Es paguen els festius treballats?

Sí. Si treballes un festiu, l’empresa ha de triar entre donar-te un altre dia de descans o pagar-te a part les hores d’aquell dia amb un 75 % més, com a mínim. Això és a més del teu sou normal, que ja inclou el festiu. El conveni ho pot millorar, però no ho pot rebaixar mai.

Per a l’empresa, el dubte pràctic és quina de les dues opcions s’aplica, quant costa cadascuna i com demostrar-ho si arriba una reclamació.

Resposta ràpida

Situació	Què li correspon al treballador
Festiu que no treballa	El sou normal. El festiu ja hi és inclòs i no es recupera un altre dia.
Festiu treballat, amb un altre dia lliure a canvi	Sou normal i un dia de descans. El conveni pot fixar quant descans exactament (ho veiem més avall).
Festiu treballat, sense dia lliure a canvi	Sou normal i les hores d’aquell dia amb un recàrrec del 75 %, com a mínim (art. 47 RD 2001/1983).

El festiu ja és inclòs en el sou

L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors fixa fins a 14 festes laborals l’any, dues de les quals són locals, i els dona caràcter retribuït i no recuperable.

“Les festes laborals, que tenen caràcter retribuït i no recuperable, no poden excedir de catorze l’any, de les quals dues són locals.”

Retribuït vol dir que el festiu ja està pagat dins del salari mensual. El treballador cobra el mateix el mes que té Setmana Santa que un mes sense festes. No recuperable vol dir que l’empresa no li pot demanar que treballi un altre dia per tornar aquella festa. Per això, quan algú treballa el festiu, el que es compensa és aquesta feina, i va a part del sou.

Es paga el doble?

Si no hi ha dia lliure a canvi, a la pràctica es cobra més del doble que un dia normal. Un exemple amb una hora ordinària de 12 € i un festiu de 8 hores treballat sense descans a canvi:

• El sou del mes no canvia i ja inclou aquestes 8 hores de festa (96 €).
• A més, l’empresa paga les 8 hores treballades amb un recàrrec del 75 % com a mínim, 8 × 21 € = 168 €.
• En total, aquell dia li reporta al treballador 264 € com a mínim, enfront dels 96 € d’un dia laborable.

El “festiu es paga doble” que se sent en moltes plantilles ve d’alguns convenis que ho fixen així, no de la llei. Aquesta fórmula només és vàlida si no queda per sota del mínim legal. Abans de prometre res cal llegir el conveni aplicable, perquè el d’hostaleria d’una província i el de comerç d’una altra poden tractar el mateix festiu de maneres molt diferents, amb un plus fix per jornada, un percentatge sobre l’hora, un dia lliure o totes dues coses alhora.

El mínim del 75 % i per què el conveni no el pot rebaixar

Del Reial decret 2001/1983 gairebé tot està derogat, però l’article 47 continua vigent, perquè el Reial decret 1561/1995 el va excloure expressament de la seva disposició derogatòria. Estableix que quan “excepcionalment i per raons tècniques o organitzatives” no es pugui gaudir del festiu, l’empresa ha de pagar, “a més dels salaris corresponents a la setmana”, les hores treballades aquell dia “incrementades en un 75 per 100, com a mínim, llevat de descans compensatori”.

Durant anys moltes empreses van llegir aquell “excepcionalment” a favor seu: si en el sector sempre es treballa en festiu, l’art. 47 no s’aplicaria. El Tribunal Suprem va tancar aquesta via amb la STS 1132/2020, de 18 de desembre, sobre el conveni estatal de contact center, un sector en què treballar en festiu és el més normal. Aquell conveni pagava els festius treballats sense descans amb un recàrrec del 60 %, i el Suprem va confirmar la nul·litat de la clàusula. Segons la sentència, l’excepcional és no poder gaudir del festiu. I descriu les dues sortides possibles, que són donar un descans compensatori o abonar, “a més del salari ordinari”, les hores treballades amb un recàrrec del 75 %, com a mínim.

Per a l’empresa, el risc habitual rau en els convenis o pactes que paguen el festiu treballat sense dia lliure amb un plus fix o amb el preu de l’hora extra del conveni. Si aquesta quantitat queda per sota de les hores amb un 75 % més, la diferència es pot reclamar, i on abans es queda curta és en les categories amb l’hora més cara.

