Funcionalitats
Demo Preus Compleixes la llei? Blog Contacte
← Blog | 📰 Notícies

Moncloa no preveu aprovar el registre horari abans del 29N

2,68 milions d'euros proposats en 2025 en la campanya de la Inspecció sobre registre de jornada. El decret digital s'allunya, però l'obligació continua.

Per Cleverfy ·
Moncloa no preveu aprovar el registre horari abans del 29N

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. A 18 de novembre de 2026 el Reial Decret de registre horari digital no ha sigut aprovat pel Consell de Ministres ni està publicat en el BOE. Queden dos reunions del Govern abans de les eleccions, el 20 i el 24 de novembre.

Fonts de la Moncloa han traslladat a El País que “no està previst” aprovar el registre horari digital abans de les eleccions del 29 de novembre. La reforma es queda sense calendari, i les empreses continuen tenint l’obligació que ja tenien: registrar cada dia la jornada de la seua plantilla, com exigix la llei des de maig de 2019.

Fonts de la Moncloa ho descarten abans del 29N

El xoc es va fer públic el dilluns 16. El programa electoral del PSOE promet en el seu compromís 109 “implantar un registre horari digital fiable, que arreplegue les jornades laborals reals”. Yolanda Díaz va respondre que el decret ja està llest i, en laSexta, va acusar els socialistes de bloquejar-lo: “No pot ser que boicotegen eixe registre, que no s’ha aprovat perquè el PSOE no vol, i que ara el porten en el seu programa electoral”.

El dimarts 17, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta va insistir que el text “fa un any que està llest per a ser aprovat, si volen este mateix divendres”. L’ala socialista del Govern va contestar a través de fonts. Segons EFE, no està previst portar-lo a cap de les dos reunions pendents i la intenció és governar la pròxima legislatura i traure’l llavors. A La Vanguardia li van dir que “no es contempla” i que “mai no hi ha hagut acord” per a aprovar-lo en esta legislatura. Eixa nit, en La Séptima, Díaz va repetir l’acusació: “El Partit Socialista no vol aprovar el registre horari”, segons arreplega El Constitucional.

Formalment encara hi ha marge, perquè el decret és un reglament i el Consell de Ministres pot aprovar-lo sense passar per les Corts. L’última reunió prevista és la del dia 24, i la portaveu del Govern, Elma Saiz, només va respondre en públic “seguim treballant”. Fa dos dies contàvem, amb la informació d’El Español, que Treball preveia traure’l abans de votar amb terminis d’implantació més llargs, una via que les fonts de la Moncloa descarten ara.

El que obliga hui no depén del decret

L’obligació de registrar la jornada està en l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors: l’empresa ha de garantir un registre diari amb l’hora d’inici i de fi de la jornada de cada persona, conservar-lo quatre anys i tindre’l a disposició de la plantilla, dels seus representants i de la Inspecció de Treball. Incomplir-la és una infracció greu de l’article 7.5 de la LISOS, amb multes de 751 a 7.500 euros.

L’Informe Anual 2025 de la Inspecció dona la mesura de com s’aplica. La seua campanya específica de control del registre de jornada va sumar 8.894 actuacions, 2.137 requeriments i 1.715 infraccions, amb 2.681.107,72 euros en sancions proposades. Ixen uns 1.563 euros de mitjana per infracció, en la part baixa del tram de 1.501 a 3.750 euros, encara que l’informe no detalla en quin grau es va proposar cada sanció. Són imports proposats, així que poden canviar si l’empresa recorre. En el conjunt de la matèria de temps de treball, l’informe comptabilitza 34.712 actuacions, 11.681 infraccions i 14,19 milions d’euros en sancions proposades.

Per a una pime amb horaris canviants, un judici per hores extra pot eixir més car que la multa. En la sentència 372/2026, el Tribunal Suprem va separar dos escenaris en les reclamacions d’hores extra. Amb un horari fix i conegut, el treballador ha d’aportar indicis que es va superar, encara que falte el registre. Amb un horari irregular, si l’empresa no presenta registre ni una altra prova suficient, el jutge ha de donar per bona la jornada que el treballador haja quantificat amb precisió, llevat que resulte il·lògica. Un registre objectiu, fiable i accessible juga en sentit contrari: les seues dades es presumixen certes i qui les discutisca ha de demostrar que no reflectixen la realitat.

Luxemburg ja va fixar el mínim en 2019

El 14 de maig de 2019, en l’assumpte C-55/18 (CCOO contra Deutsche Bank), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va interpretar la Directiva 2003/88 de temps de treball i la Directiva 89/391 de seguretat i salut a la llum de la Carta de Drets Fonamentals. La seua conclusió va ser que els Estats membres han d’obligar els empresaris a implantar un sistema objectiu, fiable i accessible que permeta computar la jornada diària de cada treballador. Sense eixe sistema, va raonar, no es pot saber quantes hores s’han treballat ni quantes són extraordinàries, i els drets a la jornada màxima i al descans es tornen molt difícils de fer valdre.

