Es paguen els festius treballats?

Sí. Si treballes un festiu, l’empresa ha de triar entre donar-te un altre dia de descans i pagar-te a banda les hores d’eixe dia amb almenys un 75 % més. Això va a banda del teu sou normal, que ja inclou el festiu. El conveni pot millorar-ho, però no rebaixar-ho mai.

Per a l’empresa, el dubte pràctic és quina de les dues opcions s’aplica, quant costa cadascuna i com demostrar-ho si arriba una reclamació.

Resposta ràpida

Situació	Què li correspon al treballador
Festiu que no treballa	El seu sou normal. El festiu ja va inclòs i no es recupera un altre dia.
Festiu treballat, amb un altre dia lliure a canvi	Sou normal i un dia de descans. El conveni pot fixar quant de descans exactament (ho veem més avall).
Festiu treballat, sense dia lliure a canvi	Sou normal i les hores d’eixe dia amb almenys un 75 % de recàrrec (art. 47 RD 2001/1983).

El festiu ja va inclòs en el sou

L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors fixa fins a 14 festes laborals a l’any, dues d’elles locals, i els dona caràcter retribuït i no recuperable.

“Les festes laborals, que tindran caràcter retribuït i no recuperable, no podran excedir de catorze a l’any, de les quals dues seran locals.”

Retribuït vol dir que el festiu ja va pagat en el salari mensual: el treballador cobra el mateix el mes que té Setmana Santa que un mes sense festes. No recuperable vol dir que l’empresa no li pot demanar que treballe un altre dia per a tornar eixa festa. Per això, quan algú treballa el festiu, el que es compensa és eixe treball, i va a banda del sou.

Es paga el doble?

Si no hi ha dia lliure a canvi, en la pràctica es cobra més del doble que un dia normal. Un exemple amb una hora ordinària de 12 € i un festiu de 8 hores treballat sense descans a canvi:

• El sou del mes no canvia i ja inclou eixes 8 hores de festa (96 €).
• A més, l’empresa paga les 8 hores treballades amb un 75 % de recàrrec com a mínim, 8 × 21 € = 168 €.
• En total, per eixe dia el treballador cobra almenys 264 €, enfront dels 96 € d’un dia laborable.

El “festiu es paga doble” que se sent en moltes plantilles ve d’alguns convenis que ho fixen així, no de la llei. Eixa fórmula només és vàlida si no queda per davall del mínim legal. Abans de prometre res cal llegir el conveni aplicable, perquè el d’hostaleria d’una província i el de comerç d’una altra poden tractar el mateix festiu de manera molt diferent: un plus fix per jornada, un percentatge sobre l’hora, un dia lliure o les dues coses alhora.

El mínim del 75 % i per què el conveni no pot rebaixar-lo

Del Reial decret 2001/1983 quasi tot està derogat, però l’article 47 continua vigent: el Reial decret 1561/1995 el va excloure de manera expressa de la seua disposició derogatòria. Diu que quan “excepcionalment i per raons tècniques o organitzatives” no es puga gaudir del festiu, l’empresa ha de pagar, “a més dels salaris corresponents a la setmana”, les hores treballades eixe dia “incrementades en un 75 per 100, com a mínim, llevat de descans compensatori”.

Durant anys moltes empreses van llegir eixe “excepcionalment” a favor seu: si en el sector sempre es treballa en festiu, l’art. 47 no s’aplicaria. El Tribunal Suprem va tancar eixa via en la STS 1132/2020, de 18 de desembre, sobre el conveni estatal de contact center, un sector en què treballar en festiu és normal. Eixe conveni pagava els festius treballats sense descans amb un recàrrec del 60 %, i el Suprem va confirmar la nul·litat de la clàusula. Segons la sentència, el que és excepcional és no poder gaudir del festiu. I descriu les dues eixides possibles: donar un descans compensatori o abonar, “a més del salari ordinari”, les hores treballades amb un recàrrec d’almenys el 75 %.

Per a l’empresa, el risc habitual rau en els convenis o pactes que paguen el festiu treballat sense dia lliure amb un plus fix o amb el preu de l’hora extra del conveni. Si eixa quantitat queda per davall de les hores amb un 75 % més, la diferència es pot reclamar, i les categories amb l’hora més cara són les primeres en què es queda curta.

