El Suprem confirma que els delegats sindicals han de poder accedir al registre de jornada

El Tribunal Suprem ha confirmat que els delegats sindicals tenen dret a accedir al registre de jornada en les mateixes condicions que els comités d’empresa. La STS 572/2026, de 24 de juny de 2026 (ECLI:ES:TS:2026:2920, ponent García-Perrote Escartín) desestima el recurs de cassació de l’empresa demandada, del sector del contact center, i deixa ferma la sentència de l’Audiència Nacional que ja l’havia condemnada.

El punt que arriba fins al Suprem és estret però té recorregut pràctic: si els delegats de la secció sindical estatal d’un sindicat poden exigir la mateixa informació i documentació que s’entrega als comités, referida a tota l’empresa, i si l’empresa està obligada a facilitar-la sense esperar que se li demane.

D’on ve el plet

El sindicat Fuerza Independiente y Sindical de Trabajadores (FIST) va demandar l’empresa per tutela de drets fonamentals de llibertat sindical. El súplic de la demanda tenia quinze punts: locals, correu corporatiu, ferramentes de missatgeria, tauler virtual, alliberament de representants i una indemnització de 60.000 euros, entre altres.

L’Audiència Nacional, en la seua sentència 91/2025, de 24 de juny, va estimar només un d’eixos quinze punts. Va condemnar l’empresa a entregar als delegats sindicals de FIST la mateixa informació i documentació que als comités d’empresa, referida a l’àmbit de tota l’empresa i amb la mateixa periodicitat, més 1.500 euros per danys. Va desestimar tota la resta.

Dins d’eixe únic punt estimat, l’Audiència Nacional va precisar quina documentació era exigible: la de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors, l’accés al registre de jornada de l’article 34.9 ET i la còpia dels acords de treball a distància de l’article 6.2 de la Llei 10/2021. És eixa referència al registre de jornada la que dona interés al cas.

Els dos arguments de l’empresa, i per què el Suprem els rebutja

L’empresa va recórrer en cassació amb un motiu únic. Sostenia dues coses. Primer, que no existix un termini o periodicitat determinada per a entregar la documentació als delegats. Segon, que els delegats mai havien sol·licitat eixa documentació, de manera que l’empresa no tenia per què adoptar una actitud “proactiva”.

El Suprem respon que ambdós premisses són errònies.

Sobre els terminis, recorda que l’article 64 ET sí que els fixa en molts casos: informació trimestral en els apartats 2 i 5, almenys anual en l’apartat 3, la periodicitat que procedisca en l’apartat 4 i deu dies en el 64.4 e). L’article 6.2 de la Llei de treball a distància també marca un termini exprés, no superior a deu dies des de la formalització de l’acord. La idea que no hi ha periodicitat no se sosté davant del propi text legal.

Sobre la falta de sol·licitud prèvia, l’obligació d’informar i entregar documentació no es desencadena amb la petició de la representació:

“la empresa sí debe tener una actitud «proactiva» al respecto. Con mayor rigor, cabe decir que no se trata tanto de tener aquella actitud, sino que la normativa vigente obliga a la empresa a entregar determinada información y documentación, muchas veces fijando el plazo concreto para hacerlo, y la empresa debe cumplir directamente con sus obligaciones en el plazo previsto. Estamos ante una obligación positiva y directa, sin que quepa interpretar que dicha obligación solo surge o se desencadena tras la solicitud de los representantes de las personas trabajadoras.”

El deure naix de la llei, no d’un requeriment. L’empresa que espera que li demanen el registre per a posar-lo a disposició ja està incomplint.

Què significa que el registre estiga “a disposició”

El Suprem distingix entre dues obligacions que sovint es barregen, i eixe matís és el que fa útil la sentència per a qualsevol empresa, tinga o no un conflicte sindical obert.

La documentació de l’article 64 ET s’entrega. Són informes, còpies i dades que l’empresa fa arribar a la representació en terminis taxats. El registre de jornada de l’article 34.9 ET funciona d’una altra manera. L’últim paràgraf d’eixe precepte obliga que els registres romanguen “a disposició” dels representants legals de les persones treballadores, un dret d’accés permanent al registre i no una entrega periòdica de còpies:

“El último párrafo de este precepto establece que los registros de jornada han de permanecer «a disposición» de los representantes legales de las personas trabajadoras. Y es a este «acceso» del registro de jornada al que precisamente se refiere el fundamento de derecho noveno de la sentencia recurrida.”

En la pràctica, complir amb el registre de jornada davant de la representació legal no s’esgota enviant un PDF una vegada al mes. El comité, i ara amb esta sentència també els delegats sindicals, ha de poder consultar el registre quan ho necessite. L’Audiència Nacional va afegir un detall que el Suprem no corregix: eixe accés ha de permetre descarregar i imprimir la informació, no només vore-la en pantalla sense poder extraure-la.

