Treball aprovarà el registre horari abans del 29N
El decret sortiria abans del 29N amb terminis d'implantació més llargs, i l'ordre tècnica que marca quan obliga podria quedar per al proper Govern.

Actualització del 18 de novembre: un dia després d’aquesta informació, fonts de la Moncloa van dir que “no està previst” aprovar el decret abans del 29N i el van remetre a la propera legislatura si continuen governant. Ho expliquem a Moncloa no preveu aprovar el registre horari abans del 29N.
Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. A 16 de novembre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital no ha passat pel Consell de Ministres ni s’ha publicat al BOE.
Terminis dilatats, però sense xifres
El Español publica aquest dilluns que el Ministeri de Treball preveu aprovar el registre horari digital abans de les eleccions del 29 de novembre amb “terminis dilatats” perquè les empreses l’apliquin, segons fonts properes al text, i que en deixarà el desenvolupament tècnic en mans del Govern que surti de les urnes. El diari ho atribueix a fonts de la CEOE i recorda que els terminis preocupaven sobretot les pimes i que Treball i Economia han pactat canvis perquè la norma sigui “menys lesiva per a les empreses”.
Queden tres Consells de Ministres abans de votar. La Moncloa ha previst reunions extraordinàries els dos primers divendres de campanya, segons elDiario.es, de manera que les dates possibles són el dimarts 17, el divendres 20 i el dimarts 24 de novembre.
La patronal no es refia del que Treball pugui canviar a última hora, sobretot en els terminis. Però el diari també descriu “una certa relaxació” a la CEOE, perquè l’aplicació efectiva dependrà del proper Executiu, que les enquestes ja no donen a l’esquerra.
La notícia no dona xifres. No sabem si “dilatats” vol dir sis mesos, un any o més, ni si el termini és el mateix per a totes les empreses o distingeix per mida. El mateix diari ja va escriure el 12 d’octubre, amb fonts del Govern, que el registre sortiria abans de les eleccions, i un mes després encara no hi ha decret (ho vam explicar aquí).
L’ordre tècnica, en mans del proper Govern
El decret no ho decideix tot. L’esborrany que va examinar el Consell d’Estat al març remetia els requisits tècnics del sistema (com es conserven les dades, com hi accedeix la Inspecció, com es garanteix que un fitxatge no s’alteri) a una ordre ministerial posterior. La disposició final sisena de l’esborrany ajornava les obligacions que depenen d’aquests requisits fins a sis mesos després que aquesta ordre entri en vigor. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ho va confirmar al setembre: “Aquí és on assenyalarem l’entrada en vigor”. La consulta pública de l’ordre es va fer al març i encara no hi ha esborrany.
El Español contraposa aquests “terminis dilatats” als esborranys anteriors, en què l’aplicació depenia del desenvolupament tècnic. No sabem si el text final manté aquest lligam amb l’ordre o el substitueix per un termini fix.
Si es manté aquest disseny, aprovar el decret abans del 29N fixa l’obligació i deixa obert quan s’exigirà la part que depèn dels requisits tècnics. Un Govern en funcions, a partir del 30 de novembre, difícilment podria signar l’ordre, perquè l’article 21 de la Llei del Govern el limita al despatx ordinari dels assumptes. La redactarà, o no, el ministeri que es formi després. Aquest Govern podria tramitar-la amb els requisits que va proposar Treball, endurir-los, suavitzar-los o deixar-la al calaix. També podria modificar o derogar el decret amb un altre reial decret, sense passar per les Corts.
A això s’hi afegeix el recurs que la CEOE va anunciar al maig si el text sortia tal com estava redactat. Els reglaments del Consell de Ministres es recorren davant el Tribunal Suprem en un termini de dos mesos des de la publicació. El Consell d’Estat va concloure al març que “no escau aprovar el Reial Decret projectat”, i Treball ha reescrit el text per respondre a les seves objeccions. Si el decret surt sense un dictamen favorable, la patronal arribarà al Suprem amb aquest argument. Uns terminis més llargs li treuen un altre argument, el de no donar a les pimes temps per adaptar-se, que Economia va plantejar des del principi i que el Consell d’Estat va reforçar quan va demanar, en virtut de l’article 23 de la Llei del Govern, que es reconsiderés l’entrada en vigor.
Vint dies, un any o el 2027
