L'Audiència Nacional anul·la la guia de l'AEPD sobre fitxatge biomètric

L’Audiència Nacional ha anul·lat la Guia de l’AEPD sobre control de presència mitjançant sistemes biomètrics, el document que des del novembre de 2023 s’utilitzava com a referència per donar per fet que fitxar amb empremta o amb reconeixement facial era, a la pràctica, inviable. La resolució és la SAN 367/2026, de 30 de juny de 2026 (Secció 1a de la Sala del Contenciós Administratiu, ECLI ES:AN:2026:2870), dictada arran del recurs d’una associació contra la guia.

Convé llegir bé què ha anul·lat el tribunal, perquè el titular es presta a un malentès car. L’Audiència Nacional no ha dit que la biometria per fitxar sigui legal. Ha anul·lat la guia per com es va aprovar, no pel que deia.

Què anul·la el tribunal, i per què

L’AEPD va publicar la guia el 23 de novembre de 2023 amb l’etiqueta de document orientatiu. El tribunal la llegeix i conclou que d’orientativa en tenia poc: contenia “una veritable fixació de criteris als quals respondria l’actuació de l’Agència”, amb efectes externs sobre els responsables del tractament. És a dir, funcionava com una norma que imposava obligacions, no com un consell.

El problema és que una norma així té un procediment propi. Segons la sentència, l’AEPD hauria d’haver-la tramitat com a circular, amb el procediment que exigeixen l’article 55 de la LOPDGDD i l’article 6 del Reial Decret 389/2021: informes, audiència i publicació formal. En saltar-se aquest procediment i treure per la porta del darrere el que era materialment vinculant, la guia incorre en un vici de forma que la invalida sencera. Dit planerament, l’Agència va legislar sense seguir el tràmit per legislar.

Aquest matís és el que fa fàcil equivocar-se en interpretar la sentència. Un tribunal pot tombar una norma pel fons, perquè el seu contingut és contrari a dret, o per la forma, perquè l’òrgan no tenia competència o no va seguir el procediment. Aquí és el segon cas. El raonament jurídic de la guia sobre proporcionalitat, consentiment o categories especials no s’ha revisat ni desautoritzat. Simplement ja no existeix com a document amb efectes.

Per què això no obre la porta a l’empremta ni a la cara

La temptació és llegir l’anul·lació com una via lliure. No ho és, i la raó és que la guia mai va ser la font de les obligacions, només el seu intèrpret.

El que prohibeix o restringeix l’ús de dades biomètriques no és la guia, és l’article 9 del RGPD, que classifica les dades biomètriques usades per identificar una persona com a categoria especial, amb una protecció reforçada. Aquest article continua vigent, igual que el 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, que obliga al registre de jornada però no diu res sobre fer-ho amb l’empremta. La guia desapareix; la llei que hi ha a sota, no.

D’aquí surt la conseqüència pràctica que més importa a una empresa: una sanció pot continuar sostenint-se encara que la guia ja no existeixi, si l’AEPD la fonamenta directament en el RGPD i no es limita a remetre a la guia anul·lada. Les obligacions de base jurídica vàlida, minimització, avaluació d’impacte i proporcionalitat no s’han mogut ni un mil·límetre.

Hi ha fins i tot una lectura menys intuïtiva i que val la pena tenir present. La guia, amb tot el restrictiva que era, donava seguretat: una empresa sabia quin criteri aplicaria l’Agència. En anul·lar-se, aquest criteri deixa d’estar escrit enlloc mentre l’AEPD no reaccioni, i l’Agència ja ha avançat que estudia una nova resposta. Per a qui buscava una referència clara abans d’instal·lar un lector d’empremta, ara mateix no n’hi ha.

Què fer si ja fitxes amb biometria (o t’ho plantejaves)

Amb la sentència sobre la taula, per a una empresa que faci servir o valori empremta o reconeixement facial el terreny és aquest:

• El consentiment del treballador continua sent una base fràgil. El desequilibri de poder de la relació laboral, que impedeix considerar-lo lliure, és doctrina del RGPD, no un invent de la guia.
• L’avaluació d’impacte i el judici de proporcionalitat continuen sent obligatoris i ara sense un document oficial que t’indiqui per on van els trets. Qualsevol desplegament biomètric s’ha de poder justificar per si mateix.
• La sentència no és ferma. Es pot interposar cassació davant el Suprem, així que muntar un sistema biomètric recolzant-se en el fet que “ja no hi ha guia” és construir sobre una cosa que es pot revertir en uns mesos.

L’anul·lació canvia el mapa formal, però el risc real de fer servir la cara o l’empremta per a una cosa tan quotidiana com marcar l’hora d’entrada continua on era.

La via que s’estalvia tota la discussió

El fons de la qüestió és que fitxar no requereix una dada biomètrica. Requereix saber qui fitxa i a quina hora, i això es resol sense tocar la categoria especial de l’article 9.

És justament l’enfocament de Cleverfy. El fitxatge es fa des del navegador, l’app mòbil, per WhatsApp o amb un dispositiu compartit en mode quiosc, una tauleta on cada persona fitxa amb el seu PIN. Cap d’aquests sistemes tracta dades biomètriques, així que queden fora del terreny del qual tracta tota aquesta sentència.

El resultat és un registre que compleix l’article 34.9 de l’Estatut i està preparat per al nou Reial Decret de registre digital, sense gestionar dades de categoria especial i sense dependre del que acabi decidint l’AEPD o el Suprem sobre la biometria. Si estàs replantejant com fitxa el teu equip, pots veure una demo o consultar els plans.

---

Aquest article és informació general sobre una resolució judicial concreta i no constitueix assessorament jurídic. Per a situacions específiques convé consultar amb un advocat especialitzat en protecció de dades.

Fonts:

• La AN anula la guía de la AEPD sobre fichaje biométrico — Iberley
• LOPDGDD — Ley Orgánica 3/2018 (art. 55)
• Reglamento General de Protección de Datos — RGPD (art. 9)