Si es compensa amb un dia lliure

Donar un altre dia de descans és l’alternativa que preveu el mateix art. 47, i en aquest cas no cal pagar el recàrrec. El que no està tancat és quant descans cal donar:

• La STS 1132/2020 parla d’un descans que supleixi el festiu, “raonablement pròxim” a aquest.
• La STS 372/2025, de 30 d’abril, que resolia un altre assumpte (festius que coincideixen amb el descans setmanal), esmenta de passada que aquest descans ha de ser un temps equivalent incrementat en un 75 %.

No és una doctrina consolidada. Si el conveni fixa com es compensa el festiu treballat, mana el conveni. Si no en diu res, l’opció amb menys risc és donar el descans a prop de la data del festiu i aplicar-hi l’increment del 75 % que va esmentar el Suprem el 2025.

Qui prova els festius treballats

Quan un treballador reclama festius, primer cal establir quins va treballar i quins es van compensar, i només després es calcula l’import. L’empresa està obligada a portar el registre diari de jornada (art. 34.9 ET), i aquest registre és la seva prova principal.

El Suprem ha matisat qui assumeix aquesta prova en la STS 372/2026 sobre hores extra. Si hi ha un horari conegut, el treballador ha d’aportar indicis que va treballar fora d’aquest horari. Amb els festius, aquests indicis acostumen a ser fàcils d’obtenir: el quadrant del mes, un grup de missatges de l’equip o el simple fet que el local estava obert. A partir d’aquí, si l’empresa no té registre, es queda sense dades per discutir quants festius van ser o si algun es va compensar amb un dia lliure.

Un error en el percentatge del plus es corregeix amb una diferència a la nòmina. Si l’empresa no pot demostrar en quins festius va descansar cada persona, el jutge parteix de la llista que aporta el treballador, que pot incloure tots els festius en què el local va obrir.

Festiu treballat o festiu que cau en el teu dia lliure

• Treballar un festiu, que és el que tractem aquí, es compensa en diners o en descans segons el conveni i l’art. 47.
• Un festiu que coincideix amb el teu dia de descans sense que treballis dona dret a un altre dia lliure. El Suprem ho ha dit per a qui descansa entre setmana o fa torns, i l’Audiència Nacional ho ha estès el 2026 als dissabtes. Ho tens desenvolupat a si es compensa un festiu que cau en dissabte.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy creua el calendari laboral de cada centre amb els fitxatges, detecta qui ha treballat en festiu i desa com se li ha compensat.

• Calendari laboral per centre de treball, amb els festius estatals, autonòmics i locals importats segons el municipi.
• Detecta qui ha fitxat en un festiu o en el seu dia lliure i ho deixa pendent de revisió per part de RH, amb l’historial de cada decisió.
• Compensació en dies de descans o com a hores a pagar, amb la proporció que marqui el teu conveni, per exemple 1,75 hores de descans per cada hora treballada.
• Si un torn rotatiu cau en festiu, es cancel·la o se substitueix per un altre torn, segons el que tinguis configurat.
• Informe d’hores amb els festius assenyalats dia a dia i cada correcció de fitxatge registrada amb l’aprovació de l’empleat i de l’empresa.

Pots veure la resta a funcionalitats.

Conclusió

Si el teu conveni paga el festiu treballat sense dia lliure amb un plus fix o amb el preu de l’hora extra, fes el càlcul per a les categories amb l’hora més cara. És aquí on aquesta quantitat pot quedar per sota de les hores amb un 75 % més que exigeix l’art. 47, i la diferència es reclama festiu a festiu dins del termini d’un any (art. 59.2 ET). Per defensar aquest càlcul cal saber qui va treballar cada festa i si se li va donar un dia lliure a canvi, i això només ho dona un registre portat des del primer dia.

Prova Cleverfy gratis 14 dies → · Veure plans des d’1,20 €/usuari →

---

Nota legal: article informatiu, no constitueix assessorament jurídic. Basat en els articles 34.9, 37.2 i 59.2 de l’Estatut dels Treballadors, l’article 47 del Reial decret 2001/1983 i les sentències del Tribunal Suprem citades. El conveni col·lectiu aplicable pot fixar condicions més favorables; consulta el teu abans de prendre decisions.

Fonts:

• Estatut dels Treballadors, art. 37.2 (festes laborals)
• Reial decret 2001/1983, de 28 de juliol, art. 47 (BOE)
• Reial decret 1561/1995, disposició derogatòria única (manté vigents els arts. 45 a 47 del RD 2001/1983)
• STS 1132/2020, de 18 de desembre, ROJ STS 4408/2020 (CENDOJ)
• STS 372/2025, de 30 d’abril, ROJ STS 2062/2025 (CENDOJ)