET per afectar un dret indisponible i per oferir una compensació que considerava desproporcionada i desconnectada de qualsevol descans alternatiu real. La quantia reclamada estava per davall del llindar dels 3.000 €, la qual cosa va portar el jutjat a denegar inicialment la suplicació; RIU va haver d’obrir la via a la segona instància pel recurs de queixa, estimat per interlocutòria de la mateixa sala el 26 de setembre de 2024 en apreciar afectació general del pacte col·lectiu discutit.

L’argument que el TSJ Canàries considera decisiu

La sala desestima els tres motius processals plantejats per RIU —competència territorial, congruència i motivació— i entra al fons. El raonament de censura jurídica connecta tres normes:

• L’article 24.3 del Conveni Col·lectiu d’Hostaleria de la província de Las Palmas fixa un mínim de 12 hores de descans entre jornades i remet expressament als termes del RD 1561/1995 per a regular qualsevol reducció.
• El Reial Decret 1561/1995, sobre jornades especials de treball, permet reduir eixe descans en hostaleria fins a un mínim de 10 hores, però el seu article 2.2 és taxatiu: “El gaudi dels descansos compensatoris previstos en este Reial Decret no podrà ser substituït per compensació econòmica, llevat del cas de finalització de la relació laboral per causes distintes de les derivades de la duració del contracte”.
• L’article 3.5 de l’Estatut dels Treballadors impedix al treballador disposar vàlidament dels drets reconeguts com a indisponibles per conveni o per norma de dret necessari.

La compensació que el reglament exigix quan es reduïx el descans entre jornades és descans alternatiu, dins dels períodes de referència que fixa el mateix RD 1561/1995 per a hostaleria. Substituir eixe descans per una quantitat fixa mensual trenca la lògica del precepte i vulnera el caràcter indisponible del dret.

La sala es fonamenta en la seua pròpia sentència de 9 de gener de 2026, dictada en actuacions 26/2024, on ja va anul·lar un acord entre la mateixa RIU Hotels i la Federació de Servicis per a la Mobilitat i el Consum (FESMC) d’UGT aconseguit en avinença judicial. Aquell acord, que fixava 10 hores com a mínim entre jornades i preveia compensació econòmica subsidiària en nòmina quan no hi haguera descans alternatiu possible, també va ser declarat nul per la mateixa raó: el RD 1561/1995 no admet compensació econòmica del descans reduït. Eixa línia connecta amb la sanció confirmada pel mateix tribunal en la STSJ ICAN 629/2026 sobre TIPEX en el registre de jornada de SUFI i amb la MSCT col·lectiva anul·lada a CIRCET, també de la Sala Social de Las Palmas.

El TSJ trasllada literalment eixe raonament al pacte verbal del Riu Palace Oasis. I afig un detall rellevant en termes probatoris: l’empresa tampoc va aconseguir demostrar que el treballador haguera gaudit d’hores addicionals de descans setmanal que pogueren haver donat cobertura material al pacte, ni que el registre de jornada reflectira una jornada inferior en compensació. El pacte operava, en la pràctica, com un pagament lineal per reduir el descans, sense descans alternatiu real darrere.

Per què este cas connecta directament amb el registre de jornada

L’assumpte es resol sense que el registre de jornada siga el centre del debat, però està davall de tota la discussió fàctica. El jutjat va donar per provades 139 hores concretes de descans entre jornades no gaudit. Eixes hores s’acrediten en últim terme contrastant hora de fi de torn i hora d’inici del torn següent dia a dia durant tot el període reclamat. Sense registre fiable, eixa comptabilitat detallada és molt difícil de fixar i de discutir.

Hi ha un segon pla que també depén del registre: el descans alternatiu. El RD 1561/1995 no proscriu reduir el descans entre jornades en hostaleria, sinó que exigix compensar la reducció amb descans real dins d’uns períodes de referència. Per a acreditar eixe descans compensatori, l’empresa necessita poder demostrar en quins dies el treballador va realitzar menys hores o va tindre descans addicional. Eixa traçabilitat només es pot sostindre si el registre de jornada arreplega entrades i eixides reals i totalitza les jornades per treballador.

