Control horari en hostaleria: l’ABaC, de Jordi Cruz, condemnat per hores extra

El TSJ de Catalunya ha confirmat la condemna al Restaurant ABaC SL, l’establiment tres estreles Michelin del xef Jordi Cruz a Barcelona, a pagar 4.941,32 € per hores extra (més el 10% d’interés de demora) a un antic cap de sector. La resolució és la STSJ CAT 2738/2026, de 13 d’abril de 2026, ponent Sanz Marcos, i desestima íntegrament el recurs de suplicació de l’empresa.

A la condemna d’instància s’hi afigen ara 500 € de costes del lletrat del treballador i la pèrdua de la consignació i el depòsit que l’empresa va fer per a recórrer. La reconvenció amb què ABaC reclamava 122,61 hores al seu favor també queda desestimada.

Més rellevant que la quantia és el motiu pel qual cau el recurs. El registre de jornada es feia amb reconeixement facial, i quan aquest sistema fallava se substituïa per fulls en paper. L’empresa no va aportar mai aquests fulls al juí.

Com era el sistema de fitxatge a ABaC

El nucli de la sentència està en el fet provat quint. L’empresa disposava d’un registre digital amb reconeixement facial. Un testimoni, també treballador del restaurant, va declarar que en ocasions el sistema no funcionava i que aquells dies el fitxatge es portava en un registre paral·lel en paper.

El treballador feia torns de 4 dies de faena i 2 de descans, amb tres horaris rotatius típics d’un restaurant d’alta cuina: el partit de vesprada-nit (14:30 a 17:30 i 19:30 a 01:00/01:30), una jornada llarga de 09:00 a 20:00 i un altre tram de 14:00 a 00:30. La jornada de conveni en hostaleria de Catalunya és de 1.791 hores anuals.

Quan el treballador va requerir judicialment que l’empresa aportara els registres de paper, el jutjat ho va emparar per acte de 21 de juliol de 2023, amb l’advertència de l’article 94.2 LRJS: si no s’aporten sense justa causa, es poden tindre per provades les al·legacions de contrari. L’empresa no va recórrer aquell acte i tampoc no va aportar els fulls.

Per què este detall enfonsa el recurs

ABaC va intentar un gir argumental en suplicació. Sostenia que les jornades sense marcatge en el registre digital corresponien simplement als dies lliures de l’esquema 4+2, no a fallades del sistema. És a dir, que el registre de paper no va existir perquè el digital no va fallar.

El TSJ no accepta el canvi. El jutjat d’instància ja havia valorat la prova amb sana crítica combinant dues fonts: la declaració testifical, que va confirmar les avaries i el paper paral·lel, i la ficta documentatio de l’article 94.2 LRJS per no aportar el que s’havia requerit. Amb estos dos elements no hi ha error palmari que permeta revisar els fets provats en suplicació.

La sala recorda jurisprudència consolidada del Suprem mateix: “la falta d’aportació documental ha de valorar-se per l’òrgan d’instància, ja que el precepte faculta el jutjador, però no l’obliga a una afirmació per ficta documentatio” (SSTS de 12 de gener de 2022 i 17 de desembre de 2025). Ací el jutjador sí que va activar esta facultat, i això arrossega la resta del raonament.

La presumpció a favor del treballador i el TJUE

La sentència es basa en la STJUE de 14 de maig de 2019 (assumpte C-55/18, CCOO contra Deutsche Bank), la resolució que va obligar Espanya a implantar el registre horari obligatori per mitjà del RDL 8/2019. La regla pràctica és molt concreta: si l’empresari incompleix la seua obligació de portar un registre fiable, n’hi ha prou que el treballador aporte un indici que va fer hores extra perquè la presumpció de l’article 217.7 LEC s’active al seu favor.

Llavors li toca a l’empresa provar que aquelles hores no es van fer, o que es van compensar amb descansos. ABaC no va aportar cap càlcul alternatiu creïble: va fer servir les dades d’un registre digital que ella mateixa reconeixia incomplet. La sala ho descriu sense matisos: “no pot servir de base probatòria exclusiva, ja que hi ha molts dies… que figuren sense marcatges, dies que han de correspondre amb aquells en què no funcionaven els registres facials”.

El jutjat va donar per presumides 381,083 hores extra sobre el període reclamat, multiplicades pel valor hora pactat (12,82 €), més 55,84 € addicionals per diferències salarials després d’aplicar compensació i absorció.

L’altre problema que la sentència no resol: el RGPD

La sentència es queda en el pla laboral i probatori. No analitza si el fitxatge per reconeixement facial era legal en si mateix. Convé assenyalar-ho per no llegir el cas només des de la perspectiva de les hores extra.

L’AEPD fa temps que deixa clar que el fitxatge biomètric —empremta, reconeixement facial, iris— és per defecte il·legal per al control de jornada. El motiu està en l’article 9 del RGPD: els trets facials són dades de categoria especial, el seu tractament requerix una base jurídica reforçada, i el control horari habitualment no la té. L’AEPD ja ha sancionat empreses per fer servir exactament este tipus de sistemes. Ho hem analitzat amb detall en per què el fitxatge biomètric ja no és legal el 2026 i en com encaixen registre de jornada i RGPD.

