Una entrenadora reclama més de 1.200 hores extra: el fitxatge digital va donar la raó a l'empresa

Una treballadora va reclamar haver realitzat més de 1.200 hores extraordinàries a l’any —al·legant una jornada de 2.929 hores anuals enfront de les 1.752 del seu conveni— i va demanar una indemnització de 30.000 euros per danys morals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’empresa. La clau? Tenia un sistema de fitxatge digital que registrava la jornada de tots els seus treballadors.

Què va passar

La treballadora, tècnica esportiva en una federació d’esports d’hivern a Catalunya, va prestar serveis des del juliol de 2020 mitjançant contractes temporals successius. Després d’una baixa per ansietat i més de dos mesos sense reincorporar-se a la feina ni justificar les seves absències, l’empresa la va donar de baixa voluntària el 30 de juny de 2024.

La treballadora va demandar al·legant acomiadament nul, reclamant el pagament d’hores extraordinàries per un suposat excés de jornada i una indemnització de 30.000 euros per vulneració de drets fonamentals.

La prova que ho va canviar tot

El punt d’inflexió del cas va ser el registre de jornada. L’empresa havia implementat un sistema de fitxatge digital anomenat “Timenet” des de l’1 de gener de 2023, i va aportar els registres diaris de la treballadora com a prova.

El tribunal ho deixa clar al Fonament de Dret Cinquè:

“La empresa ha aportado el registro de jornada diario, desde el 1 de enero de 2023, mediante una aplicación denominado ‘Timenet’ (…) se ha dado cumplimiento por la empresa a la obligación sobre el registro diario de jornada que se establece en el artículo 34.9 del Estatuto de los Trabajadores.”

I aquí ve la conseqüència directa:

“Ha de regir la regla común de la carga de la prueba del artículo 217.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, y le corresponde a la trabajadora probar este exceso de jornada que alega, lo que no ha efectuado.”

En altres paraules: com que l’empresa sí complia amb el registre de jornada, la treballadora havia de demostrar que havia treballat més hores de les registrades. No va poder fer-ho. Aquest mecanisme es coneix com la inversió de la càrrega de la prova, i és un dels efectes més importants de tenir (o no tenir) un registre de jornada.

Un detall important: la treballadora no fitxava

La sentència també revela que l’empresa li va haver de recordar en diverses ocasions que havia d’utilitzar el sistema de fitxatge:

“La actora había sido avisada en diversas ocasiones que realizara el fichaje.”

Aquest detall no és menor. Tenir un sistema de fitxatge no n’hi ha prou si els treballadors no l’utilitzen. L’empresa va fer bé d’insistir i documentar aquests avisos, cosa que va reforçar la seva posició davant el tribunal.

Resultat

El TSJ de Catalunya va desestimar íntegrament el recurs de la treballadora:

• ❌ Hores extraordinàries: no acreditades. El registre de jornada mostrava una jornada de 1.752 hores anuals, coincident amb l’ordinària del conveni.
• ❌ Acomiadament nul: no hi va haver acomiadament. La treballadora no es va reincorporar després de l’alta mèdica durant més de dos mesos sense justificació.
• ❌ Indemnització de 30.000€: no s’aprecia vulneració de drets fonamentals.

El contrast: què passa quan NO hi ha registre

Aquest cas és especialment rellevant si el comparem amb el que passa quan una empresa no té registre de jornada. En un cas recent a Biscaia, un restaurant va ser condemnat a pagar 3.311,70€ en hores extra precisament perquè no va poder demostrar que el treballador no les havia realitzat.

La diferència és clara: amb registre, l’empresa es protegeix; sense registre, l’empresa gairebé sempre perd.

Què poden aprendre les empreses

Aquest cas demostra una cosa que moltes empreses encara no tenen clara: el registre de jornada digital no és només una obligació legal — és una eina de protecció. I les sancions per no tenir-lo poden anar de 751€ a 225.018€ per centre de treball.

Sense registre de jornada:

• El tribunal pot invertir la càrrega de la prova i obligar l’empresa a demostrar que no hi va haver hores extra.
• L’empresa queda en una posició de debilitat davant qualsevol reclamació.

Amb registre de jornada:

• Regeix la càrrega de prova normal: és el treballador qui ha de demostrar l’excés.
• Els registres actuen com a prova objectiva de la jornada real.
• L’empresa té suport documental davant inspeccions i demandes.

Com evitar-ho

La diferència entre guanyar o perdre un cas així pot ser tan simple com tenir un sistema de fitxatge operatiu. No cal res complex:

1. Implementa un sistema de registre digital que compleixi amb l’art. 34.9 de l’Estatut dels Treballadors.
2. Assegura’t que tots els treballadors fitxen — i documenta els recordatoris si algú no ho fa.
3. Conserva els registres durant almenys 4 anys, que és el termini legal de conservació.
4. Tria un sistema fiable i accessible, que permeti al treballador consultar els seus propis registres en qualsevol moment.

Amb Cleverfy pots tenir tot això funcionant en menys de 5 minuts, des d’1,50 €/usuari al mes. Sense contractes, sense permanència, i amb tots els mètodes de fitxatge que necessitis: web, app mòbil, extensió Chrome o mode quiosc.

👉 Prova Cleverfy gratis durant 14 dies — sense targeta de crèdit.

---

Font: Sentència STSJ CAT 173/2026 (ECLI:ES:TSJCAT:2026:173), Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 23 de gener de 2026.

Nota legal: Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament jurídic. Els noms de les persones esmentades a la sentència han estat anonimitzats d’acord amb la normativa de protecció de dades.