Un empleat simulava fitxar per a absentar-se de la faena i el TSJ confirma el seu acomiadament

La conversa habitual sobre el registre de jornada gira al voltant de la protecció del treballador: les hores extra que no es paguen, la càrrega de la prova que s’inverteix quan no hi ha registre. La sentència STSJ Catalunya 4769/2026, del 5 de juny, recorre el camí contrari. Ací el control horari servix per a destapar un empleat que s’absentava del lloc i deixava constància d’hores que no havia treballat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat l’acomiadament disciplinari procedent d’un Cap d’Unitat de l’Ajuntament de la Llagosta, desestimant el recurs del treballador.

Què va passar

El treballador, un treballador social amb la categoria de Cap d’Unitat i antiguitat des de 2007, tenia una jornada de 35 hores setmanals: cinc hores de presència obligatòria entre les 9:00 i les 14:00, i dos hores d’horari flexible. El centre de treball era el mateix ajuntament.

Durant deu jornades d’abril i maig de 2023, va abandonar el seu lloc sense registrar les eixides i, en diversos casos, va deixar constància de presències que no eren reals. Alguns exemples que arreplega la sentència:

• El 26 d’abril el seu fitxatge marcava eixida a les 19:55, quan ja no estava en l’edifici.
• El 21 d’abril va estar dins poc més de dos hores, però va entrar i eixir nou vegades, amb permanències de minuts, sense marcar sis d’eixes eixides.
• El 2 de maig va romandre dins tres hores i setze minuts; la resta de la jornada la va passar, segons el seguiment, majoritàriament en bars.
• El 4 de maig no va arribar a dos hores dins de l’ajuntament.

L’ajuntament ja tenia un sistema de control horari en el qual cada persona havia de fitxar en entrar, en eixir i introduir un codi que justificava cada absència (codi 78 per a l’esmorzar, 17 per a treball fora del centre, 44 per a visita mèdica, 26 per a assumpte personal). L’empleat s’absentava sense omplir cap incidència.

El control d’accessos va delatar els fitxatges falsos

Els fitxatges del treballador, per si sols, no provaven res: estaven manipulats per a aparentar normalitat. El que ho va delatar va ser comparar-los amb el control d’accessos de l’edifici, un registre independent d’entrades i eixides físiques que ell no manejava. On el seu fitxatge marcava “present fins a les 19:55”, el control d’accessos mostrava que havia eixit hores abans.

Eixa contradicció entre dos registres —un de manipulable pel treballador, un altre no— és el que convertix una sospita en prova. Un fitxatge val davant d’un tribunal en la mesura en què deixa un rastre objectiu i difícil de falsejar contra el qual contrastar-lo.

La prova de detectius es va admetre, però per un motiu processal

L’ajuntament havia contractat una detectiva privada que va seguir el treballador entre el 19 d’abril i el 4 de maig. En el recurs, l’empleat va al·legar que eixa prova era il·lícita.

El TSJ no entra a discutir a fons la proporcionalitat de la vigilància. La rebutja per una raó més tècnica: el treballador mai va impugnar la prova en el moment processal oportú —no va formular protesta en el juí ni va plantejar la nul·litat per la via de l’article 193 a) de la LRJS— i, sobretot, havia reconegut les absències des del principi, limitant-se a intentar justificar-les. No es pot reconéixer un fet i, alhora, demanar que s’anul·le la prova que l’acredita.

És un matís que importa per a qualsevol empresa temptada d’extrapolar el cas: la sentència no és un xec en blanc per a la vigilància amb detectius. L’informe del detectiu ací va ser un element més, ratificat pel mateix reconeixement del treballador i pels registres de jornada, no la prova estrella sotmesa a un examen de licitud que el tribunal ni tan sols va haver de resoldre.

Per què no li va servir al·legar malaltia

El treballador va intentar atenuar la seua responsabilitat al·legant un divorci dolorós, una patologia psiquiàtrica i una addicció a l’alcohol, invocant la teoria gradualista perquè l’acomiadament es considerara desproporcionat.

El tribunal ho descarta per falta de prova: només constava el procés de divorci en els mesos previs, i això, “més enllà d’una comprensible situació d’intranquil·litat o desassossec”, no equival a una malaltia mental que afecte la voluntarietat de la conducta. Els informes mèdics que va aportar eren posteriors a l’obertura de l’expedient. Sense acreditar una afectació real de la seua capacitat volitiva en les dates dels fets, la gravetat de la conducta es manté intacta, agreujada a més pel fet de tractar-se d’un comandament amb persones al seu càrrec.

La teoria gradualista exigix proporcionalitat entre falta i sanció, però eixa proporcionalitat es valora sobre fets provats. Ací els fets eren reiterats, greus i reconeguts.

Quina lectura té per a una empresa

La sentència confirma una cosa que sol quedar en segon pla: el registre de jornada, a més d’una obligació davant de la Inspecció, és una ferramenta de control intern. Però només funciona com a prova si és fiable i traçable; un registre que depén del que el treballador teclege es manipula amb la mateixa facilitat amb què s’ompli.

L’esborrany del Reial Decret de registre horari insistix en això: assentaments no modificables sense deixar rastre, traçabilitat de cada canvi, totalització fiable. Els mateixos requisits que protegixen el treballador són els que permeten a l’empresa detectar l’absentisme encobert. En llocs amb responsabilitat de comandament, on la supervisió presencial és menor, eixa traçabilitat pesa encara més.

Com encaixa un sistema digital

Amb un fitxatge digital com Cleverfy, cada marcatge queda amb la seua hora exacta i, si s’activa, amb validació d’ubicació per geolocalització. Això no elimina del tot la picaresca —cap sistema ho fa—, però sí que canvia el punt de partida: el rastre que queda és objectiu i les correccions queden registrades amb la seua autoria, tal com exigix la norma.

En el cas de la sentència, l’ajuntament va necessitar creuar dos sistemes distints i contractar un detectiu per a reconstruir el que havia passat setmanes després. Un registre digital fiable escurça eixe camí: la contradicció entre el que es declara i el que és real aflora en les pròpies dades, sense reconstruccions forenses.

Mira com funciona Cleverfy i comprova el fàcil que és tindre un registre de jornada que sosté tant el treballador com l’empresa.

---

Esta sentència no és ferma i pot recórrer-se en cassació per a unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem. Fonts: STSJ Catalunya 4769/2026 (CENDOJ, ECLI:ES:TSJCAT:2026:4769).