Eixe últim punt no és menor en este cas. L’empresa havia implantat una política de seguretat i una lògica “paper-less” que, segons els fets provats, dificultava que la representació poguera descarregar o reenviar la documentació sensible. El dret d’accés perd sentit si el sistema permet mirar però no obtindre una còpia utilitzable.

Per què això va més enllà d’un cas sindical

És temptador llegir la sentència com un assumpte de relacions laborals d’una gran empresa de contact center. Però el criteri sobre el registre de jornada aplica a qualsevol empresari amb representació legal, i el seu abast s’eixampla amb la reforma normativa que ve.

L’esborrany del nou Reial Decret del Registre Horari Digital insistix precisament en l’accessibilitat del registre: per al propi treballador, per a la representació legal i per a la Inspecció de Treball, en este últim cas amb accés remot. La doctrina que el Suprem confirma ara sobre l’article 34.9 ET vigent encaixa amb eixa direcció. Un registre que existisca però que no estiga genuïnament a disposició de qui té dret a consultar-lo complix a mitges.

Per a qui decidix amb quina ferramenta fitxa la seua plantilla, la sentència deixa tres exigències concretes. El registre ha d’estar accessible de manera permanent per a la representació legal, sense esperar que ningú el reclame. Eixe accés arriba tant a comités com a delegats sindicals. I si la representació pot vore el registre però no descarregar-lo ni imprimir-lo, el dret es queda curt.

Què queda ferm

El Suprem desestima el recurs, confirma la sentència de l’Audiència Nacional i declara la seua fermesa. No imposa costes perquè la part recorreguda no es va personar, i acorda la pèrdua del depòsit que l’empresa va constituir per a recórrer. Contra esta resolució del Tribunal Suprem ja no cap recurs ordinari.

Com ho resol Cleverfy

Cleverfy part justament d’eixa idea d’accessibilitat. El registre es guarda de manera immutable, amb traçabilitat de cada canvi, i les dades ixen en un format que es pot descarregar i imprimir, que és el que l’Audiència Nacional exigia i el Suprem confirma.

Sobre eixa base, el registre està pensat per a obrir-se per perfils distints segons a qui li correspon consultar-lo:

• L’empresa, que gestiona i totalitza la jornada de la plantilla.
• Cada persona treballadora, sobre el seu propi registre, amb accés i còpia immediata.
• La representació legal, comités i delegats sindicals, sobre el conjunt de l’empresa, que és exactament l’escenari d’esta sentència.
• La Inspecció de Treball, a la qual el nou Reial Decret vol donar accés remot i immediat.

Portat al que decidix el Suprem, eixe disseny cobrix les tres exigències del fallo: accés permanent sense que ningú haja de reclamar-lo, mateix abast per a comités i delegats, i registres que es poden extraure i no només mirar en pantalla. Es pot vore en una demo de 15 minuts, junt amb què ha de complir un software de control horari davant del nou Reial Decret.

Preguntes freqüents

Els delegats sindicals tenen dret a accedir al registre de jornada? Sí. L’article 10.3.1r de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical reconeix als delegats sindicals el dret a accedir a la mateixa informació i documentació que l’empresa posa a disposició del comité d’empresa. Entre eixa documentació està el registre diari de jornada, que l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors obliga a mantindre a disposició de la representació legal. La STS 572/2026, de 24 de juny, confirma que eixe accés arriba als delegats sindicals igual que als comités.

L’empresa ha d’entregar el registre de jornada només si la representació ho demana? No. El Tribunal Suprem deixa clar que l’obligació d’informar i entregar documentació és positiva i directa. Naix de la llei, amb terminis concrets en molts casos (trimestrals, anuals o de deu dies segons l’article 64 ET), i no depén que els representants la reclamen. L’empresa ha de complir per si mateixa dins del termini previst, sense necessitat de ser requerida.

Quina diferència hi ha entre entregar documentació i donar accés al registre de jornada? L’article 64 ET imposa entregar determinada documentació a la representació legal en terminis taxats. L’article 34.9 ET, en canvi, exigix que els registres de jornada romanguen a disposició dels representants: és un dret d’accés permanent al registre, no una entrega periòdica de còpies. La sentència recorreguda parlava precisament d’eixa garantia d’accés, i el Suprem la confirma.

---

Fonts: sentència STS 572/2026, de 24 de juny de 2026 (ECLI:ES:TS:2026:2920, recurs de cassació 232/2025), consultable a través de CENDOJ. Confirma la SAN 91/2025, de 24 de juny (proc. 28/2025). Articles 34.9 i 64 de l’Estatut dels Treballadors i article 10.3 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical.

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic.