TIPEX al registre de jornada: el TSJ Canàries confirma 15.250 € a SUFI

El Tribunal Superior de Justícia de Canàries ha desestimat el recurs de suplicació de SUFI, S.A. – Hermanos Santana Cazorla UTE Telde contra la sentència d’instància que va confirmar parcialment la sanció de la Inspecció de Treball per irregularitats en el registre de jornada. La resolució és la STSJ ICAN 629/2026, de 14 d’abril de 2026 (ponent Poyatos Matas), i rectifica a l’alça la quantia total fixada en instància: la sanció definitiva queda en 15.250 €, no en els 13.500 € de la sentència recorreguda, per un error aritmètic del jutjat que la sala corregix aprofitant el recurs de la Conselleria d’Ocupació del Govern canari.

El nucli probatori del cas és físic: els fulls de firma del registre de jornada apareixien corregits amb TIPEX en 15 dels 44 treballadors del servici, i en molts casos els treballadors no eren els que els omplien. Sobre eixa base, la Inspecció va documentar hores extres nocturnes estructurals sistemàticament no pagades durant el període investigat.

Qui és la UTE i què feia el servici

SUFI Hermanos Cazorla UTE Telde és una unió temporal d’empreses constituïda a l’empara de la Llei 19/1982 que des de l’1 de febrer de 2020 va assumir la neteja viària, les platges i la recollida de residus sòlids urbans del terme municipal de Telde (Gran Canària). És un contracte públic de cert tamany: la mateixa sentència arreplega que la xifra de negocis de l’empresa entre febrer i octubre de 2020 va ascendir a 3.673.750,49 €, amb saldo negatiu del període de –994.502,88 €.

El servici té un component nocturn estructural — la neteja viària intensiva es fa habitualment fora d’hores comercials — i precisament ahí es concentra una bona part del problema probatori.

El que va constatar la Inspecció de Treball

El 24 de març de 2021 la ITSS va notificar a la UTE un requeriment d’esmena que donava quatre mesos per a corregir diverses deficiències: indeguda comptabilització d’hores extraordinàries, absència de totalització mensual i anual de la jornada efectiva de 2020, jornada en horari nocturn no compensada amb el complement salarial i falta de cotització de les hores extres i nocturnes. Dos dies després, el 26 de març de 2021, va alçar acta d’infracció amb quatre conductes tipificades i una proposta inicial de 21.900 €:

1. Absència de consignació fidedigna i totalització del registre diari de la jornada col·lectiva, amb la prohibició d’hores extres per a persones contractades a l’empara de l’article 12.4 c) ET — 6.250 €.
2. Absència de consignació fidedigna del registre d’hores extraordinàries — 6.250 €.
3. Realització d’hores extraordinàries estructurals — 4.000 €.
4. Realització d’hores extraordinàries en horari nocturn — 5.000 €.

(La xifra inicial de l’acta era de 21.900 € per un error aritmètic que la mateixa administració va rectificar en una resolució aclaridora posterior, deixant la quantia total en els 21.500 € que sumen les quatre partides.)

Els fets materials que l’actuari va fer constar — i que la sentència dóna per provats — inclouen explícitament:

• “Els fulls de firma de registre de jornada apareixen corregits amb ‘típex’ en 15 treballadors de 44” (fet provat cinquè).
• “L’empresa ha realitzat hores extres en horari nocturn” (HP12é).
• “Els treballadors en molts dels casos no òmplin ells mateixos el registre diari de jornada ni el d’hores extres” (HP13é).
• “L’empresa en el període investigat de gener a juny de 2020, 40 treballadors va realitzar hores extres de caràcter estructural” (HP14é).

És un quadre probatori densament documentat en l’acta, refrendat en juí per la mateixa inspectora actuant que va comparéixer com a testimoni. La sala recorda que eixe testimoni, sumat a la presumpció de certesa de l’article 53.2 RDL 5/2000, esgota la discussió sobre els fets.