Si es compensa amb un dia lliure

Donar un altre dia de descans és l’alternativa que preveu el mateix art. 47, i en eixe cas no cal pagar el recàrrec. El que no està tancat és quant de descans cal donar:

• La STS 1132/2020 parla d’un descans que supla el festiu i que hi siga “raonablement pròxim”.
• La STS 372/2025, de 30 d’abril, que resolia un altre assumpte (festius que coincidixen amb el descans setmanal), menciona de passada que eixe descans ha de ser un temps equivalent incrementat en un 75 %.

No és una doctrina consolidada. Si el conveni fixa com es compensa el festiu treballat, mana el conveni. Si no en diu res, l’opció amb menys risc és donar el descans prop de la data del festiu i aplicar-li l’increment del 75 % que va mencionar el Suprem en 2025.

Qui prova els festius treballats

Quan un treballador reclama festius, primer cal establir quins va treballar i quins es van compensar, i només després es calcula l’import. L’empresa està obligada a portar el registre diari de jornada (art. 34.9 ET), i eixe registre és la seua prova principal.

El Suprem ha matisat qui carrega amb eixa prova en la STS 372/2026 sobre hores extra. Si hi ha un horari conegut, el treballador ha d’aportar indicis que va treballar fora d’eixe horari. Amb els festius, eixos indicis solen ser fàcils d’aconseguir: el quadrant del mes, un grup de missatges de l’equip o el simple fet que el local estava obert. A partir d’ahí, si l’empresa no té registre, es queda sense dades per a discutir quants festius van ser ni si algun es va compensar amb un dia lliure.

Un error en el percentatge del plus es corregix amb una diferència en nòmina. Si l’empresa no pot demostrar quins festius va tindre lliures cada persona, el jutge parteix de la llista que aporta el treballador, que pot incloure tots els festius en què el local va obrir.

Festiu treballat o festiu que cau en el teu dia lliure

• Treballar un festiu, que és el que tractem ací, es compensa en diners o en descans segons el conveni i l’art. 47.
• Un festiu que coincidix amb el teu dia de descans sense que treballes dona dret a un altre dia lliure. El Suprem ho ha dit per a qui descansa entre setmana o a torns, i l’Audiència Nacional ho ha estés en 2026 als dissabtes. Ho tens desenvolupat en si es compensa un festiu que cau en dissabte.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy creua el calendari laboral de cada centre amb els fitxatges, detecta qui ha treballat en festiu i guarda com se li ha compensat.

• Calendari laboral per centre de treball, amb els festius nacionals, autonòmics i locals importats segons el municipi.
• Detecta qui ha fitxat en un festiu o en el seu dia lliure i ho deixa pendent de revisió per part de recursos humans, amb l’historial de cada decisió.
• Compensació en dies de descans o com a hores a pagar, amb la proporció que marque el teu conveni, per exemple 1,75 hores de descans per cada hora treballada.
• Si un torn rotatiu cau en festiu, es cancel·la o se substituïx per un altre torn, segons el que tingues configurat.
• Informe d’hores amb els festius assenyalats dia a dia i cada correcció de fitxatge traçada amb l’aprovació de l’empleat i de l’empresa.

Pots veure la resta en funcionalitats.

Conclusió

Si el teu conveni paga el festiu treballat sense dia lliure amb un plus fix o amb el preu de l’hora extra, fes el càlcul per a les categories amb l’hora més cara. És ahí on eixa quantitat pot quedar per davall de les hores amb un 75 % més que exigix l’art. 47, i la diferència es reclama festiu per festiu dins del termini d’un any (art. 59.2 ET). Per a defendre eixe càlcul cal saber qui va treballar cada festa i si se li va donar un dia lliure a canvi, i això només ho dona un registre portat des del primer dia.

Prova Cleverfy gratis 14 dies → · Veure plans des d’1,20 €/usuari →

---

Nota legal: article informatiu, no constituïx assessorament jurídic. Basat en els articles 34.9, 37.2 i 59.2 de l’Estatut dels Treballadors, l’article 47 del Reial decret 2001/1983 i les sentències del Tribunal Suprem citades. El conveni col·lectiu aplicable pot fixar condicions més favorables; consulta el teu abans de prendre decisions.

Fonts:

• Estatut dels Treballadors, art. 37.2 (festes laborals)
• Reial decret 2001/1983, de 28 de juliol, art. 47 (BOE)
• Reial decret 1561/1995, disposició derogatòria única (manté vigents els arts. 45 a 47 del RD 2001/1983)
• STS 1132/2020, de 18 de desembre, ROJ STS 4408/2020 (CENDOJ)
• STS 372/2025, de 30 d’abril, ROJ STS 2062/2025 (CENDOJ)