Declarat improcedent l'acomiadament d'un treballador per no fitxar en no poder provar-se que haguera estat advertit

Un treballador d’una empresa d’hostaleria a Catalunya va deixar de fitxar durant set dies seguits. L’empresa el va acomiadar per transgressió de la bona fe, el jutjat d’instància li va donar la raó i va declarar l’acomiadament procedent. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho ha revocat: acomiadament improcedent, amb una indemnització de 42.671,66 euros o readmissió. El registre de jornada va provar sense problema que el treballador no fitxava; el que l’empresa no va aconseguir acreditar va ser que l’haguera advertit abans d’acomiadar-lo.

El registre de jornada d’esta empresa va fer la seua faena; el que li va faltar va ser deixar constància de l’avís. Un sistema de notificacions automàtiques cobrix justament eixe buit, perquè avisa l’empleat que no fitxa i guarda la prova que ho va fer. Descobrix com.

Què va passar

El treballador, oficial de 1a amb una antiguitat del 2001, venia d’un període llarg fora del lloc de treball: una incapacitat temporal que es va prolongar des del gener de 2023 fins a l’abril de 2024, seguida d’un mes de vacances. Es va reincorporar a primers de maig de 2024 i, entre els dies 6 i 13 d’eixe mes, no va utilitzar el sistema de registre horari ni una sola vegada. Només va marcar l’eixida el dia 14.

L’empresa li va lliurar carta d’acomiadament disciplinari imputant-li no haver fitxat “tot i la seua obligació al respecte i d’haver estat advertit en reiterades ocasions”, enquadrant la conducta en l’article 54.2.d) de l’Estatut dels Treballadors —transgressió de la bona fe contractual— i en la falta molt greu del conveni d’hostaleria de Catalunya.

El Jutjat Social núm. 2 de Mataró va declarar l’acomiadament procedent. El treballador va recórrer en suplicació.

Què va donar per provat el tribunal

L’empresa va aportar la certificació de marcatges, i el tribunal la va donar per bona: de l’1 al 13 de maig no constava cap fitxatge, i el dia 14 només un dels dos. El treballador va intentar rebaixar eixe document a un simple “antecedent sobre el mitjà de prova”, i la Sala ho va rebutjar. El registre, combinat amb la testifical, va acreditar sense discussió que no va fitxar. El Fonament de Dret Quart ho deixa escrit: el deure de fitxar “és manifest, davant la previsió de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors”, i una passivitat de set jornades consecutives “no pot ser sinó voluntària i conscient”.

El mateix TSJ qualifica la conducta d’incompliment greu, perquè impedix a l’empresa conéixer l’horari i la puntualitat i perquè l’exposa a la seua pròpia responsabilitat sancionadora en matèria de registre.

Per què el TSJ ho va rebaixar a improcedent

La carta parlava d’advertiments “en reiterades ocasions”, i els dos testimonis van declarar que al treballador se l’havia avisat de la seua obligació de fitxar. Però el magistrat d’instància no va recollir eixos advertiments com a fet provat. Van quedar en la fonamentació, com a manifestació dels testimonis, sense passar al relat fàctic. En suplicació, allò que no figura en els fets provats no es pot donar per cert: en paraules de la Sala, eixe avís previ “no es pot donar com a sobreentés”.

Aplicant la doctrina gradualista —la que exigix proporció entre la infracció i la sanció—, el TSJ conclou en el Fonament Sisé:

“per a constituir un trencament manifest de la bona fe seria indispensable que l’empresa, prèviament, l’haguera almenys advertit d’esta obligació al seu càrrec; i, sense declarar-se provats estos advertiments concrets, és desproporcionat apreciar la falta molt greu i la sanció per acomiadament.”

La doctrina gradualista no discutix que deixar de fitxar siga sancionable; discutix que la sanció més greu siga procedent sense acreditar l’avís que la precedix. És probable que eixe avís es donara de paraula, però no va deixar cap rastre documental, i sense rastre la Sala no el va tindre per existent.

L’altre front: la baixa mèdica prèvia

El treballador també va al·legar que l’acomiadament era nul per discriminatori, recolzant-se en la seua llarga incapacitat temporal anterior i en la Llei 15/2022. La Sala ho descarta: precisament perquè l’absència de fitxatge durant set dies va ser voluntària i conscient, l’acomiadament responia a “una causa seriosa i explicativa”, la qual cosa neutralitza qualsevol indici de represàlia per la baixa. Per això el recurs prospera per la via de la improcedència i no per la de la nul·litat, que hauria obligat a readmetre sí o sí.

El resultat

• Acomiadament improcedent. L’empresa haurà de readmetre el treballador o indemnitzar-lo amb 42.671,66 euros.
• Reclamació salarial confirmada: 739,98 euros bruts dels dies treballats al maig.
• Nul·litat descartada: no s’aprecia discriminació per la incapacitat temporal prèvia.

La sentència no és ferma: és possible recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem.

Què se’n porta d’ací una empresa

L’obligació de fitxar recau també en el treballador, i desatendre-la set dies seguits és un incompliment seriós que esta sentència no discutix en cap moment. L’empresa, a més, va fer bé la part probatòria difícil: el seu sistema va deixar constància amb data i hora que el marcatge no es produïa, i això va aguantar el recurs. El que no va preparar va ser el paper de l’avís. Els advertiments es van quedar en allò verbal i mai van arribar als fets provats, així que per al TSJ va ser com si no hagueren existit.

Convertir un avís en alguna cosa amb data és barat —un correu, una amonestació signada, un burofax— i és just el que ací hauria sostingut l’acomiadament. Un acomiadament per no fitxar es recolza, en realitat, en dos registres diferents:

1. El registre de jornada, que prova l’absència de marcatges amb data i hora. Un sistema digital deixa també constància de quan un empleat deixa de fitxar, no només de quan ho fa.
2. El registre de l’avís, que demostra que l’empresa va reaccionar abans de sancionar. És la peça que ací no va arribar als fets provats.

Tindre el primer sense el segon és, més o menys, el que li va passar a esta empresa: una prova impecable de la falta i cap suport de l’advertiment.

Esta segona peça és justament la que Cleverfy automatitza. Quan un empleat no fitxa l’entrada, l’eixida o una pausa obligatòria, el sistema li envia una notificació; i cada empleat pot configurar-se a més recordatoris abans de la seua hora de fitxatge per a no despistar-se. El que és decisiu per a un cas com este és que cada notificació enviada queda registrada: l’empresa pot demostrar quan va avisar i de què, sense dependre que un testimoni ho recorde en el juí.

Així queden coberts els dos fronts que el TSJ va separar —l’absència de fitxatge i l’advertiment previ—, tots dos amb data i traçabilitat. El registre es posa en marxa en menys de cinc minuts, amb tots els mètodes de fitxatge —web, app mòbil, extensió de Chrome o mode quiosc— des d’1,50 €/usuari al mes, sense permanència.

👉 Prova Cleverfy gratis durant 14 dies — sense targeta de crèdit.

---

Font: Sentència STSJ CAT 3824/2026 (ECLI:ES:TSJCAT:2026:3824), Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció 1a, 14 de maig de 2026.

Nota legal: Este article té caràcter informatiu i no constituïx assessorament jurídic. Els noms de les persones i empreses esmentades en la sentència han estat anonimitzats conforme a la normativa de protecció de dades.