L’esborrany de Reial Decret del Registre Horari Digital, que el Govern ha sotmés recentment a consulta pública, reforça precisament esta exigència: registre digital, accessible, amb totalització diària i mensual i traçabilitat de qualsevol modificació. Quan entre en vigor, casos com el del Riu Palace Oasis seran molt més fàcils de discutir en juí, en les dos direccions.

Per a una empresa d’hostaleria amb torns rotatius, jornades partides o servicis nocturns, la combinació d’art. 24.3 CC Hostaleria + RD 1561/1995 + art. 3.5 ET marca tres línies operatives clares a partir d’este cas:

• Mantindre 12 hores de descans entre jornades com a regla general.
• Si es reduïx —fins a 10 hores mínim— fer-ho sempre amb descans alternatiu identificable en el calendari i traçable en el registre, no amb un import en nòmina.
• No firmar ni mantindre pactes verbals amb compensació econòmica del descans reduït, ni tan sols si tenen dècades d’antiguitat i estan acceptats pel comité.

Cost real del cas per a RIU

Més enllà dels 1.463,82 € del treballador, la condemna porta aparellats interessos de mora del 29.3 ET des de la data de meritació i, en suplicació, 800 € d’honoraris del lletrat de la part impugnant en concepte de costes, a més de la pèrdua del depòsit i la consignació efectuats per a recórrer. El TSJ advertix que cap recurs de cassació per a unificació de doctrina, però la sala es fonamenta en la seua pròpia doctrina prèvia de gener de 2026, la qual cosa fa previsible que qualsevol nova reclamació individual contra el mateix pacte verbal es resolga en la mateixa línia.

L’abast va més enllà del treballador demandant. La interlocutòria de queixa de setembre de 2024 ja va apreciar afectació general del pacte, la qual cosa obri la porta a reclamacions individuals de la resta de plantilla del Riu Palace Oasis en categories amb torns rotatius. Per la via del Conveni Col·lectiu d’Hostaleria de Las Palmas, la lectura de l’article 2.2 RD 1561/1995 es projecta a més sobre la resta del sector en la província, la qual cosa multiplica el cost potencial agregat del model que el tribunal acaba d’anul·lar.

Tres comprovacions per a cadenes hoteleres amb torns rotatius

Esta sentència obliga a tres revisions en qualsevol empresa d’hostaleria amb torns —i molt especialment a Canàries, on el TSJ ja ha anul·lat dos vegades el mateix model de compensació—.

La primera és buscar si en algun hotel, restaurant o cadena del grup hi ha pactes —escrits o no— que compensen amb diners els descansos inferiors a 12 hores entre jornades. La segona és confirmar que el registre de jornada permet identificar dia a dia els torns en què eixe descans va quedar per davall del mínim. La tercera, i probablement la més delicada en termes operatius, és comprovar que el quadrant deixa marge real per a donar el descans alternatiu: en hotels d’alta ocupació, amb plantilles ajustades, això pot entrar en conflicte amb la cobertura del servici i obligar a replantejar directament la dimensió de les plantilles o el repartiment de torns. La nova línia del TSJ Canàries no admet dreceres en este últim punt.

Cleverfy registra entrada i eixida amb precisió per treballador i permet revisar el descans real entre jornades dia a dia. Si estàs revisant torns en hostaleria abans de l’entrada en vigor del nou Reial Decret, pots vore una demo o consultar plans.

---

Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar amb un advocat laboralista.

Fonts:

• STSJ ICAN 556/2026 — CENDOJ
• Reial Decret 1561/1995, sobre jornades especials de treball
• Estatut dels Treballadors — arts. 3.5, 24, 29.3, 34