El Suprem anul·la els canvis que una empresa va ficar d'estranquis en implantar el registre horari
Tres canvis anul·lats i 1.000 € per a CCOO. El Suprem confirma que una empresa no podia treure de la jornada el trajecte al primer client amb el fitxatge.

El Tribunal Suprem ha confirmat que una empresa d’instal·lació i manteniment de sistemes contra incendis i de seguretat no podia deixar de computar com a jornada el trajecte dels seus tècnics des de casa fins al primer client. L’empresa havia inclòs aquest canvi en la nova política de registre de jornada, el juny de 2025, juntament amb el pas a la jornada contínua i la retirada dels tiquets menjador, i les tres mesures queden anul·lades perquè no van passar per l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.
És la STS 794/2026, de 6 d’octubre (Sala Social, recurs de cassació 4/2026, ponent Ignacio García-Perrote). Desestima el recurs de l’empresa, confirma la sentència de l’Audiència Nacional de 6 d’octubre de 2025 i la declara ferma. També manté la indemnització de 1.000 € a CCOO per haver lesionat la seva llibertat sindical, i torna a citar la seva doctrina segons la qual el registre de jornada no es pot fer servir per introduir canvis en les condicions de treball.
Com computava l’empresa la jornada dels seus tècnics
El conflicte afecta els tècnics de servei, que van de client en client. Segons els fets provats, l’empresa comptava com a jornada el desplaçament inicial des del domicili: la jornada es marcava en sortir de casa i acabava al centre de l’últim client. Durant aquest primer trajecte l’empresa podia trucar al tècnic i canviar-li la destinació.
L’horari tampoc no era informal. El juliol de 2024 l’empresa i el comitè d’empresa nacional van signar un acord de conciliació que fixava per al personal tècnic una jornada partida de dilluns a dijous, de 8.00 a 17.30 amb una hora per dinar, i els divendres de 8.00 a 14.00. A l’agost, jornada contínua de 8.00 a 14.30. Aquest horari va passar al calendari laboral de 2025.
La política de registre de jornada de juny de 2025
El 2 de juny de 2025 l’empresa va posar en marxa un nou sistema de registre de jornada i el va comunicar per correu a la plantilla, amb dos adjunts: el manual d’usuari de l’aplicació i una “Política de registre de jornada”. L’apartat 4.3 d’aquesta política deia que, per als tècnics de camp, el temps de treball comença en arribar al primer client i s’acaba quan enllesteixen la feina a l’últim. No comptarien ni el trajecte d’anada des de casa ni el de tornada.
La política s’emparava en l’article 34.5 de l’Estatut i en dues sentències del Suprem (STS 1305/2024 i STS 323/2025) que, segons l’empresa, reserven la consideració de temps de treball a casos excepcionals sense centre assignat. Preveia excepcions: si el viatge sortia de la província o era molt més llarg que l’habitual, es podria computar descomptant-ne el temps equivalent a 25 quilòmetres, amb autorització prèvia cas per cas.
El 27 de juny va arribar un altre correu, aquesta vegada per anunciar “una important actualització en la política d’horaris” amb tres mesures:
- Jornada contínua de dilluns a divendres a partir del 14 de juliol, amb 30 minuts de descans computables com a treball, en lloc de la jornada partida amb una hora per dinar.
- Supressió dels tiquets menjador, perquè sense una pausa llarga no hi hauria cap dinar que els justifiqués.
- El trajecte des de casa deixa de ser jornada, “d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem”.
L’empresa afegia que la jornada contínua “no suposa una modificació substancial”, perquè havia “observat” que molts tècnics ja treballaven des de les 7.30 sense aturar-se a dinar, i que només estava oficialitzant la pràctica real.
Un canvi inclòs en la política de registre de jornada no compta com a notificació
La companyia va plantejar en cassació que les demandes d’UGT i CCOO havien arribat tard. Si la notificació del canvi del trajecte era el correu del 2 de juny, amb la política adjunta, el termini de caducitat de la modificació substancial (20 dies hàbils) ja havia vençut. L’empresa no ho havia al·legat en la instància, però la caducitat es pot apreciar d’ofici i el Suprem la va examinar. El Ministeri Fiscal donava suport a l’empresa en aquest punt.
La sala respon que el correu del 2 de juny comunicava un sistema de registre, i que la seva jurisprudència “descarta que el sistema de registre de jornada pugui servir per introduir canvis en les condicions de treball” (cita les STS 565/2023, 994/2023 i 410/2024). Un canvi en el còmput del temps inclòs en un document adjunt sobre com s’ha de fitxar no és una notificació fefaent d’aquest canvi. Afegeix que aquesta manera de comunicar encaixa malament amb les condicions laborals “transparents i previsibles” de la Directiva (UE) 2019/1152, que el Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, ha incorporat en part al dret espanyol (tot i que no s’aplicava a aquests fets per raó de dates).
