Els sindicats pressionen perquè el registre horari digital isca ja

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial Decret de registre horari digital continua en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.

Va passar la data que va posar Díaz, i el decret continua sense eixir

A principis de maig, Yolanda Díaz va fixar un sostre clar: el Reial Decret que obliga a registrar la jornada per mitjans digitals estaria aprovat abans del 21 de juny. Eixa data arriba esta setmana i el text no ha passat pel Consell de Ministres ni ha aparegut al BOE.

El buit l’han omplit els sindicats. El 16 de juny, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT) van comparéixer junts per a demanar al Govern que deixe “les excuses” i aprove el registre horari d’una vegada. La frase de Sordo resumix el to: estan “farts de la paràlisi” en un paquet de mesures que l’Executiu ve anunciant des de fa mesos.

Per què els sindicats pressionen ara

L’argument d’UGT és de xifres. Álvarez va posar sobre la taula que a Espanya es fan entre dos i tres milions d’hores extra cada setmana que no es paguen. Sense un registre fiable, eixes hores no es veuen enlloc, així que ni es cobren ni cotitzen. Per als sindicats, la prioritat està ahí, no en la paperassa.

Al darrere hi ha un càlcul polític. El registre horari per decret és el pla B. El pla A era la reducció de jornada a 37,5 hores per llei, que va caure al Congrés per la falta de suports. Al Govern li queden les mesures que pot traure sense passar per la Cambra, i el control horari n’és una. D’ahí la insistència sindical: és el que l’Executiu pot aprovar a soles, sense negociar vots.

L’obstacle que continua ahí

El fre té nom. Al març, el Consell d’Estat va emetre un dictamen desfavorable sobre l’esborrany. No per caprici: l’òrgan consultiu va assenyalar que el text no avalua bé l’impacte econòmic, que imposa obligacions que s’haurien de tramitar com a llei i no com a reglament, que no s’adapta a les particularitats de cada sector i que la protecció de dades del treballador queda curta.

El dictamen no obliga a res —el Govern pot tirar avant igualment— però ha donat munició a qui vol retardar la norma i obri la porta que l’aplicació real se’n vaja al 2027. I hi ha un detall que ha transcendit estes setmanes: des de Treball s’ha apuntat a Economia per haver alimentat eixe dictamen crític. És a dir, part del bloqueig ve de dins del mateix Govern, no només de l’oposició.

La variable nova que mira cap a Ginebra

A l’equació s’hi ha sumat un factor que quasi ningú tenia al radar fa un mes. Yolanda Díaz figura com a possible candidata a dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT). Les candidatures es tanquen a finals d’agost i l’elecció es vota al novembre.

Per a una pime això pareix aliè, però té conseqüències pràctiques. La ministra de Treball és qui empenta el decret. Si el seu horitzó personal es mou cap a Ginebra, perd part de la força política per a tancar abans de l’estiu un text que ja arrossega un dictamen en contra i friccions internes. El registre horari podria tirar avant precisament perquè a Díaz li interessa deixar-lo tancat abans d’anar-se’n, o podria quedar-se una altra vegada al calaix. Les dos lectures estan sobre la taula.

Què significa tot això per a la teua empresa

El calendari polític del decret és un culebró, però el rumb de fons no ha canviat en dos anys. Isca la data que isca, el paper i l’Excel tenen els dies comptats i el registre haurà de ser digital, inalterable i amb accés per a la Inspecció. De fet, el Tribunal Suprem ja ve tombant els registres manuals cas rere cas, hi haja decret o no.

Això deixa les pimes en una posició incòmoda però clara. Esperar la publicació al BOE per a moure’s té un cost real:

• L’històric no es fabrica cap arrere. La Inspecció pot demanar dades de mesos anteriors, així que com més prompte comences a registrar, més coberta estaràs el dia que et truquen a la porta.
• Migrar sota pressió ix més car. Quan la norma es publique, totes les empreses que van fitxar en paper buscaran proveïdor alhora. Els terminis i el suport se saturen.
• L’hàbit tarda a assentar-se. Acostumar una plantilla a fitxar bé porta setmanes, i això no depén de cap data oficial.

Quedar-se quiet a l’espera del BOE té poc sentit quan l’únic en dubte és el calendari i no cap a on va la norma.

Què ha de complir el teu sistema

Quan el Reial Decret es publique, el llistó ja es coneix perquè està a l’esborrany que fa un any que circula. Com a mínim, un sistema de control horari haurà d’oferir:

1. Fitxatge digital —web, app mòbil o quiosc—, res de paper ni fulls de càlcul.
2. Registre inalterable amb traçabilitat completa de qualsevol canvi.
3. Hora i minut exactes d’entrades, eixides i pauses.
4. Accés remot i immediat per a la Inspecció de Treball.
5. Conservació segura de les dades durant quatre anys.
6. Resum mensual disponible per a cada treballador junt amb la nòmina.

Si la teua solució actual no cobrix algun d’estos punts, no complix amb el que ve. Pots veure els requisits complets que ha d’exigir un software i com encaixen en el teu dia a dia.

El que costa avançar-se

La part que descol·loca moltes pimes és el preu. Complir amb el registre horari digital no exigix una inversió de milers d’euros. Solucions com Cleverfy cobrixen tots els requisits de l’esborrany des d’1,50 € per empleat i mes (veure preus). Per a una plantilla de deu persones són 15 € al mes, menys que la sanció mínima per un sol incompliment detectat en una inspecció.

---

Preferixes arribar amb els deures fets? Amb Cleverfy digitalitzes el registre de jornada en deu minuts i comences a generar històric abans que el BOE t’hi obligue. Prova-ho gratis 14 dies →

---

Fonts: Autónomos y Emprendedor, Servimedia, elDiario.es.

Foto: Unai Sordo, secretari general de CCOO. Sami Falafel, CC0. Imatge retallada.