Si un restaurant amb esta visibilitat confiara hui tot el control horari al reconeixement facial sense una anàlisi d’impacte seriosa darrere, el risc seria doble. D’una banda, el problema de prova que ja ha vist el TSJ. De l’altra, el fet que l’AEPD entenguera que el tractament biomètric ni tan sols tenia base legal. Una sanció per esta via posaria sobre la taula quanties molt diferents a 4.941 €.

El paral·lelisme amb la sentència de les ratllades

Esta resolució arriba poques setmanes després de la STSJ CAT 1546/2026, en què la mateixa sala va mantindre una condemna de 928 hores extra a una empresa amb fulls de fitxatge plens de ratllades i rectificacions. El plantejament és idèntic: el registre ha de ser fiable i íntegre; quan deixa de ser-ho, la presumpció es gira contra l’empresa. Ho expliquem ací.

El paper en si no és el determinant. El que importa és que hi haja rastre auditable quan algú el demane en sala. Un sistema digital sense suport creïble quan falla, o amb correccions manuals sense petjada, encaixa malament amb l’estàndard que estan marcant el TJUE i el Suprem.

Què canvia per a l’hostaleria

L’hostaleria conviu amb torns partits, jornades que creuen mitjanit, suplències i pics de servici. Per això una part del sector ha optat els últims anys pel fitxatge facial en tauletes a l’entrada de cuina: és ràpid i limita els fitxatges aliens.

Que la tecnologia falle és previsible en qualsevol sistema de fitxatge. El que pesa en juí és el que ocorre després. L’empresa necessita una alternativa que es puga exhibir: registres complets, conservats durant els quatre anys que exigix l’art. 34.9 ET, i amb la mateixa traçabilitat que el sistema principal. Un full sense signatures, sense data exacta de l’avaria del facial i sense contrast amb el log del sistema digital alimenta el dubte més que no el resol.

Per als restaurants que ja tinguen biomètric actiu, la combinació més segura hui passa per desactivar el reconeixement facial llevat que hi haja una anàlisi d’impacte específica i un conveni o norma que el sostinguen, i moure el fitxatge a mètodes no biomètrics —PIN personal, app mòbil amb geolocalització proporcionada, targeta— que generen la mateixa traçabilitat sense tocar dades de l’article 9. Hem resumit les opcions del sector en fitxatge en hostaleria amb torns rotatius.

Abans que el problema siga una reclamació

La STSJ CAT 2738/2026 es decidix en un detall molt concret: l’acte del jutjat de 21 de juliol de 2023 va requerir a l’empresa els registres de paper, ABaC no els va aportar, i la sala va extraure d’esta absència tota la resta del raonament. Ix del procés amb la condemna d’instància íntegra, les costes, la pèrdua de la consignació i la pròpia reconvenció desestimada.

Si el teu sistema de control horari depén d’un únic mètode i no tens manera ràpida de demostrar què va passar quan eixe mètode va fallar, açò mereix una revisió interna esta setmana, no quan arribe la papereta de conciliació. Pots veure com canvia la càrrega de la prova segons hi haja o no registre fiable, o veure una demo de Cleverfy amb traçabilitat completa per a comprovar com queda esta pista d’auditoria per defecte.

La sentència no és ferma: hi cap recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem dins dels deu dies següents a la notificació.

Preguntes freqüents

És legal el fitxatge per reconeixement facial a Espanya? Per defecte no. L’AEPD el tracta com a dada biomètrica de l’article 9 del RGPD, que és categoria especial i exigix una base jurídica reforçada. El control horari habitualment no la té, així que sense una anàlisi d’impacte seriosa i una norma o conveni que el sostinguen, el reconeixement facial és il·legal per a fitxar.

Què passa si el sistema de fitxatge digital falla i no hi ha registre? S’activa la presumpció de l’article 217.7 LEC en harmonia amb la STJUE de 14 de maig de 2019. N’hi ha prou que el treballador aporte un indici raonable de les hores extra perquè la càrrega s’invertisca: l’empresa ha de provar que aquelles hores no es van fer o que es van compensar, i si no va aportar suport del registre al jutjat, la presumpció es manté. Això obliga que el sistema permeta cobrir els buits sense perdre rastre. A Cleverfy, els fitxatges es poden registrar o corregir de manera retroactiva quan hi ha una avaria o un oblit; cada modificació requerix aprovació bidireccional —treballador i empresa— i queda registrada amb autoria, data i motiu, en la línia de traçabilitat i integritat que exigix el nou reial decret de registre horari.

Quant ha de pagar l’ABaC després de la STSJ CAT 2738/2026? 4.941,32 € per hores extra més el 10% d’interés de demora a un antic cap de sector, 500 € de costes del lletrat del treballador i la pèrdua de la consignació i el depòsit que l’empresa va fer per a recórrer. La reconvenció amb què ABaC reclamava 122,61 hores al seu favor també queda desestimada.

---

Imatge: Jordi Cruz a la cuina del Restaurant ABaC, Barcelona, per Lou Stejskal, retallada per a esta publicació, sota llicència CC BY 2.0.

Fonts: sentència STSJ CAT 2738/2026 (ECLI:ES:TSJCAT:2026:2738), consultable a través de CENDOJ. Guia AEPD sobre tractaments de control de presència per mitjà de sistemes biomètrics. STJUE 14 de maig de 2019, assumpte C-55/18.

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. La sentència no és ferma; hi cap recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.