Funcionalitats
Demo Preus Compleixes la llei? Blog Contacte
← Blog | 📰 Notícies

El Suprem anul·la els canvis que una empresa va ficar de matut en implantar el registre horari

Tres canvis anul·lats i 1.000 € per a CCOO. El Suprem confirma que una empresa no podia deixar de comptar el trajecte al primer client a través del fitxatge.

Per Cleverfy ·
El Suprem anul·la els canvis que una empresa va ficar de matut en implantar el registre horari

El Tribunal Suprem ha confirmat que una empresa d’instal·lació i manteniment de sistemes contra incendis i de seguretat no podia deixar de computar com a jornada el trajecte dels seus tècnics des de casa fins al primer client. L’empresa havia ficat eixe canvi en la seua nova política de registre de jornada, el juny de 2025, juntament amb el pas a jornada contínua i la retirada dels tiquets de menjar, i les tres mesures queden anul·lades per no haver passat per l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

És la STS 794/2026, de 6 d’octubre (Sala Social, recurs de cassació 4/2026, ponent Ignacio García-Perrote). Desestima el recurs de l’empresa, confirma la sentència de l’Audiència Nacional de 6 d’octubre de 2025 i la declara ferma. També manté la indemnització de 1.000 € a CCOO per haver lesionat la seua llibertat sindical, i torna a citar la seua doctrina segons la qual el registre de jornada no es pot usar per a introduir canvis en les condicions de treball.

Com computava l’empresa la jornada dels seus tècnics

El conflicte afecta els tècnics de servei, que van de client en client. Segons els fets provats, l’empresa comptava com a jornada el desplaçament inicial des del domicili: la jornada es marcava en eixir de casa i acabava al centre de l’últim client. Durant eixe primer trajecte l’empresa podia telefonar al tècnic i canviar-li la destinació.

L’horari tampoc no era informal. El juliol de 2024 l’empresa i el comité d’empresa nacional van signar un acord de conciliació que fixava per al personal tècnic una jornada partida de dilluns a dijous, de 8:00 a 17:30 amb una hora per a dinar, i els divendres de 8:00 a 14:00. A l’agost, jornada contínua de 8:00 a 14:30. Eixe horari va passar al calendari laboral de 2025.

La política de registre de jornada de juny de 2025

El 2 de juny de 2025 l’empresa va posar en marxa un nou sistema de registre de jornada i el va comunicar per correu a la plantilla, amb dos adjunts, el manual d’usuari de l’aplicació i una “Política de registre de jornada”. L’apartat 4.3 d’eixa política deia que, per als tècnics de camp, el temps de treball comença en arribar al primer client i acaba quan terminen la faena en l’últim. Ni el trajecte d’anada des de casa ni el de tornada comptarien.

La política s’emparava en l’article 34.5 de l’Estatut i en dues sentències del Suprem (STS 1305/2024 i STS 323/2025) que, segons l’empresa, reserven la consideració de temps de treball a casos excepcionals sense centre assignat. Preveia excepcions: si el viatge eixia de la província o era molt més llarg que l’habitual, es podria computar descomptant el temps equivalent a 25 quilòmetres, amb autorització prèvia cas per cas.

El 27 de juny va arribar un altre correu, esta vegada per a anunciar “una important actualització en la política d’horaris” amb tres mesures:

  • Jornada contínua de dilluns a divendres a partir del 14 de juliol, amb 30 minuts de descans computables com a treball, en lloc de la jornada partida amb una hora per a dinar.
  • Supressió dels tiquets de menjar, perquè sense pausa llarga no hi hauria cap dinar que els justificara.
  • El trajecte des de casa deixa de ser jornada, “d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem”.

L’empresa afegia que la jornada contínua “no suposa una modificació substancial”, perquè havia “observat” que molts tècnics ja treballaven des de les 7:30 sense parar a dinar, i que només estava oficialitzant la pràctica real.

Un canvi inclòs en la política de registre de jornada no compta com a notificació

L’empresa va plantejar en cassació que les demandes d’UGT i CCOO arribaven tard. Si la notificació del canvi del trajecte era el correu del 2 de juny, amb la política adjunta, el termini de caducitat de la modificació substancial (20 dies hàbils) havia vençut. No ho havia al·legat en la instància, però la caducitat es pot apreciar d’ofici i el Suprem va entrar a examinar-la. El Ministeri Fiscal donava suport a l’empresa en este punt.

