Treball aprovarà el registre horari abans del 29N
El decret eixiria abans del 29N amb terminis d'implantació més llargs, i l'orde tècnica que marca quan obliga podria quedar per al pròxim Govern.

Actualització del 18 de novembre: un dia després d’esta informació, fonts de la Moncloa van dir que “no està previst” aprovar el decret abans del 29N i el van remetre a la pròxima legislatura si continuen governant. Ho contem en Moncloa no preveu aprovar el registre horari abans del 29N.
Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. A 16 de novembre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital no ha passat pel Consell de Ministres ni està publicat en el BOE.
Terminis dilatats, però sense xifres
El Español publica este dilluns que el Ministeri de Treball preveu aprovar el registre horari digital abans de les eleccions del 29 de novembre amb “terminis dilatats” perquè les empreses l’apliquen, segons fonts pròximes al text, i amb el desplegament tècnic en mans del Govern que isca de les urnes. El diari ho atribuïx a fonts de la CEOE i recorda que els terminis preocupaven sobretot les pimes i que Treball i Economia han pactat canvis perquè la norma siga “menys lesiva per a les empreses”.
Queden tres Consells de Ministres abans de votar. La Moncloa ha previst reunions extraordinàries els dos primers divendres de campanya, segons elDiario.es, així que les dates possibles són el dimarts 17, el divendres 20 i el dimarts 24 de novembre.
La patronal no es fia del que Treball puga canviar a última hora, sobretot en els terminis. Però el diari també descriu “una certa relaxació” en la CEOE perquè l’aplicació efectiva dependrà del pròxim Executiu, que les enquestes ja no donen a l’esquerra.
La notícia no dona xifres. No sabem si “dilatats” vol dir sis mesos, un any o més, ni si el termini és igual per a totes les empreses o distingix per grandària. El mateix diari ja va escriure el 12 d’octubre, amb fonts del Govern, que el registre eixiria abans de les eleccions, i un mes després continua sense decret (ho vam contar ací).
L’orde tècnica, en mans del pròxim Govern
El decret no ho decidix tot. L’esborrany que va examinar el Consell d’Estat al març remetia els requisits tècnics del sistema (com es conserven les dades, com hi accedix la Inspecció, com es garantix que un fitxatge no s’altere) a una orde ministerial posterior. La seua disposició final sisena retardava les obligacions que depenen d’eixos requisits fins a sis mesos després que eixa orde entre en vigor. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ho va confirmar al setembre: “Ací és on assenyalarem l’entrada en vigor”. La consulta pública de l’orde es va fer al març i encara no hi ha esborrany.
El Español contraposa eixos “terminis dilatats” als esborranys anteriors, en què l’aplicació depenia del desplegament tècnic. No sabem si el text final manté eixe lligam a l’orde o el canvia per un termini fix.
Si es manté eixe disseny, aprovar el decret abans del 29N fixa l’obligació i deixa obert quan s’exigix la part que depén dels requisits tècnics. Un Govern en funcions, des del 30 de novembre, difícilment podria signar l’orde, perquè l’article 21 de la Llei del Govern el limita al despatx ordinari dels assumptes. La redactarà, o no, el ministeri que es forme després. Eixe Govern podria tramitar-la amb els requisits que va proposar Treball, endurir-los, suavitzar-los o deixar-la en un calaix. També podria modificar o derogar el decret amb un altre reial decret, sense passar per les Corts.
A això se suma el recurs que la CEOE va anunciar al maig si el text eixia tal com estava redactat. Els reglaments del Consell de Ministres es recorren davant del Tribunal Suprem en un termini de dos mesos des de la seua publicació. El Consell d’Estat va concloure al març que “no escau aprovar el Reial Decret projectat” i Treball ha reescrit el text per a respondre a les seues objeccions. Si el decret ix sense un dictamen favorable, la patronal arribarà al Suprem amb eixe argument. Uns terminis més llargs li’n lleven un altre, el de no donar a les pimes temps per a adaptar-se, que Economia va plantejar des del principi i que el Consell d’Estat va reforçar en demanar, per l’article 23 de la Llei del Govern, que es reconsiderara l’entrada en vigor.
Vint dies, un any o 2027
L’esborrany de Treball fixava l’entrada en vigor als vint dies de la publicació en el BOE. El Consell d’Estat va demanar que es reconsiderara, perquè l’article 23 de la Llei del Govern preveu que les normes que imposen obligacions noves a les empreses entren en vigor el 2 de gener o l’1 de juliol següents a la seua aprovació, llevat de raons justificades que s’acrediten en la memòria. Economia va arribar a demanar un any de marge per a les pimes i una aplicació pública gratuïta seguint el model de Verifactu, el sistema de facturació verificable d’Hisenda, el calendari del qual s’ha ajornat més d’una vegada.