La línia processal: de l’acta als 15.250 € del TSJ

El recorregut administratiu i judicial és llarg i convé seguir-lo pas a pas perquè la rectificació final del TSJ viu en ell.

• 26 de març de 2021 — Acta d’infracció de la ITSS: 21.900 € (amb error aritmètic).
• 19 de maig de 2021 — Resolució de la Cap de Servici de Promoció Laboral: confirma la sanció en 21.900 € desestimant les al·legacions de l’empresa.
• 2 de juny de 2021 — Resolució aclaridora: corregix l’error de quantia i fixa la sanció en 21.500 €.
• 7 de juny de 2021 — L’empresa, sense esperar l’aclaridora, interposa recurs d’alçada contra la resolució de 19 de maig.
• 2 de setembre de 2021 — El Director General de Treball desestima el recurs d’alçada.
• 22 de setembre de 2021 — Empresa i comité acorden modificació del Conveni Col·lectiu en el sentit que el registre de jornada es realitze en paper (fet provat onzé).
• 18 de setembre de 2025 — Sentència d’instància (Plaça núm. 8 del Tribunal d’Instància de Las Palmas, Secció Social): estima parcialment la demanda de la UTE; revoca la tercera infracció (hores extres estructurals, 4.000 €) i modula a la baixa la primera (de 6.250 a 4.000 €). Total declarat: 13.500 €.
• 14 d’abril de 2026 — STSJ ICAN 629/2026: desestima el recurs de SUFI, estima parcialment el de la Conselleria per a rectificar l’error aritmètic del fallo d’instància, deixa la sanció en 15.250 €, imposa costes de 800 € i decreta la pèrdua del depòsit per a recórrer.

L’aritmètica definitiva l’explica la mateixa sala: 21.500 € (resolució aclaridora) menys 2.250 € (modulació de la primera infracció de 6.250 a 4.000) menys 4.000 € (tercera infracció revocada) = 15.250 €, no 13.500 €. L’error del jutjat d’instància es filtrava en el fallo però no en la fonamentació jurídica, per la qual cosa el TSJ el corregix per la via del recurs de l’administració recurrent sense tocar la resta.

Per què l’acta de la Inspecció sobreviu al recurs

SUFI va articular dos motius centrals: nul·litat per defectes procedimentals i errors de valoració de la prova sobre la suposada manipulació amb TIPEX. La sentència els rebutja amb un argumentari que convé llegir a poc a poc per a empreses amb sistemes en paper.

El primer pilar és la presumpció de certesa que l’article 53.2 RDL 5/2000 conferix a les actes de la Inspecció. La sala cita jurisprudència consolidada del Suprem (SSTS 15-01-1990, 12-02-2000, 23-07-1990, 5-10-1990, 23-04-1994, 10-07-1995) i especifica que la presumpció abasta tant els fets comprovats directament pel funcionari actuant en la visita girada com els obtinguts a través de testimonis, documentació o proves vàlidament practicades, mentres consten en l’acta. És una presumpció iuris tantum — admet prova en contra — però la càrrega de destruir-la pesa sobre l’empresa i ací no ho va aconseguir.

El segon és la immediació: la inspectora actuant va comparéixer a l’acte del juí com a testimoni i el magistrat d’instància va valorar conjuntament eixa testifical amb la documental aportada per l’empresa. La sala recorda que la immediació atorga sobirania a l’òrgan d’instància sobre l’apreciació de la prova, i eixa apreciació només es revisa en suplicació quan hi ha error palmari que destruïsca la conclusió, no quan es discrepa de la valoració.

El tercer argument — i ací està la part editorialment més interessant — és la resposta de la sala a la queixa de SUFI que la Inspecció hauria d’haver presentat querella penal per falsedat documental si considerava que els registres estaven falsejats:

“…l’absència d’impuls de querella enfront de l’ocupadora per falsedat derivada de la manipulació de registres de jornada no és un requisit legal per a la imposició d’una sanció administrativa, com la present.”