El termini va començar a córrer el 27 de juny, amb el primer correu que anunciava el canvi de manera expressa, i les demandes es van presentar dins de termini. Per a l’empresa, incloure el canvi en la política de fitxatge va tenir un efecte que segurament no buscava: el termini de 20 dies no va arrencar amb el correu del 2 de juny.
Encara que la jurisprudència li donés la raó, havia de negociar
L’argument de fons de l’empresa era que la llei no l’obligava a comptar aquest trajecte. Per a qui no té centre de treball fix, la sentència Tyco del TJUE (assumpte C-266/14, de 2015) considera temps de treball el desplaçament de casa al primer client i de l’últim client a casa, i la companyia sostenia que el Suprem restringeix aquesta doctrina. Ho analitzem amb un altre cas de desplaçaments a la mànager d’Audika que no fitxava.
El Suprem no entra a decidir-ho. Res no impedeix a una empresa computar el desplaçament com a temps de treball encara que la llei no ho exigeixi, i si ho feia i vol deixar de fer-ho, ha de seguir l’article 41 ET. Tampoc no li serveix al·legar que no hi havia un dret adquirit perquè mai no el va voler concedir. Amb cita de la STS 288/2025, la sala diu que el procediment de modificació substancial s’aplica quan l’empresa computava de fet aquest temps, “sense necessitat ni tan sols de determinar si això constituïa o no una condició més beneficiosa”.
La companyia va presentar el canvi com una adaptació a la jurisprudència, i en el recurs insistia que el trajecte no era temps de treball segons la llei. Per al Suprem, la referència és el que l’empresa aplicava fins aleshores, encara que fos més generós que el mínim legal. És un criteri que afecta qualsevol empresa amb personal en ruta que canviï de sistema de fitxatge, perquè el sistema nou sol portar la seva pròpia manera de marcar l’inici i el final de la jornada. Si amb l’antic es començava a comptar en sortir de casa i amb el nou es compta des del primer client, aquest ajust tècnic canvia la jornada. Amb període de consultes, la discussió hauria passat a ser si hi havia causes que justifiquessin el canvi (art. 41.1 ET), un terreny en què l’empresa tenia més arguments.
L’empresa no va provar el que deia haver “observat”
Sobre la jornada contínua i els tiquets, el Suprem s’atén a les paraules del mateix correu de l’empresa. Si s’estableix un horari “nou”, és diferent de l’anterior, i si se “suprimeixen” els tiquets, és que abans es donaven. També hi pesa que la jornada partida amb una hora per dinar figurava en un acord col·lectiu amb el comitè, de manera que l’empresa canviava pel seu compte una cosa pactada.
La companyia deia haver observat que els tècnics ja feien jornada contínua des de les 7.30, però no ho va acreditar, i la sala rebutja que haguessin de ser els treballadors els qui demostressin que continuaven complint l’horari de 2024: “si és l’empresa qui ‘observa’ que l’horari ja no és a la pràctica el que fixa aquest acord, a ella li correspon acreditar aquesta observació”. La sentència no detalla què va aportar l’empresa en el judici. Crida l’atenció que el nou sistema de registre funcionava des del 2 de juny i la sentència no esmenta cap dada de fitxatges que avalés aquesta observació.
1.000 € per saltar-se el període de consultes
CCOO demanava 7.500 € per la vulneració de la seva llibertat sindical. L’Audiència Nacional li va concedir 1.000 € aplicant els criteris de la LISOS, i el Suprem els confirma. L’empresa al·legava que no hi havia modificació substancial i que, en tot cas, els interlocutors del període de consultes podrien haver estat uns altres. La sala respon que la lesió es produeix en termes objectius: en no obrir les consultes es va impedir als legitimats constituir la comissió negociadora. Que l’empresa cregués de bona fe que no calia només serveix per modular-ne la quantia.
La xifra és baixa perquè, segons la sentència, no es van acreditar agreujants, ni el nombre de treballadors afectats, ni el volum de negoci. La nul·litat obliga, a més, a tornar a les condicions anteriors: la jornada partida de l’acord de 2024, el tiquet menjador vinculat a aquesta jornada i el còmput del primer desplaçament com a temps de treball.
Què cal revisar abans d’implantar o canviar el registre de jornada
El cas s’assembla a un altre que vam explicar al maig, el de CIRCET al TSJ de Canàries, on l’empresa va incloure terminis de vacances i permisos en el procediment de fitxatge. Aquella sentència del TSJ admetia recurs quan la vam publicar, i aquesta del Suprem és ferma. Per a empreses amb tècnics de manteniment, instal·ladors o comercials en ruta, el cas deixa tres tasques pendents abans de tocar el fitxatge.
