Els sindicats pressionen perquè el registre horari digital surti ja

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital segueix en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.

Va passar la data que va posar Díaz, i el decret segueix sense sortir

A principis de maig, Yolanda Díaz va fixar un sostre clar: el Reial Decret que obliga a registrar la jornada per mitjans digitals estaria aprovat abans del 21 de juny. Aquesta data arriba aquesta setmana i el text no ha passat pel Consell de Ministres ni ha aparegut al BOE.

El buit l’han omplert els sindicats. El 16 de juny, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT) van comparèixer junts per demanar al Govern que deixi “les excuses” i aprovi el registre horari d’una vegada. La frase de Sordo resumeix el to: estan “farts de la paràlisi” en un paquet de mesures que l’Executiu ve anunciant des de fa mesos.

Per què els sindicats pressionen ara

L’argument d’UGT és de xifres. Álvarez va posar sobre la taula que a Espanya es fan entre dos i tres milions d’hores extra cada setmana que no es paguen. Sense un registre fiable, aquestes hores no es veuen enlloc, així que ni es cobren ni cotitzen. Per als sindicats, la prioritat és aquí, no en la paperassa.

Al darrere hi ha un càlcul polític. El registre horari per decret és el pla B. El pla A era la reducció de jornada a 37,5 hores per llei, que va caure al Congrés per la manca de suports. Al Govern li queden les mesures que pot treure sense passar per la Cambra, i el control horari n’és una. D’aquí la insistència sindical: és el que l’Executiu pot aprovar sol, sense negociar vots.

L’obstacle que segueix allà

El fre té nom. Al març, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable sobre l’esborrany. No per caprici: l’òrgan consultiu va assenyalar que el text no avalua bé l’impacte econòmic, que imposa obligacions que s’haurien de tramitar com a llei i no com a reglament, que no s’adapta a les particularitats de cada sector i que la protecció de dades del treballador queda curta.

El dictamen no obliga a res —el Govern pot tirar endavant igualment— però ha donat munició a qui vol retardar la norma i obre la porta que l’aplicació real es vagi al 2027. I hi ha un detall que ha transcendit aquestes setmanes: des de Treball s’ha apuntat a Economia per haver alimentat aquest dictamen crític. És a dir, part del bloqueig ve de dins del mateix Govern, no només de l’oposició.

La variable nova que mira cap a Ginebra

A l’equació s’hi ha sumat un factor que gairebé ningú tenia al radar fa un mes. Yolanda Díaz figura com a possible candidata a dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT). Les candidatures es tanquen a finals d’agost i l’elecció es vota al novembre.

Per a una pime això sembla aliè, però té conseqüències pràctiques. La ministra de Treball és qui empeny el decret. Si el seu horitzó personal es mou cap a Ginebra, perd part de la força política per tancar abans de l’estiu un text que ja arrossega un dictamen en contra i friccions internes. El registre horari podria tirar endavant precisament perquè a Díaz li interessa deixar-lo tancat abans de marxar, o podria quedar-se un altre cop al calaix. Les dues lectures són sobre la taula.

Què significa tot això per a la teva empresa

El calendari polític del decret és un culebró, però el rumb de fons no ha canviat en dos anys. Surti la data que surti, el paper i l’Excel tenen els dies comptats i el registre haurà de ser digital, inalterable i amb accés per a la Inspecció. De fet, el Tribunal Suprem ja ve tombant els registres manuals cas rere cas, hi hagi decret o no.

Això deixa les pimes en una posició incòmoda però clara. Esperar la publicació al BOE per moure’s té un cost real:

• L’històric no es fabrica cap enrere. La Inspecció pot demanar dades de mesos anteriors, així que com més aviat comencis a registrar, més coberta estaràs el dia que et truquin a la porta.
• Migrar sota pressió surt més car. Quan la norma es publiqui, totes les empreses que van fitxar en paper buscaran proveïdor alhora. Els terminis i el suport se saturen.
• L’hàbit triga a assentar-se. Acostumar una plantilla a fitxar bé porta setmanes, i això no depèn de cap data oficial.

Quedar-se quiet a l’espera del BOE té poc sentit quan l’únic en dubte és el calendari i no cap a on va la norma.

Què ha de complir el teu sistema

Quan el Reial Decret es publiqui, el llistó ja es coneix perquè és a l’esborrany que fa un any que circula. Com a mínim, un sistema de control horari haurà d’oferir:

1. Fitxatge digital —web, app mòbil o quiosc—, res de paper ni fulls de càlcul.
2. Registre inalterable amb traçabilitat completa de qualsevol canvi.
3. Hora i minut exactes d’entrades, sortides i pauses.
4. Accés remot i immediat per a la Inspecció de Treball.
5. Conservació segura de les dades durant quatre anys.
6. Resum mensual disponible per a cada treballador juntament amb la nòmina.

Si la teva solució actual no cobreix algun d’aquests punts, no compleix amb el que ve. Pots veure els requisits complets que ha d’exigir un software i com encaixen en el teu dia a dia.

El que costa avançar-se

La part que descol·loca moltes pimes és el preu. Complir amb el registre horari digital no exigeix una inversió de milers d’euros. Solucions com Cleverfy cobreixen tots els requisits de l’esborrany des d’1,50 € per empleat i mes (veure preus). Per a una plantilla de deu persones són 15 € al mes, menys que la sanció mínima per un sol incompliment detectat en una inspecció.

---

Prefereixes arribar amb els deures fets? Amb Cleverfy digitalitzes el registre de jornada en deu minuts i comences a generar històric abans que el BOE t’hi obligui. Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts: Autónomos y Emprendedor, Servimedia, elDiario.es.

Foto: Unai Sordo, secretari general de CCOO. Sami Falafel, CC0. Imatge retallada.