Treball accepta els canvis d'Economia i desbloqueja el registre horari

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. El Reial decret descrit continua en tramitació i encara no s’ha publicat al BOE.

El Ministeri de Treball ha acceptat introduir els canvis que li exigia Economia per desencallar el Reial decret del registre de jornada. Segons va informar El Español el 19 de juny de 2026, l’equip de Yolanda Díaz està disposat a reescriure els punts que frenava la vicepresidència de Carlos Cuerpo per aprovar el decret abans de les vacances d’agost.

És un gir respecte de la posició de fa només unes setmanes. A principis de maig, Treball encara es negava a tocar el text i emplaçava Economia a rectificar. Al juny el to ha canviat i qui rectifica és Treball.

Quines concessions ha acceptat Treball

El pols entre els dos ministeris no era sobre el fons —tots dos volen registre digital— sinó sobre quant pesa en la petita empresa. Aquests són els ajustos que, segons El Español, entren a la nova versió del decret:

• Menys càrrega burocràtica per a les pimes. Treball revisarà les obligacions que generaven més paperassa i buscarà eines per minimitzar l’impacte operatiu en les empreses petites.
• Especialitats per sector. El decret deixarà d’aplicar-se igual a totes les activitats. Es preveuen dispenses justificades en casos concrets, com l’ocupació de la llar.
• Una aplicació pública. El Govern estudia oferir una eina accessible en cost per a les empreses, en la línia del que ha fet Hisenda amb la factura electrònica.
• Més pes a la negociació col·lectiva. Els convenis entre patronal i sindicats tindran més marge per concretar com s’aplica el registre en cada àmbit.
• Salvaguardes reforçades de protecció de dades. Era una de les objeccions recurrents d’Economia i de la CEOE, i la memòria normativa es modifica per atendre-la.

Cap d’aquestes concessions no toca el registre en si: continuarà sent digital, amb hora i minut, traçable i inalterable. El que s’ajusta és a qui s’exigeix i amb quina càrrega, sobretot a la petita empresa.

El que encara no se sap de l’app pública

De tots els canvis, el més comentat és la possible app oficial. És aviat per saber què serà exactament. La referència a la factura electrònica d’Hisenda dona una pista del model: una solució mínima, gratuïta o molt barata, pensada per a l’autònom o la microempresa que només vol complir.

El que aquesta eina no resol és l’operativa real d’una empresa amb torns, pauses, teletreball, hores extra a compensar i un calendari que cal quadrar cada mes. Caldrà esperar el text definitiu per saber què cobreix i què deixa fora.

On és el decret ara

El Consell d’Estat ja va emetre el seu dictamen, que va ser contrari en la forma: recomanava tramitar la mesura com a llei i no com a reial decret. El Govern ha decidit tirar endavant per la via reglamentària, que no passa pel Parlament i permet aprovar el text en Consell de Ministres.

Després del decret vindrà una ordre ministerial que fixarà els detalls tècnics del registre. És a dir, el calendari té dues fases: primer la norma marc, després la lletra petita que afecta directament com ha de funcionar el programari.

La pressió per tancar-ho abans d’agost no és només administrativa. Díaz aspira a la direcció general de l’OIT i ha situat finals d’estiu com a horitzó; treure el decret abans d’un eventual relleu li dona marge per apuntar-se la mesura.

L’argument de fons no ha canviat

Mentre es negocien els matisos, el problema que justifica la norma continua present. Segons l’EPA, a Espanya es fan de l’ordre de 2,5 milions d’hores extra no pagades cada setmana. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, va qualificar el registre com una mesura “de mínims absoluts exigibles”: per als sindicats serveix, sobretot, per demostrar la jornada realment treballada.

Les concessions a Economia no freguen aquesta dada. Es pot discutir quanta paperassa suporta una pime; és més difícil discutir que la jornada quedi registrada de manera fiable.

Què té sentit fer ara

Les concessions suavitzen la càrrega de les pimes, però el calendari que maneja el Govern es mesura en setmanes. Adaptar-se abans de la publicació al BOE continua sent la decisió assenyada, sobretot si la teva empresa encara fitxa en paper o en un full de càlcul.

1. Comprova si el teu sistema actual registra hora i minut d’entrada, sortida i pauses, i si aquestes dades no es poden alterar sense deixar rastre.
2. Si fitxes en paper o Excel, assumeix que no serviran i comença la transició ja, sense esperar el text final.
3. Vigila l’ordre ministerial posterior: allà hi haurà els requisits tècnics concrets que haurà de complir qualsevol eina.
4. Si operes en un sector amb torns o teletreball, valora una solució que gestioni l’operativa real, no només el mínim legal.

Cleverfy, a punt per al decret que ve

Cleverfy registra la jornada amb hora i minut exactes, deixa traça inalterable de cada fitxatge i modificació, diferencia hores ordinàries, extra i pauses, i conserva les dades els quatre anys que exigeix la normativa. Funciona des de web, mòbil i tauleta, des de 1,50 €/empleat/mes.

Quan el decret es publiqui, el termini d’adaptació correrà en contra. Prova-ho gratis i arriba amb el compliment resolt.

---

Fonts: El Español (19 jun 2026)