La sala respon que el correu del 2 de juny comunicava un sistema de registre, i que la seua jurisprudència “descarta que el sistema de registre de jornada puga servir per a introduir canvis en les condicions de treball” (cita les STS 565/2023, 994/2023 i 410/2024). Un canvi en el còmput del temps inclòs en un document adjunt sobre com s’ha de fitxar no és una notificació fefaent d’eixe canvi. Afig que eixa manera de comunicar encaixa malament amb les condicions laborals “transparents i previsibles” de la Directiva (UE) 2019/1152, que el Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, ha incorporat en part al dret espanyol (encara que no s’aplicava a estos fets per raó de dates).

El termini va començar a córrer el 27 de juny, amb el primer correu que anunciava el canvi de manera expressa, i les demandes estaven dins de termini. Per a l’empresa, incloure el canvi en la política de fitxatge va tindre un efecte que segurament no buscava: el termini de 20 dies no va començar a córrer amb el correu del 2 de juny.

Encara que la jurisprudència li donara la raó, havia de negociar

L’argument de fons de l’empresa era que la llei no l’obligava a comptar eixe trajecte. Per a qui no té centre de treball fix, la sentència Tyco del TJUE (assumpte C-266/14, de 2015) considera temps de treball el desplaçament de casa al primer client i de l’últim client a casa, i la companyia sostenia que el Suprem restringix eixa doctrina. Ho analitzem amb un altre cas de desplaçaments en la mànager d’Audika que no fitxava.

El Suprem no entra a decidir-ho. Res no impedix a una empresa computar el desplaçament com a temps de treball encara que la llei no ho exigisca, i si ho feia i vol deixar de fer-ho, ha de seguir l’article 41 ET. Tampoc no li servix al·legar que no hi havia un dret adquirit perquè mai no el va voler concedir. Amb cita de la STS 288/2025, la sala diu que el procediment de modificació substancial s’aplica quan l’empresa computava de fet eixe temps, “sense necessitat ni tan sols de determinar si eixa pràctica constituïa o no una condició més beneficiosa”.

La companyia va presentar el canvi com una adaptació a la jurisprudència, i en el recurs insistia que el trajecte no era temps de treball segons la llei. Per al Suprem, la referència és el que l’empresa aplicava fins aleshores, encara que fora més generós que el mínim legal. És un criteri que afecta qualsevol empresa amb personal en ruta que canvie de sistema de fitxatge, perquè el sistema nou sol portar la seua pròpia manera de marcar l’inici i el final de la jornada. Si amb l’antic es començava a comptar en eixir de casa i amb el nou es compta des del primer client, eixe ajust tècnic canvia la jornada. Amb període de consultes, la discussió hauria passat a ser si hi havia causes que justificaren el canvi (art. 41.1 ET), un terreny en què l’empresa tenia més arguments.

L’empresa no va provar el que deia haver “observat”

Sobre la jornada contínua i els tiquets, el Suprem s’atén a les paraules del mateix correu de l’empresa. Si s’establix un horari “nou”, és diferent de l’anterior, i si se “suprimixen” els tiquets, abans es donaven. Pesa a més que la jornada partida amb una hora per a dinar figurava en un acord col·lectiu amb el comité, de manera que l’empresa canviava pel seu compte una cosa pactada.

La companyia deia haver observat que els tècnics ja feien jornada contínua des de les 7:30, però no ho va acreditar, i la sala rebutja que hagueren de ser els treballadors els qui demostraren que continuaven complint l’horari de 2024: “si és l’empresa qui ‘observa’ que l’horari ja no és en la pràctica el que fixa este acord, a ella li correspon acreditar eixa observació”. La sentència no detalla què va aportar l’empresa en el judici. Sobta que el nou sistema de registre funcionava des del 2 de juny i la sentència no esmenta cap dada de fitxatges que avalara eixa observació.

1.000 € per saltar-se el període de consultes

CCOO demanava 7.500 € per la vulneració de la seua llibertat sindical. L’Audiència Nacional li va concedir 1.000 € aplicant els criteris de la LISOS, i el Suprem els confirma. L’empresa al·legava que no hi havia modificació substancial i que, en tot cas, els interlocutors del període de consultes podrien haver sigut uns altres. La sala respon que la lesió es produïx en termes objectius: en no obrir les consultes es va impedir als legitimats formar la comissió negociadora. Que l’empresa creguera de bona fe que no calia només servix per a modular la quantia.

La xifra és baixa perquè, segons la sentència, no es van acreditar agreujants, ni el nombre de treballadors afectats, ni el volum de negoci. La nul·litat obliga, a més, a tornar a les condicions anteriors: la jornada partida de l’acord de 2024, el tiquet de menjar que hi anava lligat i el còmput del primer desplaçament com a temps de treball.

Què cal revisar abans d’implantar o canviar el registre de jornada

El cas s’assembla a un altre que vam contar al maig, el de CIRCET al TSJ de Canàries, on l’empresa va incloure terminis de vacances i permisos en el seu procediment de fitxatge. Aquella sentència del TSJ admetia recurs quan la vam publicar, i esta del Suprem és ferma. Per a empreses amb tècnics de manteniment, instal·ladors o comercials en ruta, el cas deixa tres tasques abans de tocar el fitxatge.

