Treball accepta els canvis d'Economia i desbloqueja el registre horari

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial Decret descrit continua en tramitació i encara no s’ha publicat en el BOE.

El Ministeri de Treball ha acceptat introduir els canvis que li exigia Economia per a desencallar el Reial Decret del registre de jornada. Segons va informar El Español el 19 de juny de 2026, l’equip de Yolanda Díaz està disposat a reescriure els punts que frenava la vicepresidència de Carlos Cuerpo per a aprovar el decret abans de les vacacions d’agost.

És un gir respecte a la posició de fa només unes setmanes. A primeries de maig, Treball encara es negava a tocar el text i emplaçava Economia a rectificar. En juny el to ha canviat i qui rectifica és Treball.

Quines concessions ha acceptat Treball

El pols entre els dos ministeris no era sobre el fons —els dos volen registre digital— sinó sobre quant pesa en la xicoteta empresa. Estos són els ajustos que, segons El Español, entren en la nova versió del decret:

• Menys càrrega burocràtica per a les pimes. Treball revisarà les obligacions que generaven més paperassa i buscarà ferramentes per a minimitzar l’impacte operatiu en les empreses xicotetes.
• Especialitats per sector. El decret deixarà d’aplicar-se igual a totes les activitats. Es preveuen dispenses justificades en casos concrets, com l’ocupació de la llar.
• Una aplicació pública. El Govern estudia oferir una ferramenta accessible en cost per a les empreses, en la línia del que ha fet Hisenda amb la factura electrònica.
• Més pes a la negociació col·lectiva. Els convenis entre patronal i sindicats tindran més marge per a concretar com s’aplica el registre en cada àmbit.
• Salvaguardes reforçades de protecció de dades. Era una de les objeccions recurrents d’Economia i de la CEOE, i la memòria normativa es modifica per a atendre-la.

Cap d’estes concessions toca el registre en si: continuarà sent digital, amb hora i minut, traçable i immutable. El que s’ajusta és a qui s’exigix i amb quanta càrrega, sobretot en l’empresa xicoteta.

El que encara no se sap de l’app pública

De tots els canvis, el més comentat és la possible app oficial. És pronte per a saber què serà exactament. La referència a la factura electrònica d’Hisenda dona una pista del model: una solució mínima, gratuïta o molt barata, pensada per a l’autònom o la microempresa que només vol complir.

El que eixa ferramenta no resol és l’operativa real d’una empresa amb torns, pauses, teletreball, hores extres a compensar i un calendari que quadrar cada mes. Caldrà esperar el text definitiu per a saber què cobrix i què deixa fora.

On està el decret ara

El Consell d’Estat ja va emetre el seu dictamen, que va ser contrari en la forma: recomanava tramitar la mesura com a llei i no com a reial decret. El Govern ha decidit seguir avant per la via reglamentària, que no passa pel Parlament i permet aprovar el text en Consell de Ministres.

Després del decret vindrà una ordre ministerial que fixarà els detalls tècnics del registre. És a dir, el calendari té dos fases: primer la norma marc, després la lletra menuda que afecta directament com ha de funcionar el programari.

La pressió per a tancar-lo abans d’agost no és només administrativa. Díaz aspira a la direcció general de l’OIT i ha situat finals d’estiu com a horitzó; traure el decret abans d’un eventual relleu li dona marge per a apuntar-se la mesura.

L’argument de fons no ha canviat

Mentres es negocien els matisos, el problema que justifica la norma continua ací. Segons l’EPA, a Espanya es fan de l’orde de 2,5 milions d’hores extres no pagades cada setmana. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, va qualificar el registre com una mesura “de mínims absoluts exigibles”: per als sindicats servix, sobretot, per a demostrar la jornada realment treballada.

Les concessions a Economia no toquen eixa dada. Es pot discutir quanta paperassa suporta una pime; és més difícil discutir que la jornada quede registrada de manera fiable.

Què té sentit fer ara

Les concessions suavitzen la càrrega de les pimes, però el calendari que maneja el Govern es mesura en setmanes. Adaptar-se abans de la publicació en el BOE continua sent la decisió sensata, sobretot si la teua empresa encara fitxa en paper o en un full de càlcul.

1. Comprova si el teu sistema actual registra hora i minut d’entrada, eixida i pauses, i si eixes dades no es poden alterar sense deixar rastre.
2. Si fitxes en paper o Excel, assumix que no serviran i comença la transició ja, sense esperar el text final.
3. Vigila l’ordre ministerial posterior: ahí estaran els requisits tècnics concrets que haurà de complir qualsevol ferramenta.
4. Si operes en un sector amb torns o teletreball, valora una solució que gestione l’operativa real, no només el mínim legal.

Cleverfy, a punt per al decret que ve

Cleverfy registra la jornada amb hora i minut exactes, deixa traça immutable de cada fitxatge i modificació, diferencia hores ordinàries, extres i pauses, i conserva les dades els quatre anys que exigix la normativa. Funciona des de web, mòbil i tauleta, des d’1,50 €/empleat/mes.

Quan el decret es publique, el termini d’adaptació correrà en contra. Prova-ho gratis i arriba amb el compliment resolt.

Preguntes freqüents

Quan s’aprova el Reial Decret del registre horari?

El Govern treballa per a aprovar-lo en Consell de Ministres abans d’agost de 2026. No hi ha data tancada i la tramitació ha patit diversos retards.

Hi haurà una app pública gratuïta per a fitxar?

El Govern estudia oferir una ferramenta accessible en cost, semblant al model de la factura electrònica d’Hisenda. Encara no es coneixen les seues característiques ni si cobrirà l’operativa d’empreses amb torns, pauses o teletreball.

Les concessions a les pimes eliminen l’obligació de fitxar?

No. Reduïxen la càrrega burocràtica i preveuen especialitats per sector, però l’obligació de registre digital de la jornada es manté per a totes les empreses.

---

Fonts: El Español (19 jun 2026)