Es compensa un festiu en dissabte o en el teu dia lliure?

En 2027 l’1 de maig i el 25 de desembre cauen en dissabte, i són festes nacionals que cap comunitat autònoma no pot canviar de data. Qui treballa de dilluns a divendres perdria eixos dos festius si ningú no li’ls compensa. Des de maig de 2026, l’Audiència Nacional ha dictat diverses sentències que obliguen a donar-li un altre dia lliure quan el festiu coincidix amb el seu dissabte de descans, seguint una doctrina que el Tribunal Suprem ja aplicava a qui treballa a torns o descansa entre setmana. Són sentències recurribles, i el Suprem encara no ha revisat el cas dels dissabtes amb la seua doctrina actual.

Resposta ràpida

Situació	Cal compensar el festiu?
Treballes de dilluns a divendres i el festiu cau en dissabte	Sí, segons l’Audiència Nacional (2026, recurrible). Un dia lliure addicional.
Treballes a torns i el teu descans coincidix amb un festiu	Sí, llevat que el calendari de torns ja el compense. Tribunal Suprem des de 2022.
Treballes de dilluns a diumenge amb descans fix entre setmana	Sí. Tribunal Suprem, cas Zara (2025).
El festiu cau en diumenge	El descans passa al dilluns, llevat que la comunitat el substituïsca per una altra festa.
Treballes el festiu	Les hores pagades amb un 75 % més com a mínim, o descans equivalent que el Suprem també incrementa en un 75 %.
El festiu cau dins de vacances comptades en dies naturals	No, segons l’Audiència Nacional (setembre de 2026, recurrible).

Per què el festiu no es perd quan cau en el teu dia de descans

L’Estatut dels Treballadors regula per separat dos descansos. L’article 37.1 garantix un descans setmanal mínim de dia i mig ininterromput, que com a regla general comprén la vesprada del dissabte i el diumenge. L’article 37.2 reconeix fins a 14 festes laborals a l’any, de caràcter “retribuït i no recuperable”, dues de les quals són locals. Quan una festa cau en diumenge, el mateix article trasllada el descans al dilluns següent.

La llei no diu què passa quan el festiu coincidix amb un dissabte o amb el dia lliure d’algú que treballa a torns. Ho ha anat resolent la Sala Social del Tribunal Suprem:

• La sentència del Ple 570/2022, de 22 de juny (contact center), va reconéixer a qui treballa a torns i no té el descans en dies fixos el dret que el seu descans setmanal no se solape amb els festius i que se li compense quan passe.
• La 372/2025, de 30 d’abril (Zara), ho va estendre a la plantilla que treballa de dilluns a diumenge amb un dia de descans fix entre setmana: si eixe dia és festiu, té dret a un altre dia lliure, “sense perjuí del compliment de la jornada anual”.
• La 265/2026, d’11 de març, va aplicar la doctrina de 2022 als conductors amb descansos mòbils d’una empresa gallega de transport de viatgers i va subratllar el “tractament autònom dels festius laborals”: el descans setmanal protegix la salut i el festiu respon a fets de rellevància cívica o religiosa, i l’un no pot absorbir l’altre.

Si qui descansa entre setmana perd el festiu, acaba l’any amb menys dies lliures que qui descansa en diumenge, la festa del qual passa al dilluns. El Suprem no troba justificació per a eixa diferència.

Què ha decidit l’Audiència Nacional sobre els dissabtes

El Suprem havia resolt casos de descansos mòbils o entre setmana. El dissabte de qui treballa de dilluns a divendres en quedava fora, i una sentència del mateix Suprem de 1993 (cas Ensidesa) havia negat eixa compensació. En 2026 l’Audiència Nacional ha estés la doctrina als dissabtes:

• SAN 88/2026, de 19 de maig (sector del contact center). Declara contrària a dret la pràctica generalitzada de no compensar el festiu que coincidix amb el dissabte de descans de qui treballa de dilluns a divendres o de dilluns a dissabte. Reconeix un dia addicional de descans, que s’ha de gaudir en un període no superior a 14 dies, i la compensació dels festius no gaudits dins del termini no prescrit.
• SAN 90/2026, de 19 de maig (empresa de rènting de vehicles). L’empresa va al·legar que la seua plantilla treballava cada any entre 134 i 152 hores menys del que fixa el conveni, i tot i això va haver de donar el dia.
• SAN 128/2026 i 130/2026, de juliol, apliquen la mateixa doctrina a una empresa tecnològica i a una editorial. L’editorial va ser condemnada, a més, a refer els calendaris de 2026 per a incloure-hi els dies compensatoris.
• SAN 151/2026, de 21 de setembre (sector de la banca). Reconeix la compensació entre abril i setembre, quan la plantilla té lliures el dissabte i el diumenge. D’octubre a març, no. Eixos dissabtes no es treballen perquè les seues hores s’han repartit entre altres dies de l’any, i per a la Sala això no els convertix en dies de descans.