Una empresa amb deu treballadors que hui apunta les hores en paper o en un full de càlcul no té temps, en vint dies, de provar un sistema, donar d’alta la plantilla i explicar-ho a tothom. En un any, sí. Si el decret es publica a finals de novembre i l’orde tècnica arriba amb el pròxim Govern, calculem que les obligacions que depenen dels requisits tècnics, començant pel sistema digital, no s’exigiran abans de la segona mitat de 2027, i més tard si l’orde es retarda. Cap text oficial no dona encara eixa data, i si el decret final substituïx l’orde per un termini fix, el càlcul canvia.
El registre de 2019 continua obligant
El marge afecta el registre digital. L’obligació de registrar la jornada està en vigor des de maig de 2019 per l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, i no depén ni del decret ni de l’orde. Hui cada empresa ha de registrar diàriament l’hora d’entrada i d’eixida de cada treballador, conservar els registres quatre anys i tindre’ls a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció. No fer-ho és una infracció greu sancionada amb entre 751 i 7.500 euros segons la LISOS, i el decret no pot canviar eixa multa perquè un reglament no crea ni endurix sancions.
No tindre registre ja costa diners en els judicis per hores extra. Quan un treballador les reclama i l’empresa no té un registre fiable, diversos tribunals superiors han aplicat la facilitat probatòria de l’article 217.7 de la Llei d’Enjudiciament Civil i han donat per bones les hores que al·legava el treballador. Un registre en paper amb ratllades va servir de poc a una empresa de Catalunya, condemnada a pagar 928 hores.
Si el marge acaba sent d’un any o més, hi haurà temps per a comparar proveïdors abans de canviar. Si penses canviar de sistema, tria’n un que ja complisca el que preveu l’esborrany (fitxatge digital, correccions amb rastre i accés remot per a la Inspecció), per a no haver de canviar una altra vegada quan arribe l’orde. Ho detallem en els requisits que ha de complir el programari. L’historial de la tramitació, amb tots els terminis incomplits, està en la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.
Com ho resol Cleverfy
Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms amb empleats. Servix com a registre de jornada amb la norma vigent i ja funciona com preveu l’esborrany del decret, sense esperar l’orde tècnica.
- Es fitxa des del mòbil, el web o una tauleta compartida amb PIN, amb l’hora exacta d’entrada, eixida i pauses.
- Cada fitxatge indica si va ser presencial o en teletreball.
- Si algú corregix un fitxatge, en queden el valor original, la data i qui el va canviar, i el treballador accepta o rebutja el canvi.
- La Inspecció de Treball té accés propi per a consultar i exportar els registres.
- Els registres es conserven quatre anys i hi ha un informe de compliment que revisa que estiguen complets.
Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).
Fonts:
- El Español, 16 de novembre de 2026
- elDiario.es, 10 de novembre de 2026
- Autónomos y Emprendedor, 22 de maig de 2026
- Consell d’Estat, dictamen 188/2026 sobre el projecte de Reial Decret
- Llei 50/1997 del Govern, arts. 21 i 23 (BOE)
- Llei 29/1998 de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, arts. 12 i 46 (BOE)
- Estatut dels Treballadors, art. 34.9 (BOE)
- LISOS, arts. 7.5 i 40 (BOE)
- Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil, art. 217.7 (BOE)
- Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, art. 27 (BOE)
Imatge: Yolanda Díaz, ministra de Treball, a Washington el febrer de 2024. Foto del Departament de Treball dels EUA (CC BY 2.0), retallada per a esta publicació, via Wikimedia Commons.
També et pot interessar

STS 372/2026, el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.

Una instal·ladora pagarà 8.991 € per no aportar el registre
8.991 € en hores extra per a una instal·ladora que no va aportar el registre de jornada demanat pel jutjat. El TSJ del País Basc revoca la seua absolució.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →La informació d'este article s'oferix amb finalitats informatives i es va verificar en la seua data de publicació o última actualització; pot haver canviat i pot contindre errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garantix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.