És a dir: per a sostindre una sanció administrativa per manipulació del registre no cal haver acreditat el delicte de falsedat documental en seu penal. N’hi ha prou que l’administració constate la manipulació, la descriga en l’acta i la motive en la resolució. El paral·lelisme entre sanció administrativa i retret penal és una via que algunes defenses exploren i que la sala canària tanca de manera explícita.

El pacte amb el comité no llava els fulls anteriors

Hi ha un fet que mereix atenció per la subtilesa processal. En setembre de 2021 — sis mesos després de l’acta de la Inspecció — la direcció de la UTE i la representació legal dels treballadors van firmar una acta en la qual acordaven que el registre de jornada es portara en format paper, ratificant eixe sistema conforme a l’article 34.9 ET. En la demanda, l’empresa va invocar eixe pacte per a sostindre que l’elecció del paper era vàlida i, per tant, les irregularitats imputades no podien donar lloc a sanció.

La sala ho tanca sense estridències: el pacte amb la RLT cobrix l’elecció del suport, no els incompliments sobre com es complimenta. La falta de consignació fidedigna, les correccions amb TIPEX, les hores extres nocturnes no totalitzades i la circumstància que els treballadors no foren els que ompliren els fulls són incompliments substantius del 34.9 ET i del 35.5 ET que persistixen al marge del suport triat.

Hi ha una altra capa: el pacte es va firmar en setembre de 2021, mentres la sanció s’imputava a un període anterior (gener a juny de 2020). Un acord posterior amb la RLT no pot sanar irregularitats materials ja consumades i documentades en una acta d’inspecció.

Dos punts de fricció que la Inspecció detecta amb facilitat

El sector de neteja viària, vigilància, hostaleria i logística compartix un patró operatiu: treball nocturn o per torns rotatius, dispersió geogràfica del personal, plantilles grans amb moltes firmes que coordinar, i sistemes històrics en paper firmats a l’inici o al final del torn. La inspecció del cas SUFI mostra dos punts de fricció concrets.

El primer té a vore amb qui òmpli efectivament el paper. Quan els treballadors no firmen directament, o quan algú òmpli els fulls en el seu nom, el registre perd la fiabilitat que exigix el 34.9 ET, al marge del que s’haja pactat amb el comité sobre el suport. La inspectora canària va documentar este extrem expressament — “els treballadors en molts dels casos no òmplin ells mateixos el registre” — i la sala ho dóna per provat.

El segon té a vore amb la traçabilitat de les correccions. Un full amb TIPEX no permet vore què va canviar, quan es va canviar, per qui ni per quin motiu. En el pla probatori, eixa opacitat convertix el registre en un document que l’actuari pot rebutjar per unilateral i que el jutge pot contrastar amb la testifical per a concloure que la jornada efectiva va ser distinta de la registrada. La STSJ Catalunya sobre registres amb tachadures com a prova insuficient, que vam cobrir fa unes setmanes, seguix exactament el mateix raonament en l’ordre civil de les hores extres.

Com encaixa la transició al registre digital

El cas aterra en l’últim tram del procés d’aprovació del nou Reial Decret del Registre Horari Digital, previst per a abans del 21 de juny de 2026. L’esborrany exigix expressament que el registre siga immutable — els assentaments no es poden modificar sense autorització conjunta d’empresa i treballador — i que tota correcció quede traçada amb autoria, data i motiu. Un sistema digital ben dissenyat complix eixa exigència per defecte: cada modificació queda en un log d’auditoria que l’actuari de la Inspecció pot consultar sense necessitat de jutjar la llegibilitat d’un líquid corrector sobre una fotocòpia.

Per a les empreses que en els pròxims mesos hagen de reescriure el seu procediment de registre per a encaixar-lo amb el RD, les sancions que la Inspecció està imposant per irregularitats en el registre ja són un argument econòmic tangible. El cas SUFI afig una dada concreta: la sentència confirma quanties de cinc xifres a una UTE amb un contracte públic de 3,67 milions, en un període on el saldo d’explotació ja era negatiu. La sanció no arriba quan l’empresa va bé.