L’objecció més òbvia era que el descans setmanal mínim de l’Estatut és de dia i mig, de manera que el matí del dissabte seria una millora de l’empresa i no descans setmanal. L’Audiència la va descartar en la SAN 90/2026: si l’empresa dona dos dies de descans, el dissabte sencer es gaudix com a descans setmanal, i un descans més llarg no lleva el dret al festiu que hi coincidix.

Hi ha dues sentències en sentit contrari. En la SAN 89/2026, de 19 de maig, la Sala va rebutjar la demanda d’una plantilla a torns perquè el seu calendari s’havia fet comptant ja les vacances i els 14 festius, i els seus dies de descans superaven amb escreix els de qui treballa de dilluns a divendres. Amb el mateix raonament va desestimar en la SAN 104/2026, de 4 de juny, la reclamació dels controladors aeris, que tenen 48 dies naturals de vacances.

Totes estes sentències admeten recurs de cassació. El professor Ignasi Beltrán de Heredia, que compartix el criteri de l’Audiència, recorda en la seua anàlisi que caldrà esperar per a vore si el Suprem el valida. Mentrestant, una empresa que no compense s’exposa a una reclamació amb estes sentències com a suport, i a haver de donar els dies amb efectes retroactius.

El dia compensatori es pot pagar amb el 75 %?

En principi, no. L’article 47 del Reial decret 2001/1983 preveu que, quan excepcionalment no es puga gaudir del festiu o del descans setmanal, l’empresa pague les hores treballades eixe dia incrementades com a mínim en un 75 %, llevat que done descans compensatori. Eixa regla està pensada per a qui treballa el festiu.

En la SAN 90/2026 el sindicat va demanar també eixe recàrrec per als dissabtes festius. L’Audiència ho va rebutjar: si el dissabte coincidix amb el descans, ningú no ha treballat eixe festiu i no hi ha hores que pagar amb recàrrec. Correspon un dia de descans.

Tampoc no servix qualsevol dia lliure que l’empresa ja concedisca. En la SAN 130/2026 l’editorial va al·legar que el seu calendari ja incloïa un pont, tres divendres de lliure disposició i el 24 i el 31 de desembre. L’Audiència no ho va acceptar perquè no es va acreditar que eixos dies es donaren a canvi dels festius en dissabte i perquè part d’ells ja els imposava el conveni. En la SAN 128/2026 tampoc no van valdre les hores de lliure disposició ni els dies extra de vacances, per la diferent naturalesa del dia que cal compensar.

Festius que cauen en dissabte en 2027

Les festes nacionals de l’article 45 del Reial decret 2001/1983 que cauen en dissabte en 2027 són estes:

• Dissabte 1 de maig de 2027, Festa del Treball.
• Dissabte 25 de desembre de 2027, Nadal.

Afecten qualsevol empresa amb plantilla que tinga lliure el dissabte, en totes les comunitats. El 15 d’agost de 2027 cau en diumenge, i el seu descans passarà al dilluns 16 excepte en les comunitats que el canvien per una festa pròpia. A açò se sumen les festes autonòmiques i les dues locals de cada municipi, que també poden caure en dissabte.

En 2026 ja hi va haver un cas, el 15 d’agost, que va caure en dissabte. L’1 de novembre i el 6 de desembre cauen en diumenge i, segons el calendari de festes de 2026 publicat en el BOE, diverses comunitats traslladen el descans als dilluns 2 de novembre i 7 de desembre. La relació oficial de festes de 2027 encara no s’ha publicat en el BOE (la de 2026 va eixir el 28 d’octubre de 2025), encara que diverses comunitats ja han aprovat la seua.

I si el festiu cau en les teues vacances?

Depén de com es compten les vacances. Si es compten en dies laborables, el festiu no consumix vacances i es gaudix igualment.

Si es compten en dies naturals, l’Audiència Nacional ha dit que no hi ha dia extra. En la SAN 147/2026, de 16 de setembre, va desestimar la demanda d’UGT, a la qual es van adherir altres sindicats, en el contact center: el conveni fixa 32 dies naturals de vacances, per damunt dels 30 de l’article 38 de l’Estatut, i els dies naturals inclouen festius i caps de setmana. Beltrán de Heredia discrepa en este punt i creu que el Suprem hauria de corregir el criteri, perquè si el festiu és un descans autònom quan coincidix amb el setmanal, costa explicar que deixe de ser-ho quan coincidix amb les vacances.