En desembre de 2024 el mateix tribunal va aplicar eixe criteri al ocupació de la llar en l’assumpte Loredas (C-531/23). Va rebutjar eximir eixos ocupadors de tindre un sistema de registre, si bé va admetre excepcions per a hores extraordinàries i temps parcial si no buiden de contingut la norma. Encara que el pròxim Govern, siga quin siga, deixe el decret en un calaix, no podrà suprimir l’obligació de registrar la jornada sense entrar en conflicte amb el Dret de la Unió.

Ara bé, la sentència no exigix un registre digital. Deixa a cada Estat la forma del sistema i admet que es tinguen en compte les particularitats de cada sector i la grandària de l’empresa. El Consell d’Estat va utilitzar precisament eixe passatge en el seu dictamen 188/2026 per a recordar que ni l’Estatut ni el tribunal europeu parlen d’un registre digital interconnectat per a totes les empreses. Va afegir que una llei sí que podria definir-lo, però no un reglament. Hui un registre en paper continua sent vàlid si complix eixos tres requisits, encara que les ratllades i les dades poc fiables li lleven valor en un judici.

El decret pot tornar, però ningú no pot posar-li data

Després del 29N el Govern quedarà en funcions i l’article 21 de la Llei del Govern limita el que pot aprovar. Llevat que acreditara urgència o interés general, el text hauria de reprendre’l l’Executiu que isca de les urnes. PSOE i Frente Amplio porten el registre horari en els seus programes, segons EFE. El repàs d’Onda Cero als programes arreplega propostes semblants d’ERC i EH Bildu, mentres que el PP limita la seua sobre temps de treball a la conciliació.

Qui el reprenga per decret amb un text semblant heretarà el dictamen del Consell d’Estat, que al març va concloure que “no escau aprovar” el projecte i considera que envaïx terreny reservat a la llei, i l’anunci de la patronal de portar-lo als tribunals si ix en eixos termes. Els sindicats continuen reclamant-lo, i CCOO calcula, amb dades de l’EPA, que cada setmana es fan 2,54 milions d’hores extra sense compensar.

La nostra lectura és que el control de la jornada anirà a més, per decret, per llei o per la via dels tribunals, que ja demanen registres difícils d’alterar. Data i format continuen oberts, i el seguiment complet està en la guia sobre l’estat del Reial Decret de registre horari.

Què revisar en la teua empresa

No hi ha cap termini nou que complir esta setmana. Comprova que el teu registre actual aguantaria una revisió o un judici:

  • Arreplega l’hora real d’entrada i d’eixida de cada persona, també en teletreball o fora del centre. Un horari teòric copiat cada dia no servix.
  • Les correccions deixen constància de què va canviar, quan i qui ho va fer.
  • La plantilla, els representants i la Inspecció poden consultar-lo, i tens guardats els últims quatre anys.

Si utilitzes paper o un full de càlcul i complix eixos punts, este retard no t’obliga a canviar de sistema. Si ja pensaves fer-ho, compara sistemes amb els requisits que preveia l’esborrany per a no repetir la migració si la norma ix més avant.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy és un programari de control horari i registre de jornada per a pimes i autònoms amb empleats. Registra la jornada com exigix la norma vigent i inclou el principal que preveia l’esborrany del decret (fitxatge digital, correccions amb rastre i accés per a la Inspecció).

  • Es fitxa des del mòbil, el web o una tauleta compartida amb PIN, i queda l’hora exacta d’entrada, eixida i pauses.
  • Cada fitxatge indica si és presencial o en teletreball.
  • Historial de correccions amb el valor original, la data i qui va fer el canvi.
  • La Inspecció de Treball té accés per a consultar i exportar els registres.
  • Els registres es conserven quatre anys, i hi ha informe de compliment.

Des d’1,20 € per empleat i mes en pla anual (veure preus i totes les funcionalitats).

Prova-ho gratis 14 dies →


Fonts:

Imatge: torres del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. Foto de FrDr (CC BY-SA 4.0), retallada per a esta publicació i distribuïda amb la mateixa llicència, via Wikimedia Commons.

#registre horari#reial decret#eleccions generals#TJUE#sancions#Inspecció de Treball#normativa laboral

Necessites control horari?

Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.

Prova gratis 14 dies →

La informació d'este article s'oferix amb finalitats informatives i es va verificar en la seua data de publicació o última actualització; pot haver canviat i pot contindre errors. Les dades sobre productes de tercers provenen de fonts públiques. Cleverfy no en garantix l'exactitud ni es responsabilitza de les decisions preses a partir d'ella. Consulta sempre les fonts oficials abans d'actuar.