Fa dos dies vam cobrir un altre cas del TSJ Canàries amb un angle distint però la mateixa arrel — el procediment del registre de jornada de CIRCET anul·lat per no obrir consultes amb la RLT. Dues sentències canàries en quatre setmanes marquen la direcció.

Si el que es busca és comprovar com es traduïx la traçabilitat immutable en l’operativa diària d’un servici amb torns nocturns, una demo de 15 minuts deixa vore el log d’auditoria funcionant sobre fitxatges reals.

Què es pot esperar després

La sentència no és ferma: contra ella és procedent recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant de la Sala Social del Tribunal Suprem en els deu dies següents a la notificació. La sala canària, a més, imposa a SUFI 800 € de costes del recurs de suplicació i decreta la pèrdua del depòsit efectuat per a recórrer.

Al marge d’un eventual recurs d’unificació, el que la sentència consolida en seu de suplicació és que la presumpció de certesa de l’article 53.2 RDL 5/2000 cobrix també les troballes materials sobre el suport físic del registre de jornada, no només els fets directament percebuts per la persona inspectora en la visita. Per a empreses amb plantilles grans i sistemes en paper, el cost reputacional i econòmic d’una sanció de cinc xifres sol ser molt superior al de migrar el registre a un sistema digital amb traçabilitat per defecte.

Preguntes freqüents

Quina validesa té el registre de jornada en paper davant de la Inspecció de Treball? El suport en paper continua sent legal mentres l’actual article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors estiga vigent, però la seua validesa probatòria depén completament que siga fiable, fidedigne i íntegre. Quan apareixen tachadures, correccions amb TIPEX o quan els treballadors no són els que òmplin el registre, la Inspecció pot alçar acta d’infracció greu, i els tribunals solen mantindre eixa lectura perquè les actes gaudixen de presumpció de certesa (article 53.2 RDL 5/2000). El nou Reial Decret del Registre Horari Digital, previst abans del 21 de juny de 2026, desplaçarà el paper com a suport principal precisament per esta raó.

Servix un pacte amb el comité d’empresa per a legitimar el registre en paper? Un acord amb la representació legal dels treballadors sobre el suport del registre és vàlid sota el marc actual, però només cobrix l’elecció del suport. No esmena incompliments previs com la falta de consignació fidedigna, les hores extres no totalitzades o la manipulació material del document. En el cas de SUFI, l’empresa i el comité van acordar el paper en setembre de 2021, però la sanció s’imputava a un període anterior (gener-juny de 2020) i el pacte no va impedir que el TSJ confirmara les infraccions.

Quant pot sancionar la Inspecció per irregularitats en el registre de jornada? Per infracció greu de l’article 7.5 del RDL 5/2000 les quanties van des de 751 € en grau mínim fins a 7.500 € en grau màxim per cada infracció, i es graduen per nombre de treballadors afectats, intencionalitat i reincidència. En SUFI es van acumular tres infraccions greus (falta de consignació fidedigna del registre de jornada i del registre d’hores extres, i hores extres en horari nocturn sense cotitzar), que totalitzen 15.250 € després de la modulació a la baixa del jutjat d’instància i la posterior rectificació aritmètica del TSJ.

---

Fonts: sentència STSJ ICAN 629/2026 (ECLI:ES:TSJICAN:2026:629), consultable a través de CENDOJ. Acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de 26 de març de 2021 i resolució aclaridora de 2 de juny de 2021 (referenciades en el relat fàctic). Articles 34.9, 35.5 i 36.1 de l’Estatut dels Treballadors; articles 7.5 i 5.1 del RDL 5/2000 (LISOS).

Imatge: pàgina d’un llibre de registre manuscrit (1882-1884), per Edmund Percy Fenwick George Grant, retallada per a esta publicació i distribuïda a Wikimedia Commons en domini públic. Imatge il·lustrativa del registre manual en paper; no representa documentació del cas SUFI.

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. La sentència no és ferma; és procedent recurs de cassació per a unificació de doctrina davant de la Sala Social del Tribunal Suprem en el termini legalment previst.