Com organitzar-ho en l’empresa

El calendari laboral anual (art. 34.6 ET) és el lloc natural per a resoldre-ho, perquè els festius nacionals i autonòmics es coneixen amb mesos d’antelació. Per a 2027:

1. Creua els festius amb els descansos de cada col·lectiu: plantilla de dilluns a divendres amb el dissabte lliure, torns amb descans rotatiu, personal que descansa un dia fix entre setmana. L’1 de maig i el 25 de desembre afecten sense dubte el primer grup; els autonòmics i locals depenen del centre de treball.
2. Fixa el dia compensatori en el mateix calendari, sense esperar que algú el demane. L’Audiència ha pres com a referència els 14 dies següents al festiu. Si arriba una demanda, eixe calendari és la prova que la Sala va trobar a faltar en la SAN 128/2026.
3. El conveni pot canviar la resposta. Alguns regulen la compensació, amplien el descans setmanal o redistribuïxen les hores dels dissabtes, com el de banca.
4. En els quadrants de torns, com els del retail o de l’hostaleria, el descans setmanal que caiga en festiu obliga a donar el festiu un altre dia, llevat que el calendari ja haja incorporat els festius al repartiment de descansos, com en la SAN 89/2026. Qui treballa el festiu té dret a descans compensatori o al recàrrec mínim del 75 %.

Els contractes a temps parcial són el cas menys clar. Si un treballador només presta servicis de dilluns a dimecres i el festiu cau en dijous, eixe dijous no és el seu descans setmanal en sentit estricte i cap d’estes sentències no ho resol. Caldrà atindre’s a la distribució pactada en el contracte i al que diga el conveni sobre el temps parcial.

Si arriba una reclamació, l’empresa haurà d’acreditar quins dies va descansar cada persona i quan va gaudir del compensatori. El calendari arreplega el que estava previst i els fitxatges del registre de jornada arrepleguen el que va passar, i l’empresa els ha de conservar quatre anys. Un dia lliure pactat de paraula no apareix en cap dels dos.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy reunix el calendari laboral de cada centre, les absències i el registre de jornada, i el dia compensatori queda guardat junt amb els fitxatges.

En configurar el calendari d’un centre tries el municipi, Cleverfy importa els festius nacionals, autonòmics i locals i veus d’un colp d’ull quins cauen en dissabte. RRHH pot sumar el dia al saldo d’absències de cada treballador, amb el motiu i una data de caducitat, o registrar l’absència directament en la data pactada. L’empleat veu els seus festius i el seu saldo en l’app mòbil i demana el dia amb el flux d’aprovació de sempre.

En les plantilles de torns rotatius pots indicar que el torn que coincidix amb un festiu es cancel·le, i les polítiques de vacances es configuren en dies laborables o naturals segons el teu conveni. Cada dia compensatori queda registrat amb el seu motiu, la seua aprovació i la data en què es va gaudir, que és el que caldrà mostrar si arriba una reclamació. Pots vore la resta en funcionalitats.

Prova Cleverfy gratis 14 dies → · Vore plans des d’1,20 €/usuari →

---

Nota legal: article informatiu, no constituïx assessorament jurídic. Basat en els articles 34.6, 37, 38 i 59 de l’Estatut dels Treballadors, els articles 45 i 47 del Reial decret 2001/1983 i en sentències de l’Audiència Nacional recurribles davant el Tribunal Suprem. El conveni col·lectiu aplicable pot establir regles diferents o més favorables.

Fonts:

• Estatut dels Treballadors, art. 37 (descans setmanal i festes laborals)
• Reial decret 2001/1983, arts. 45 i 47 (festes laborals i treball en festiu)
• Resolució de 17 d’octubre de 2025, festes laborals per a 2026 (BOE)
• STS (Ple) 570/2022, de 22 de juny, ROJ STS 2806/2022 (CENDOJ)
• STS 372/2025, de 30 d’abril, ROJ STS 2062/2025 (CENDOJ)
• STS 265/2026, d’11 de març, ROJ STS 1191/2026 (CENDOJ)
• SAN 88/2026, de 19 de maig, ROJ SAN 1912/2026 (CENDOJ)
• SAN 90/2026, de 19 de maig, ROJ SAN 1914/2026 (CENDOJ)
• SAN 104/2026, de 4 de juny, ROJ SAN 2366/2026 (CENDOJ)
• SAN 128/2026, de 10 de juliol, ROJ SAN 3219/2026 (CENDOJ)
• SAN 130/2026, de 13 de juliol, ROJ SAN 3215/2026 (CENDOJ)
• SAN 147/2026, de 16 de setembre, ROJ SAN 3628/2026 (CENDOJ)
• SAN 151/2026, de 21 de setembre (sector de la banca), pendent de publicació en el CENDOJ