L’esborrany de Treball fixava l’entrada en vigor als vint dies de la publicació al BOE. El Consell d’Estat va demanar que es reconsiderés, perquè l’article 23 de la Llei del Govern preveu que les normes que imposen obligacions noves a les empreses entrin en vigor el 2 de gener o l’1 de juliol següents a l’aprovació, tret de raons justificades que s’acreditin a la memòria. Economia va arribar a demanar un any de marge per a les pimes i una aplicació pública gratuïta seguint el model de Verifactu, el sistema de facturació verificable d’Hisenda, el calendari del qual s’ha ajornat més d’una vegada.
Una empresa amb deu treballadors que avui apunta les hores en paper o en un full de càlcul no té temps, en vint dies, de provar un sistema, donar d’alta la plantilla i explicar-ho a tothom. En un any, sí. Si el decret es publica a final de novembre i l’ordre tècnica arriba amb el proper Govern, calculem que les obligacions que depenen dels requisits tècnics, començant pel sistema digital, no s’exigiran abans de la segona meitat del 2027, i més tard si l’ordre es retarda. Cap text oficial no dona encara aquesta data, i si el decret final substitueix l’ordre per un termini fix, el càlcul canvia.
El registre del 2019 continua obligant
El marge afecta el registre digital. L’obligació de registrar la jornada és vigent des del maig del 2019 en virtut de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, i no depèn ni del decret ni de l’ordre. Avui cada empresa ha de registrar cada dia l’hora d’entrada i de sortida de cada treballador, conservar els registres quatre anys i tenir-los a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció. No fer-ho és una infracció greu sancionada amb una multa d’entre 751 i 7.500 euros segons la LISOS, i el decret no la pot canviar perquè un reglament no crea ni endureix sancions.
No tenir registre ja costa diners als judicis per hores extres. Quan un treballador les reclama i l’empresa no té un registre fiable, diversos tribunals superiors han aplicat la facilitat probatòria de l’article 217.7 de la Llei d’enjudiciament civil i han donat per bones les hores que al·legava el treballador. Un registre en paper amb ratllades va servir de poc a una empresa de Catalunya, condemnada a pagar 928 hores.
Si el marge acaba sent d’un any o més, hi ha temps per comparar proveïdors abans de canviar. Si canvies de sistema, tria’n un que ja compleixi el que preveu l’esborrany (fitxatge digital, correccions amb rastre i accés remot per a la Inspecció), per no haver de tornar a canviar quan arribi l’ordre. Ho detallem als requisits que ha de complir el programari. L’historial de la tramitació, amb tots els terminis incomplerts, és a la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms amb persones empleades. Serveix com a registre de jornada amb la norma vigent i ja funciona com preveu l’esborrany del decret, sense esperar l’ordre tècnica.
- Es fitxa des del mòbil, el web o una tauleta compartida amb PIN, amb l’hora exacta d’entrada, sortida i pauses.
- Cada fitxatge indica si ha estat presencial o en teletreball.
- Si algú corregeix un fitxatge, en queden el valor original, la data i qui l’ha canviat, i el treballador accepta o rebutja el canvi.
- La Inspecció de Treball té accés propi per consultar i exportar els registres.
- Els registres es conserven quatre anys i hi ha un informe de compliment que revisa que estiguin complets.
Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).
Fonts:
- El Español, 16 de novembre de 2026
- elDiario.es, 10 de novembre de 2026
- Autónomos y Emprendedor, 22 de maig de 2026
- Consell d’Estat, dictamen 188/2026 sobre el projecte de reial decret
- Llei 50/1997 del Govern, arts. 21 i 23 (BOE)
- Llei 29/1998 de la jurisdicció contenciosa administrativa, arts. 12 i 46 (BOE)
- Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
- LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)
- Llei 1/2000 d’enjudiciament civil, art. 217.7 (BOE)
- Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, art. 27 (BOE)
Imatge: Yolanda Díaz, ministra de Treball, a Washington el febrer del 2024. Foto del Departament de Treball dels EUA (CC BY 2.0), retallada per a aquesta publicació, via Wikimedia Commons.
També et pot interessar

STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.

Una instal·ladora pagarà 8.991 € per no aportar el registre
8.991 € en hores extra per a una instal·ladora que no va aportar el registre de jornada demanat pel jutjat. El TSJ del País Basc revoca l'absolució.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'aquest article s'ofereix amb finalitats informatives i es va verificar en la seva data de publicació o darrera actualització; pot haver canviat i pot contenir errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garanteix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.