Un jutjat confirma 34.000 euros de sanció per no pagar les hores extra de nou conductors

Una empresa de transport va impugnar dos multes de la Inspecció de Treball i ha perdut. El Tribunal d’Instància de Lugo, en la seua Secció social, va desestimar la demanda i va confirmar les sancions per superar el límit anual d’hores extraordinàries en nou conductors i per no abonar eixes hores. Entre les dos, la quantia confirmada ascendix a 35.882 euros.

Què va sancionar la Inspecció

L’acta d’infracció arreplegava dos conductes. La primera, qualificada com a greu segons l’article 7.5 de la LISOS, era que nou conductors havien superat el límit legal d’hores extraordinàries en un mateix any, amb una sanció de 1.500 euros. La segona, qualificada com a molt greu segons l’article 8.1, era l’impagament d’eixes hores, amb un perjuí als treballadors xifrat en 23.132 euros i una sanció de 34.382 euros.

El context el marca el sector, amb conductors subjectes al conveni de recuperació i reciclatge de residus i un límit de 1.776 hores anuals per treballador. La Inspecció va construir el seu càlcul creuant nòmines, calendari laboral, registres de jornada i les dades dels tacògrafs, que reflectixen de manera automàtica les hores de conducció.

L’empresa va recórrer i va perdre

La defensa de l’empresa no negava les dades brutes del tacògraf. Sostenia que els conductors, en marcar a mà l’activitat distinta de la conducció, havien etiquetat com a “altres treballs” temps que en realitat eren esperes, avaries o descansos, de manera que les hores computables quedaven inflades. Si eixes hores es descomptaven, deia, no hi havia excés.

El tribunal admet que alguns d’eixos registres eren discutibles. Reconeix que va haver-hi un dia d’assignació dubtosa per cada conductor, i tres dies en el cas d’un d’ells. Però eixe marge no li servix a l’empresa per dos raons. La primera, processal: l’acta de la Inspecció gaudix de presumpció de certesa d’acord amb l’article 23 de la Llei 23/2015, i eixa presumpció només cedix davant prova en contra amb pes suficient, no davant conjectures. En al·legar un ús incorrecte del tacògraf, era l’empresa qui havia d’acreditar eixe ús incorrecte de manera consistent, i el jutjat conclou que no ho va fer. La segona, aritmètica: fins i tot restant les hores que la mateixa empresa assenyalava com a mal registrades, el còmput continuava per damunt del límit anual. El resultat no depenia de resoldre cada dia dubtós, perquè l’excés es mantenia en qualsevol escenari.

Discutir una acta de la Inspecció sobre hores extra exigix alguna cosa més que una interpretació alternativa de les dades. Cal documentació pròpia, sostinguda en el temps, que contradiga el registre objectiu en què s’ha recolzat l’inspector, i això és el que ací no va arribar a les actuacions. La sentència no és ferma i hi cap recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, però el criteri sobre la càrrega de la prova és el que sol repetir-se en estos plets.

El control de la jornada avisa abans del topall d’hores extra

El mateix Estatut dels Treballadors que fixa el màxim d’hores extra explica com es vigila. L’article 35.5 obliga a registrar la jornada de cada treballador dia a dia i a totalitzar-la en el període d’abonament de les retribucions, entregant còpia d’eixe resum. Eixe recompte mostra quant porta acumulat cada persona enfront del límit anual i deixa constància de les hores que s’han de pagar.

En el transport, eixa fotografia la dóna en part el tacògraf, i en la resta de sectors la dóna el registre de jornada. Totalitzar les hores per treballador permet vore acostar-se el topall amb marge per a reorganitzar torns o pagar el que corresponga. Sense eixe control, l’acumulació es convertix en infracció abans que ningú la veja vindre, i l’empresa arriba al juí sense un registre propi enfront de la Inspecció.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy guarda el registre diari de cada empleat, amb l’hora d’entrada, eixida i pauses, i totalitza les hores per dia i per mes. El límit d’hores extra es configura segons el conveni de cada empresa, i quan un treballador s’acosta a eixe límit o el supera, el sistema envia una alerta. L’informe d’hores mostra el saldo d’hores extraordinàries de cada empleat, de manera que l’acumulació és visible molt abans d’arribar al topall. Cada treballador accedix a més als seus propis registres i resums, el detall que l’article 35.5 obliga a entregar amb la nòmina. Tot es conserva durant els quatre anys que exigix la llei, i si la Inspecció revisa la jornada, l’empresa arriba amb el seu propi registre.

Informació jurídica de caràcter general, no constituïx assessorament legal. La resolució no és ferma i hi cap recurs de suplicació. Font: Tribunal d'Instància de Lugo, Secció social, sentència 404/2026 de 25 de juny de 2026 (ECLI:ES:TIS:2026:1744). Consulta la resolució en CENDOJ.