Un empleat simulava fitxar per absentar-se de la feina i el TSJ confirma el seu acomiadament

La conversa habitual sobre el registre de jornada gira al voltant de la protecció del treballador: les hores extra que no es paguen, la càrrega de la prova que s’inverteix quan no hi ha registre. La sentència STSJ Catalunya 4769/2026, del 5 de juny, recorre el camí contrari. Aquí el control horari serveix per destapar un empleat que s’absentava del lloc de treball i deixava constància d’hores que no havia treballat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat l’acomiadament disciplinari procedent d’un Cap d’Unitat de l’Ajuntament de la Llagosta, i ha desestimat el recurs del treballador.

Què va passar

El treballador, un treballador social amb la categoria de Cap d’Unitat i antiguitat des de 2007, tenia una jornada de 35 hores setmanals: cinc hores de presència obligatòria entre les 9:00 i les 14:00, i dues hores d’horari flexible. El centre de treball era el mateix ajuntament.

Durant deu jornades d’abril i maig de 2023, va abandonar el seu lloc sense registrar les sortides i, en diversos casos, va deixar constància de presències que no eren reals. Alguns exemples que recull la sentència:

• El 26 d’abril el seu fitxatge marcava sortida a les 19:55, quan ja no era a l’edifici.
• El 21 d’abril va estar a dins poc més de dues hores, però va entrar i sortir nou vegades, amb permanències de minuts, sense marcar sis d’aquestes sortides.
• El 2 de maig va romandre a dins tres hores i setze minuts; la resta de la jornada la va passar, segons el seguiment, majoritàriament en bars.
• El 4 de maig no va arribar a dues hores dins de l’ajuntament.

L’ajuntament ja tenia un sistema de control horari en què cada persona havia de fitxar en entrar, en sortir i introduir un codi que justificava cada absència (codi 78 per a l’esmorzar, 17 per a treball fora del centre, 44 per a visita mèdica, 26 per a assumpte personal). L’empleat s’absentava sense emplenar cap incidència.

El control d’accessos va delatar els fitxatges falsos

Els fitxatges del treballador, per si sols, no provaven res: estaven manipulats per aparentar normalitat. El que el va delatar va ser comparar-los amb el control d’accessos de l’edifici, un registre independent d’entrades i sortides físiques que ell no gestionava. Allà on el seu fitxatge marcava “present fins a les 19:55”, el control d’accessos mostrava que havia sortit hores abans.

Aquesta contradicció entre dos registres —un de manipulable pel treballador, l’altre no— és el que converteix una sospita en prova. Un fitxatge val davant d’un tribunal en la mesura que deixa un rastre objectiu i difícil de falsejar contra el qual contrastar-lo.

La prova de detectius es va admetre, però per un motiu processal

L’ajuntament havia contractat una detectiu privada que va seguir el treballador entre el 19 d’abril i el 4 de maig. En el recurs, l’empleat va al·legar que aquesta prova era il·lícita.

El TSJ no entra a discutir a fons la proporcionalitat de la vigilància. La rebutja per una raó més tècnica: el treballador mai no va impugnar la prova en el moment processal oportú —no va formular protesta en el judici ni va plantejar la nul·litat per la via de l’article 193 a) de la LRJS— i, sobretot, havia reconegut les absències des del principi, i es va limitar a intentar justificar-les. No es pot reconèixer un fet i, alhora, demanar que s’anul·li la prova que l’acredita.

És un matís que importa per a qualsevol empresa temptada d’extrapolar el cas: la sentència no és un xec en blanc per a la vigilància amb detectius. L’informe del detectiu aquí va ser un element més, ratificat pel mateix reconeixement del treballador i pels registres de jornada, no la prova estrella sotmesa a un examen de licitud que el tribunal ni tan sols va haver de resoldre.

Per què no li va servir al·legar malaltia

El treballador va intentar atenuar la seva responsabilitat al·legant un divorci dolorós, una patologia psiquiàtrica i una addicció a l’alcohol, invocant la teoria gradualista perquè l’acomiadament es considerés desproporcionat.

El tribunal ho descarta per falta de prova: només constava el procés de divorci en els mesos previs, i això, “més enllà d’una comprensible situació d’intranquil·litat o desassossec”, no equival a una malaltia mental que afecti la voluntarietat de la conducta. Els informes mèdics que va aportar eren posteriors a l’obertura de l’expedient. Sense acreditar una afectació real de la seva capacitat volitiva en les dates dels fets, la gravetat de la conducta es manté intacta, agreujada a més pel fet de tractar-se d’un comandament amb persones al seu càrrec.

La teoria gradualista exigeix proporcionalitat entre falta i sanció, però aquesta proporcionalitat es valora sobre fets provats. Aquí els fets eren reiterats, greus i reconeguts.

Quina lectura té per a una empresa

La sentència confirma una cosa que sol quedar en segon pla: el registre de jornada, a més d’una obligació davant de la Inspecció, és una eina de control intern. Però només funciona com a prova si és fiable i traçable; un registre que depèn del que el treballador teclegi es manipula amb la mateixa facilitat amb què s’emplena.

L’esborrany del Reial Decret de registre horari insisteix en això: assentaments no modificables sense deixar rastre, traçabilitat de cada canvi, totalització fiable. Els mateixos requisits que protegeixen el treballador són els que permeten a l’empresa detectar l’absentisme encobert. En llocs amb responsabilitat de comandament, on la supervisió presencial és menor, aquesta traçabilitat pesa encara més.

Com encaixa un sistema digital

Amb un fitxatge digital com Cleverfy, cada marcatge queda amb la seva hora exacta i, si s’activa, amb validació d’ubicació per geolocalització. Això no elimina del tot la picaresca —cap sistema no ho fa—, però sí que canvia el punt de partida: el rastre que queda és objectiu i les correccions queden registrades amb la seva autoria, tal com exigeix la norma.

En el cas de la sentència, l’ajuntament va necessitar creuar dos sistemes diferents i contractar un detectiu per reconstruir el que havia passat setmanes després. Un registre digital fiable escurça aquest camí: la contradicció entre el que es declara i el que és real aflora en les mateixes dades, sense reconstruccions forenses.

Mira com funciona Cleverfy i comprova que fàcil que és tenir un registre de jornada que sosté tant el treballador com l’empresa.

---

Aquesta sentència no és ferma i es pot recórrer en cassació per a unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem. Fonts: STSJ Catalunya 4769/2026 (CENDOJ, ECLI:ES:TSJCAT:2026:4769).