- Abans de canviar de sistema, documentar com es computa avui la jornada. Si el sistema antic marcava l’inici en sortir de casa, el nou no pot començar a comptar al primer client sense passar per l’article 41.
- Separar el manual tècnic del fitxatge (com es marca, com es corregeix un oblit, què queda registrat) de qualsevol regla sobre quin temps compta com a treball, horaris o beneficis. Les instruccions sobre com s’ha de fitxar entren dins del poder de direcció de l’empresa, mentre que canviar quin temps compta, l’horari o un benefici passa per l’article 41 ET.
- Si hi ha un canvi de condicions, comunicar-lo com a tal, per escrit i de manera expressa, i amb període de consultes si és col·lectiu. Un annex al manual de fitxatge no compta com a notificació, i el termini per impugnar no comença a córrer amb aquest annex.
El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu que l’empresa aprovi un protocol del registre de jornada. Si s’aprova, la doctrina d’aquesta sentència valdrà també per a aquest protocol, que no podrà canviar sense negociació quin temps compta com a treball, l’horari o els beneficis que ja s’aplicaven.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. Per a equips que passen el dia entre clients, registra la jornada segons el que tingui definit l’empresa:
- Fitxatge des del mòbil en el moment en què comença la jornada, a casa, a la furgoneta o al primer client, amb geolocalització opcional.
- Registre continu entre ubicacions, per a tècnics que canvien de centre o de client diverses vegades al dia.
- Horaris de jornada contínua o partida, amb horari d’estiu, que s’assignen a una persona o a diverses alhora.
- Comunicacions amb acusament de recepció (mòdul Documents, pla Pro): publiques el nou horari o la política de fitxatge per a tota la plantilla o per a un centre, i veus qui ha consultat el document i qui n’ha confirmat la recepció. De cada confirmació es desen la data, l’hora i el dispositiu, i si actualitzes el document se’n torna a demanar la confirmació. No substitueix el període de consultes, però deixa constància de què es va comunicar, a qui i quan.
- Correccions traçables: cada canvi desa el motiu, qui el va demanar i qui el va validar.
- Informes del registre en PDF i Excel per lliurar-los quan els demani la Inspecció o la representació dels treballadors.
Pots veure com funciona el control horari amb diversos centres de treball entre les funcionalitats de Cleverfy, conèixer el gestor documental amb acusament de recepció, provar Cleverfy gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.
Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.
Fonts:
- STS 794/2026, de 6 d’octubre (Tribunal Suprem, Sala Social, recurs de cassació 4/2026, ROJ STS 4284/2026), CENDOJ
- Estatut dels Treballadors, arts. 34, 41 i 59.4
- Llei reguladora de la jurisdicció social, art. 138
- Directiva (UE) 2019/1152, relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles
Preguntes freqüents
L'empresa pot canviar condicions de treball a través de la política de registre de jornada?
No. El Tribunal Suprem repeteix a la STS 794/2026 que el sistema de registre de jornada no pot servir per introduir canvis en les condicions de treball, i cita les seves sentències 565/2023, 994/2023 i 410/2024. Si l'empresa vol canviar què compta com a temps de treball, l'horari o un benefici que donava fins aleshores, ha de seguir l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, amb període de consultes quan el canvi és col·lectiu.
El trajecte de casa al primer client és temps de treball?
Per als treballadors sense centre de treball fix, el TJUE (assumpte C-266/14, Tyco, 2015) el considera temps de treball. En aquest cas el Suprem no arriba a resoldre la qüestió. Li n'hi ha prou que l'empresa ja el computés com a jornada. Encara que la llei no l'obligués, deixar de fer-ho era una modificació substancial i calia seguir el procediment de l'article 41 ET.
Quan comença a córrer el termini per impugnar un canvi inclòs en la política de fitxatge?
El termini de caducitat de la demanda de modificació substancial (20 dies hàbils, articles 59.4 ET i 138.1 LRJS) comença amb la notificació per escrit de la decisió. A la STS 794/2026, el Suprem no va admetre com a notificació el correu que acompanyava el nou sistema de registre amb la política adjunta. Va comptar el termini des d'un correu posterior que anunciava el canvi de manera expressa, i per això les demandes d'UGT i CCOO van arribar a temps.
També et pot interessar

STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.

Una instal·ladora pagarà 8.991 € per no aportar el registre
8.991 € en hores extra per a una instal·ladora que no va aportar el registre de jornada demanat pel jutjat. El TSJ del País Basc revoca l'absolució.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.