Treball cedix davant el Consell d'Estat per a aprovar el registre horari en juliol
Treball accepta reforçar la protecció de dades i el paper dels convenis per a traure el registre horari digital per decret abans d'agost.

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. El Reial decret descrit continua en tramitació i no ha sigut aprovat ni publicat en el BOE en el moment d’escriure estes línies.
El Ministeri de Treball ha rebaixat les seues pretensions en els dos fronts on el Consell d’Estat va pressionar més fort. Ho va avançar ABC l’11 de juliol: per a poder aprovar el registre horari digital abans del paró d’agost, el departament de Yolanda Díaz assumix ara canvis que fins fa uns mesos rebutjava.
El reglament estava parat des de març, quan el Consell d’Estat va tornar un dictamen demolidor de més d’un centenar de pàgines. No era un retret menor de redacció: qüestionava la memòria econòmica del projecte, avisava de la càrrega addicional sobre les pimes i posava en dubte que algunes obligacions es pogueren imposar per decret i no per llei.
Els dos punts que Treball suavitza
El desbloqueig ve per dos concessions concretes.
La primera és protecció de dades. El text reforça les garanties sobre qui accedix als registres i per a què, un flanc que el Consell d’Estat va assenyalar per l’accés remot de la Inspecció i pel volum de dades personals que un fitxatge minut a minut genera.
La segona és el pes de la negociació col·lectiva. En compte d’un motle únic per a tots, el reglament deixa més marge als convenis per a adaptar el registre a la realitat de cada sector. És la resposta directa a la crítica que un mateix esquema no encaixa igual en una obra, un restaurant o una oficina.
El càlcul de fons és polític. El Consell d’Estat suggeria que part de la reforma tenia rang de llei, i portar-la al Congrés hauria significat mesos de tramitació i una majoria que hui no està garantida. Rebaixar precisament eixos punts li permet a Treball conservar la via del Reial decret, que no passa pel Parlament. És una cessió en el contingut per a no perdre velocitat.
Eixa mateixa cessió té la seua contrapartida. Donar més joc als convenis òbri la porta que el nivell d’exigència acabe variant entre sectors, una cosa que les empreses amb activitat en diversos àmbits hauran de vigilar quan es publique l’articulat definitiu.
Per què les presses
El calendari mana. Treball vol portar el text al Consell de Ministres del 21 de juliol, i si no arriba, al del 28. Després comença agost i el ritme institucional s’atura.
A més hi ha pressió sindical. CCOO i UGT han posat damunt la taula un ultimàtum: traure el registre abans que acabe juliol o deixar d’acompanyar el Govern en pròxims acords. I per dins el projecte arrossega el pols amb el Ministeri d’Economia de Carlos Cuerpo, que va arribar a frenar-lo amb dos informes per l’impacte sobre les pimes.
Què no canvia per a la teua empresa
Encara que l’embolcall jurídic s’haja negociat, el nucli d’obligacions que afecta una pime continua dret:
- Fitxatge digital. Adéu al paper, als fulls firmats i a l’Excel.
- Registres inalterables amb traçabilitat: cada correcció deixa rastre de qui la va fer i quan.
- Accés remot de la Inspecció, sense necessitat de presentar-se en el centre de treball.
- Conservació de quatre anys.
- Règim sancionador reforçat, amb multes que en els esborranys arriben fins a 10.000 € per treballador afectat.
Un matís important per a no córrer de més: aprovar el decret en Consell de Ministres no és el mateix que la seua entrada en vigor. El mateix esborrany preveia un termini d’adaptació, així que el previsible és una finestra per a posar-se al dia abans que l’obligació siga exigible. La data exacta caldrà llegir-la en l’articulat que es publique en el BOE.
El que és assenyat mentrestant no és esperar a l’últim dia. Si el teu sistema de fitxatge ja és digital, immutable i consultable, el decret no hauria d’obligar-te a canviar res; si encara depens d’un full de firmes, este és el moment de moure’t. En Cleverfy el registre complix els requisits tècnics que exigix el reglament, i pots vore com funciona demanant una demo.
Anirem actualitzant este article tan prompte com el Reial decret passe pel Consell de Ministres i es publique el text definitiu.
Fonts: ABC (11 de juliol de 2026), dictamen del Consell d’Estat sobre el reglament de registre de jornada (març de 2026), declaracions de CCOO i UGT.
També et pot interessar

STS 372/2026: el Suprem fixa quan el treballador ha de provar les hores extra
STS 372/2026 (15 d'abril): el Suprem unifica doctrina sobre la càrrega de la prova en hores extra quan l'empresa no porta registre.

El TSJ de Castella-la Manxa confirma que negar-se a fitxar de manera reiterada és causa d'acomiadament procedent
Un tribunal confirma l'acomiadament d'un treballador que es negava a fitxar amb tres sistemes. L'empresa reconstruí la jornada amb la geolocalització.

El Suprem confirma que els delegats sindicals han de poder accedir al registre de jornada
El Tribunal Suprem obliga una empresa a donar als seus delegats sindicals el mateix accés al registre de jornada que als comités, i sense esperar que ho demanen.
Necessites control horari?
Configura Cleverfy en menys de 10 minuts i compleix la normativa des d'avui.
Prova gratis 14 dies →