  1. Abans de canviar de sistema, documentar com es computa hui la jornada. Si el sistema antic marcava l’inici en eixir de casa, el nou no pot començar a comptar en el primer client sense passar per l’article 41.
  2. Separar el manual tècnic del fitxatge (com es marca, com es corregix un oblit, què queda registrat) de qualsevol regla sobre quin temps compta com a treball, horaris o beneficis. Les instruccions sobre com s’ha de fitxar entren en el poder de direcció de l’empresa, mentre que canviar quin temps compta, l’horari o un benefici passa per l’article 41 ET.
  3. Si hi ha un canvi de condicions, comunicar-lo com a tal, per escrit i de manera expressa, i amb període de consultes si és col·lectiu. Un annex al manual de fitxatge no compta com a notificació, i el termini per a impugnar no comença a córrer amb eixe annex.

El nou Reial decret de registre horari digital, que continua en tramitació i sense publicar al BOE, preveu que l’empresa aprove un protocol del registre de jornada. Si s’aprova, la doctrina d’esta sentència valdrà també per a eixe protocol, que no podrà canviar sense negociació quin temps compta com a treball, l’horari o els beneficis que ja s’aplicaven.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms. Per a equips que passen el dia entre clients, registra la jornada segons el que tinga definit l’empresa:

  • Fitxatge des del mòbil en el moment en què comença la jornada, a casa, a la furgoneta o al primer client, amb geolocalització opcional.
  • Registre continu entre ubicacions, per a tècnics que canvien de centre o de client diverses vegades al dia.
  • Horaris de jornada contínua o partida, amb horari d’estiu, que s’assignen a una persona o a diverses alhora.
  • Comunicacions amb acusament de recepció (mòdul Documents, pla Pro): publiques el nou horari o la política de fitxatge per a tota la plantilla o per a un centre, i veus qui l’ha consultada i qui ha confirmat que l’ha rebuda. De cada confirmació es guarden la data, l’hora i el dispositiu, i si actualitzes el document es torna a demanar la confirmació. No substituïx el període de consultes, però deixa constància de què es va comunicar, a qui i quan.
  • Correccions traçables: cada canvi guarda el motiu, qui el va demanar i qui el va validar.
  • Informes del registre en PDF i Excel per a lliurar-los quan els demane la Inspecció o la representació dels treballadors.

Pots veure totes les funcionalitats de Cleverfy, inclòs el control horari amb diversos centres de treball, conéixer el gestor documental amb acusament de recepció, provar Cleverfy gratis 14 dies, demanar una demo o consultar els plans.


Este article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constituïx assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar un advocat laboralista.

Fonts:

Preguntes freqüents

L'empresa pot canviar condicions de treball a través de la política de registre de jornada?

No. El Tribunal Suprem repetix en la STS 794/2026 que el sistema de registre de jornada no pot servir per a introduir canvis en les condicions de treball, i cita les seues sentències 565/2023, 994/2023 i 410/2024. Si l'empresa vol canviar què compta com a temps de treball, l'horari o un benefici que donava fins aleshores, ha de seguir l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, amb període de consultes quan el canvi és col·lectiu.

El trajecte de casa al primer client és temps de treball?

Per a treballadors sense centre de treball fix, el TJUE (assumpte C-266/14, Tyco, 2015) el considera temps de treball. En este cas el Suprem no arriba a decidir eixa qüestió. Li basta el fet que l'empresa ja el computava com a jornada. Encara que la llei no l'obligara, deixar de fer-ho era una modificació substancial i requeria el procediment de l'article 41 ET.

Quan comença a córrer el termini per a impugnar un canvi inclòs en la política de fitxatge?

El termini de caducitat de la demanda de modificació substancial (20 dies hàbils, articles 59.4 ET i 138.1 LRJS) comença amb la notificació per escrit de la decisió. En la STS 794/2026 el Suprem no va admetre com a notificació el correu que acompanyava el nou sistema de registre amb la política adjunta. Va comptar el termini des d'un correu posterior que anunciava el canvi de manera expressa, i per eixe motiu les demandes d'UGT i CCOO van arribar a temps.

#registre de jornada#modificació substancial#art 41 ET#temps de desplaçament#tècnics de camp#Tribunal Suprem#jurisprudència

Necessites control horari?

Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.

Prova gratis 14 dies →

La informació d'este article s'oferix amb finalitats informatives i es va verificar en la seua data de publicació o última actualització; pot haver canviat i pot contindre errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garantix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.